jueves, 23 de abril de 2009

CICERÓ. In Catilinam. Discurs I, capítol I

Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra? Quam diu etiam furor iste tuus nos eludet, quem ad finem sese effrenata iactabit audacia? Nihilne te nocturnum praesidium Palatii, nihil urbis vigiliae, nihil hic munitissimus habendi senatus locus, nihil horum ora voltusque moverunt? Patere tua consilia non sentis, constrictam iam horum omnium scientia teneri coniurationem tuam non vides? Quid proxima, quid superiore nocte egeris, ubi fueris, quos convocaveris, quid consilii ceperis, quem nostrum ignorare arbitraris? O tempora, o mores! Senatus haec intelligit, consul videt: hic tamen vivit. Vivit? Immo vero etiam in senatum venit, fit publici consilii particeps, notat et designat oculis ad caedem unumquemque nostrum. Nos autem, fortes viri, satis facere rei publicae videmur, si istius furorem ac tela vitemus. Ad mortem te, Catilina, duci iussu consulis iam pridem oportebat, in te conferri pestem, quam tu in nos omnes iam diu machinaris.

Fins quan, Catilina, abusaràs de la nostra paciència? Quant de temps encara aquest deliri teu es burlarà de nosaltres? Fins a quin punt es llençarà la teva audàcia desenfrenada? No et va commoure gens la vigilància nocturna del Palatí? Gens les sentinelles de la ciutat? Ni aquest lloc de celebració del senat fortificadíssim? Ni les cares i les expressions d’aquests? No te n’adones que els teus propòsits es veuen? No veus que la teva conspiració és aturada ja sabuda per tots? Què vas fer la nit passada? I l’anterior? On vas estar? Quins vas convocar? Quina decisió vas prendre? Oh temps, oh conspiració! El senat ho coneix, el cònsol ho veu, tot i així aquest viu. Viu? Fins i tot ha vingut al senat, es fa partícip de la deliberació publica, assenyala i designa amb els ulls per a la matança. Sembla que nosaltres, homes valents, fem prou per a la república, si evitem el furor i les armes. Ja fa temps convenia, que tú, Catilina, fossis conduit cap a la mort per ordre del cònsol que contra tu fos portada la ruïna, la qual tú ja fa temps maquines contra tots nosaltres.

1 comentario:

Oriol dijo...

O tempora, o mores

es: oh temps! oh COSTUMS!

:) interessant la pàgina.