Elogi de l'aigua

COM ANALITZAR UNA ESCULTURA

1.IDENTIFICACIÓ
1.1.Nom de l'obra: l’Elogi de l’aigua
1.2.Autor o escola:(breu ressenya biogràfica). Eduardo Chillida
1.3.Datació: 1987
1.4.Període al qual pertany: art abstracte
1.5.Ubicació (original i actual): Parc de la Creueta del Coll (Barcelona)
1.6.Ressenya breu:
1.6.1.Tècnica: encofrat
1.6.2.Material: formigó armat i acer
1.6.3.Formes:
volum rodó: exempta
1.6.4.Tipologia: dempeus, cap,bust,tors, retrat, orant, jacent, sedent, eqüestre, grup escultòric
1.6.5.Cromatisme: monocroma
1.6.6.Textures:
1.6.7.Mesures: 720cm x 1200cm x 650cm
1.7.Estat de conservació:

2. COMENTARI FORMAL

2.1.Composició: es considera una composició equilibrada. Hi ha una harmonia entre les línies rectes i les angulacions geomètriques de la part superior, també hi ha una harmonia entre les línies ondulants i les formes més orgàniques i expressives dels braços.

Hi ha una simetria entre la part central i els quatre braços que conflueixen en un punt encara que el moviment dels quatre braços és asimètric.

Hi ha contrastos de llum i ombria que s’originen entre les formes i les textures.

Les línies compositives: corbes i verticals. Les formes còncaves limiten el buit.

2.2.Ritme: repòs dinàmic pel grafitisme que originen les formes corbes al desenvolupar-se a l’espai a la vegada que fa un joc amb l’aigua.

2.3.Espai: forma part del paisatge urbà i natural, s’ha volgut que la escultura es reflecteixi a l’aigua: duplica la visió. Es pot apreciar des de diferents punts de vista. S’ha pogut fer l’escultura gràcies a les condicions orogràfiques.

2.4.Volum: obert. Ja que Chillida construeix un espai i vol atrapar-lo. El reflex amb l’aigua el fa tancat.

2.5.Temps: voluntat d’eternitat. Fa referència a l’aigua.

2.7. Característiques de l'estil, influències i relacions: elabora escultures pesades que semblen lleugeres. Les formes que elabora són molt lliures i en alguns casos espontànies. Deixa que el ferro agafi les seves pròpies formes quan es refreda. Relaciona i introdueix les seves obres a la natura. Treballa el buit i el ple. El pes i la rigidesa (pesa 54T però no ho sembla). La recta i la corba, el reflex a l’aigua.

Influències: la tradició artesanal basca que també utilitza el ferro i la forja. Relació amb altres obres seves “El peine de los vientos” o “L’elogi de l’horitzó”. Preocupació per les mans. Relació amb els grans monuments prehistòrics.

DESCRIPCIÓ DE L'OBRA
Descomunal estructura de formigó subjectes a les pedres de la cantera del voltant mitjançant cables d’acer. Sembla desafiar la gravetat. El cos central es divideix en 4 corbes comparades amb urpes o braços, les quals convergeixen en un mateix punt intern. Sota es pot observar un estany artificial, l’aigua emmiralla l’escultura.


COMENTARI DEL CONTINGUT:
3.1.Contingut i significació: l’obra fa referència al mite de Narcís. Narcís s’emmirallava amb l’aigua, va voler atrapar la seva imatge i va caure i es va ofegar. El desig de possessió de sí mateix el va portar a ofegar-se. Es compara amb un bell Narcís immòbil i petrificat que amb les seves articulacions intenta capturar la imatge reflectida a l’aigua de l’estany.

3.2.Funció: decorativa, mitològica

3.4.Aportacions, innovacions: (característiques estil)

3.5.Context històric, relació amb la cultura de l’època: 1987. S’edifica a l’època de la Barcelona pre-olímpica, globalització, món de ciutats, democràcia consolidada, gràcies al traspàs d’algunes competències les institucions tenen diners per pagar les obres. Els artistes fan una recerca de noves obres.

3.6.Història de l'obra comentada: l’ajuntament de Barcelona, sent Oriol Bohigas responsable d’urbanisme, demana que l’escultor basc realitzi una obra per la ciutat.