Model de dona del franquisme

http://blocs.xtec.cat/mariaclara/la-seccion-femenina/45-el-model-de-dona-de-la-seccion-femenina/451-la-dona-en-la-politica/

Autarquía (1939-1953) y Desarrollismo (1959-1973)

Franquisme: resistència i repressió

Fases del franquisme

Naturalesa i suport del règim franquista

Constitució 1931

Art. 3. L’Estat espanyol no té religió oficial.

Art. 26. Totes les confessions religioses seran considerades com a associacions sotmeses a una llei especial.

L’Estat, les regions, les províncies i els municipis no mantindran, afavoriran, ni auxiliaran econòmicament les esglésies, les associacions ni les institucions religioses.

Una llei especial regularà la total extinció, en un termini màxim de dos anys, del pressupost del clergat.

Queden dissolts aquells ordes religiosos que estatutàriament imposin, a més dels tres vots canònics, un altre d’especial d’obediència a una autoritat distinta de la legítima de l’Estat. Els seus béns seran nacionalitzats i afectats a finalitats benèfiques i docents.

Els altres ordes religiosos se sotmetran a una llei especial votada per aquestes Corts constituents i ajustada a les bases següents:

1. Dissolució dels que, per les seves activitats, constitueixen un perill per a la seguretat de l’Estat.

2. Inscripció dels que hagin de subsistir, en un registre especial depenent del Ministeri de Justícia.

3. Incapacitat d’adquirir i conservar, més béns que els que, prèvia justificació, es destinin al seu habitatge o al compliment directe de les seves finalitats privades.

4. Prohibició de l’exercici de la indústria, el comerç i l’ensenyament.

(…)

6. Obligació de retre anualment comptes a l’Estat de la inversió dels seus béns en relació amb les finalitats de l’associació.

Els béns dels ordes religiosos podran ser nacionalitzats.

(…)

Art. 27. La llibertat de consciència i el dret de professar i practicar lliurement qualsevol religió, queden garantits en el territori espanyol, amb el respecte degut a les exigències de la moral pública.

Els cementiris estaran sotmesos exclusivament a la jurisdicció civil. No hi podrà haver separació de recintes per motius religiosos. (…)

Economia i Societat (1898-1931)

EL CANVI DEMOGRÀFIC

Espanya:
- 1900-1930 --> el nombre d'habitats a Espanya va augmentar 1/3.
- Procés de concentració urbana.
- Disminució de la taxa de mortalitat
- Taxa de natalitat alta.

Catalunya:
- Taxa de natalitat i de mortalitat --> es van reduir alhora.
- Manifestava una tendència de debilitat demogràfica en relació amb el creixement natural gairebé crònic durant el segle XX.
- 1900 --> país d'emigrants. A la primera dècada del segle XX la situació va canviar --> Barcelona i eixos del Llobregat i del Ter es situaven les indústries que van atreure la població del camp català. Més tard va ser terra de rebuda d'immigrants procedents de la resta d'Espanya.

- Esperança de vida al 1900 --> 34'8 anys. 1930 --> 50 anys. Això va ser degut a la desaparició de les epidèmies, pels canvis econòmics que van permetre una alimentació de la població més abundosa i regular, a la introducció de millores substancials en la infraestructura sanitària i la higiene pública.
- Emigració de la població del camp cap als nuclis urbans, sobretot cap a Madrid i cap a les ciutats de la perifèria.

- Barcelona en 30 anys va doblar la població. La segona ciutat catalana era Sabadell.
- Els focus principals d'atracció: Madrid (atreia població de Castella i Lleó, Castella la Manxa, Granada i Jaén); Bilbao (atreia població del nord de Castella i de la resta del PB i Navarra); Sevilla i els centres miners de Huelva i Còrdova (atreien població d'Andalusia i Badajoz). La major part dels emigrants de Galícia tenien com a destinació principal Amèrica.
- 1900-1930 fort descens de la població dedicada a l'agricultura.

EL CAMP I ELS SEUS PROBLEMES

L'evolució de l'economia rural
Primer terç del segle XX --> van continuar les transformacions derivades del pas d'una economia de subsistència a una economia de mercat. La superfici cultivada i la productivitat van augmentar, sobretot a partir de la Primera Guerra Mundial.
- Reducció de la pràctica del guaret, introducció de millores tècniques, augment de regadius, ús d'adobs químics i la diversificació de la producció. <-- continuació de l'empenta iniciada en el segle anterior, tot i que no aconseguiren els resultats d'altres zones europees.

L'estructura de la propietat
Començament segle XX --> latifundi (grans zones de l'Andalusia occidental, part de Castella la Manxa i Extremadura, sud de Lleó); minifundi (Galícia i algunes zones del nord.); finques d'extensió mitjana amb arrendaments a curt o a llarg termini (vall de l'Ebre, hortes del País Valencià i Múrcia).
- Poderosa oligarquia de terratinents i els que tenien finques d'extensions mitjanes. --> constituïa una de les bases del poder de l'Estat i tenia força representants a les Corts gràcies als partits dinàstics.
- Domini del caciquisme --> controlava els vots de les extenses circumscripcions agrícoles.
- Camperols que no tenien propietat (majoria) --> arrendataris, parcers (pagesos que pagaven al propietari una part de la collita) o jornalers (grup majoritari a les zones latifundistes). Aquests només podien llogar-se temporalment una part de terra per fer feines estacionals. Vivien en condicions miserables i van ser el focus principal de les revoltes contra els propietaris.

Catalunya:
propietat mirjana, l'emfiteusi i els contractes d'arrendament. Contracte de rabassa morta --> durava fins que dos terços de les rabasses no morien, cosa que succeïa al cap d'uns 40 anys.



FALTEN COSEEEEEEES!! =) Si voleu, afegiu més!

DONA I SOCIETAT S XIX I 1/3 S XX

SXIX --> Liberalisme --> Primeres accions en defensa dels drets de la dona. Casos aïllats
Concepció Arenal en serà un referent important.
Feminisme qüestió de l’esquerra
Principis del S XX --> creixent protagonisme de les classes mitjanes de cultura urbana --> accions feministes més generalitzades i amb més impacte.
Dret a l’educació --> Reivindicació fonamental en les primeres dècades del segle XX.

La discriminació de la dona obrera serà triple: és explotada igual que un obrer, cobra menys que un home i quan arriba a casa ha de fer la feina considerada pròpia de dones.
La fàbrica i el món del treball , espai bàsicament masculí ( Teresa Claramunt)
La Reforma de la legislació espanyola , reivindicació constant del moment, amb una realitat legal clarament discriminatòria: la dona està sotmesa plenament al marit, l’home administra els béns de la dona , la dona ha d’obeir al marit i no pot actuar sense el permís d’ell.

Persistències de les teories sobre la inferioritat intel·lectual de la dona:
- Dreta: Diferències fisiològiques, biològiques i anatòmiques
- Alguns sectors de l’esquerra: El pes de la història social = defectuosa educació, escassa atenció als estudis, problemes per aplicar la lògica i el raciocini
Visió de la dona no inferior, sinó diferent --> reafirma la tradicional visió maternal de la dona, la dona pot exercir qualsevol activitat igual que l’home, però té una predisposició primordial com a mare i esposa, el seu espai és la llar i la família.

LA DONA AL SEGLE XX

Principis de segle la dona es considerada un ciutadà de segona discriminada legalment, considerada inferior a l’home pel que fa a determinades capacitats (inferioritat intel·lectual). Rep estudis diferents als homes, no té accés a la Universitat. Està sotmesa a l’home. La seva finalitat és la reproductora, la cura dels fills i les tasques domèstiques.
A partir de 1910 amb Canalejas es produeixen els primers canvis i es permet l’accés a alguns estudis universitaris (1910-1930 nombre de dones a la universitat és del 10%). També començarà a participar en reivindicacions laborals i sindicals sobretot d’ideologia anarquista. A partir de 1918 la dona podrà accedir a ser funcionària dels cossos tècnics de l’administració.
Malgrat tot , la dona obrera ha de treballar per poder sobreviure, la discriminació serà triple: és explotada igual que un obrer, cobra menys que un home i quan arriba a casa ha de fer la feina considerada pròpia de dones.
A la llei la dona està sotmesa plenament al marit:
Any 1923 l’home administra els béns de la dona , la dona ha d’obeir al marit i no pot actuar sense el permís d’ell.
La 2na República suposarà l’equiparació legal entre homes i dones i l’aprovació d’una sèrie de lleis que donaran més llibertat a les dones ( Llei del divorci . El dret al vot el podrà exercir l’any 1933)
El franquisme va suposar la pèrdua de tots els avenços aconseguits a la República i el retorn al sistema de valors tradicionals masclistes. L’aparell franquista utilitzarà el seu poder propagandístic i coercitiu per imposar aquest model a la societat. La secció femenina (Falange) serà l’encarregada de retornar la dona al seu paper més tradicional.
Submissió de la dona al marit: és el representant legal, la dona li ha de demanar permís per a tot fins i tot per a treballar. També és l’administrador dels seus béns.
Legalment la dona no pot accedir a càrrecs de l’administració pública com el de jutgessa o diplomàtica. És prohibeix la coeducació, s’imposen matèries d’estudis diferents entre nois i noies. Es prohibeix el divorci, els anticonceptius..
La ley General de Educación dels 60 permetrà la coeducació i un millor accés als estudis superiors . També a partir dels 60 començaran accions reivindicatives femenines: Primera Assemblea General de Dones a Barcelona el 1965, de reivindicació democràtica que agrupava dones de tot l’estat.

Extractos de "Sección Femenina" de la Falange Española y de las
>JONS-partido único del Movimiento Nacional-, editado en 1958.
>
>Ten preparada una comida deliciosa para cuando él regrese del trabajo.
>Especialmente, su plato favorito. Ofrécete a quitarle los zapatos. Habla en
>tono bajo, relajado y placentero. Prepárate: retoca tu maquillaje, Coloca
>una cinta en tu cabello. Hazte un poco más interesante para él. Su duro día
>de trabajo quizá necesite de un poco de ánimo, y uno de tus deberes es
>proporcionárselo. Durante los días más fríos deberías preparar y encender
>un fuego en la chimenea para que él se relaje frente a él.
>
>Después de todo, preocuparse por su comodidad te proporcionará una
>satisfacción personal inmensa.
>
> Minimiza cualquier ruido. En el momento de su llegada, elimina zumbidos de
>lavadora o aspirador. Salúdale con una cálida sonrisa y demuéstrale tu
>deseo por complacerle. Escúchale, déjale hablar primero; recuerda que sus
>temas de conversación son más importantes que los tuyos. Nunca te quejes si
>llega tarde, o si sale a cenar o a otros lugares de diversión sin ti.
>Intenta, en cambio, comprender su mundo de tensión y estrés, y sus
>necesidades reales. Haz que se sienta a gusto, que repose en un sillón
>cómodo, o que se acueste en la recámara. Ten preparada una bebida fría o
>caliente para él. No le pidas explicaciones acerca de sus acciones o
>cuestiones su juicio o integridad. Recuerda que es el amo de la casa.
>
>Anima a tu marido a poner en práctica sus aficiones e intereses y sírvele e
>apoyo sin ser excesivamente insistente. Si tú tienes alguna afición,
>intenta no aburrirle hablándole de ésta, ya que los intereses de las
>mujeres son triviales comparados con los de los hombres.
>
> Al final de la tarde, limpia la casa para que esté limpia de nuevo en la
>mañana. Prevé las necesidades que tendrá a la hora del desayuno. El
>desayuno es vital para tu marido si debe enfrentarse al mundo interior con
>talante positivo.
>
>Una vez que ambos os hayáis retirado a la habitación, prepárate para la
>cama lo antes posible, teniendo en cuenta que, aunque la higiene femenina
>es de máxima importancia, tu marido no quiere esperar para ir al baño.
>Recuerda que debes tener un aspecto inmejorable a la hora de ir a la
>cama... si debes aplicarte crema facial o rulos para el cabello, espera
>hasta que él esté dormido, ya que eso podría resultar chocante para un
>hombre a última hora de la noche. En cuanto respecta a la posibilidad de
>relaciones íntimas con tu marido, es importante recordar tus obligaciones
>matrimoniales: si él siente la necesidad de dormir, que sea así: no le
>presiones o estimules la intimidad. Si tu marido sugiere la unión, entonces
>accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacción es más
>importante que la de una mujer. Cuando alcance el momento culminante, un
>pequeño gemido por tu parte es suficiente para indicar cualquier goce que
>hayas podido experimentar. Si tu marido te pidiera prácticas sexuales
>inusuales, sé obediente y no te quejes. Es probable que tu marido caiga
>entonces en un sueño profundo, así que acomódate la ropa, refréscate y
>aplícate crema facial para la noche y tus productos para el cabello. Puedes
>entonces ajustar el despertador para levantarte un poco antes que él por la
>mañana. Esto te permitirá tener lista una taza de té para cuando
>despierte......
>
>Sacado de "Economía doméstica para bachillerato y magisterio". Sección
>Femenina 1958. ..

L’EVOLUCIÓ DE LA INDÚSTRIA 1900-1930

TRETS GENERALS:
Evolució i canvi
Substitució del carbó per l’electricitat
Concentració de la indústria pesant al País Basc
Diversificació del sector

Inconvenients
Dificultat de competir amb l’exterior ---> + cost de producció
Mercat interior feble à dependència sector agrari

--> Demanda mesures proteccionistes

Indústria concentrada en dos nuclis:

La indústria catalana ( tèxtil, química, mecànica, alimentària i de ciment)
La indústria basca (extracció de carbó, alts forns, siderometal·lúrgica i mecànica) à la necessitat de grans concentracions de capital estimula la creació d’una gran banca que es convertirà en la primera del país.


EVOLUCIÓ DE L’ACTIVITAT INDUSTRIAL I COMERCIAL

Cinc subperíodes: Font 14 pag. 238

1899-1902 Pèrdua de les colònies i repatriació de capitals à Banca
1903-1915 Creixement irregular
1916-1918 Gran creixement per la conjuntura bèl·lica
1919-1925 forta crisi
1926-1931 Període d’expansió à grans obres estatals

La classe obrera serà la més perjudicada en períodes de crisi --> atur

La Gran Guerra 1914-1918
Conjuntura favorable per la declaració de neutralitat:
+ demanda (interior i exterior) , = producció + inflació
+ preus – poder adquisitiu classe treballadora + conflictivitat social
Final de la guerra - --> - demanda --> crisi + atur. + Rev. Bolxevic --> conflictivitat social
Font 15, 16 i 17 pag. 239

INDÚSTRIA CATALANA

Predomini indústries de consum petites i mitjanes
Energia Elèctrica ,1911 empresa Barcelona Traction (Canadenca) --> diversificació del sector (químic, metal·lúrgic, automòbil, ciment )
Injecció de capitals durant la guerraà renovació tècnica i maquinària - -->evolució cap a la concentració de capitals (Societats Anònimes)
Font 13 pag. 237
Final Gran Guerra --> crisi, proteccionisme i tornada al mercat interior.

SOCIETAT I ECONOMIA AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX

DEMOGRAFIA

Socialment Espanya i Catalunya a patir de la fi de la IGM podem dir que s’imposà definitivament la societat de classes. Així tenim al camp grans propietaris, arrendataris i jornalers, a les ciutats l’alta burgesia, la patronal, el proletariat i nous moviments sindicals com els anarquistes.

ECONOMIA

No me deja hacerlo más grande, pero si pinchais en el de demografia os saldrá otra pantalla. Pondré esto en la cuenta del blog (apuntsiest09@gmail.com) y de allí lo cogeis!

Independència de Cuba

INDEPENDÈNCIA DE CUBA
S.XIX – Restes de l’imperi: Cuba, Puerto Rico, Filipines i alguns arxipèlags del pacífic.

Causes:

• Al llarg del segle XIX reben un tracte especial, són territoris de segona categoria
• No tenen dret a ser diputats i tenen lleis especials
• Model colonialàBenefici per a la metròpoli
• Principal productor de sucre --> 90% de la producció es ven a EEUU
• Estructura econòmica de plantacióàMà d’obra esclava: 1869 el 30% eren esclaus=Grans fortunes per als liberals espanyols
• Espanya no va respectar els tractats internacionals de prohibició de l’esclavitud. Administració colonial espanyola --> parasitària=buscar el màxim benefici per la metròpoli
• Filipines controlada per l’Església, poc comerç però gran valor estratègic.

Grito de Yara (1868-1875)
-Augment relació comercial amb EEUUà creix la reivindicació independentista (guerra dels 10 anys).
-Més suport a estats units
-Pacte (PAU)

Compromís per part d’Espanya:

· Mateixos drets polítics que els espanyols

· Abolició de l’esclavitud

· Respectar interessos econòmics de la illa, amb profundes reformes administratives

INCOMPLIMENT DELS ACORDS PER PART DE LES AUTORITATS ESPANYOLES

La guerra destrueix l’estructura de plantació esclavista i dona pas a una forta indústria sucrera, controlada pel capital nord americà.

A partir de 1980 estats units pressiona més i es dóna un rellançament de la lluita independentista.

Sagasta inicia reformes entre 1893 i 1895 proposa més autonomia. Ja es tard. El proteccionisme perjudica els interessos cubans.

Privilegia els productes espanyols tant a l’illa com a Espanya... (PINO CABRÓN NO HAS ACABAT DE COPIAR)

Grito de baire 1895 --> S’inicia una nova lluita dirigida pels líders criollos joves: José Martí, Máximo Gòmez.

Resposta espanyola: repressió brutal. El general espanyol Wailerr envia tropes per sufocar la insurrecció.

EEUU amenaça amb intervenir i inicia converses per comprar l’illa.

1897 --> Mor Cánovas del Castillo assassinat.
1898 --> Concessió d’autonomia, situació de guerra. Les companyies sucreres nord americanes pressionen pq estats units pregui EEUU part en la guerra, Amb l’intenció de vincular l’illa al seu mercat econòmic.

EEUU envia un encuirassat “el maire” i es destruït per una explosió.

20/4/98 EEUU presenta un ultimàtum que Espanya no accepta

Masacre militar espanyola. Lliurar-se de la guerra valia 100 rals, els pobres tornaven a ser les víctimes directes.

Batalla de Cavite a Filipines i de Santaigo de Cuba al juliol acabarà amb el poder naval espanyol. Armistici el juliol de 1898. El desembre la pau de París, espanya accepta totes les condicions: Puerto Rico i Filipines passen a ser d’EEUU.

Desastre:
Econòmic i militar però sobretot políticàprofunda crisi del sistema polític de la Restaruració

JAAAN i POOOL MERCI BEAUCOUP!!!

Moviment Obrer

Primer terç del S XIX moviment ludista ( Alcoi, 1821. Crema fàbrica Bonaplata 1835)

Primeres organitzacions obreres Associacions obreres , s’impulsen a Barcelona, Alcoy i Màlaga a partir de 1830.

1839 S’autoritzen les associacions obreres. Primera societat obrera a Catalunya. “ Associació de Teixidors de Barcelona” 1840.

Objectiu = Actuar com a societat de socors mutus ( ajuts als obrers associats en vaga, malalts, etc.) i d’organitzar la lluita sindical per millorar els salaris i la vida laboral.

Quasi sempre clandestines excepte en períodes progressistes (1840-43/1854-56)

Inici període de lluites per a millores salarials i dret d’associació.

1842.1855 Creació d’una organització d’associacions ajuda mútua. Serà dirigida a partir de 1855 per La Junta Central de Directors de la Classe Obrera. Primera vaga general

INFLUÈNCIA SOCIALISME UTÒPIC. Josep Anselm Clavé. Etienne Cabet ( Viatge a Icària) = Iniciatives obreres culturals i escoles nocturnes, societats corals

SEXENNI DEMOCRÂTIC (1868-1874)

1864 è Primera Internacional, Londres A.I.T.

Reivindicació è Emancipació social i econòmica dels obrers è propietat col·lectiva, societat igualitària.

Divergència Socialistes, Marx: conquerir el poder

Organització en partits polítics nacionals

ideològica Anarquistes,Bakunin: destruir el poder

Rebuig de tota participació política

Socialista o Marxista

1871 = Escissió de l’AIT, dividida en dues faccions:

Anarquista o Bakuninista

ESPANYA

Revolució de 1868 = llibertats d’expressió, i associació

Obrers catalans en general vinculats al Partit Republicà Democràtic Federal. Funda sindicat “Tres Classes de Vapor”

Evolució del sexenni revolucionari escepticisme de la classe obrera vers les formes d’organització política i de poder.

1868 = Giusepe Fanelli funda els primers nuclis de l’AIT a Madrid i Barcelona

Barcelona, 1870 = 1r Congrés Obrer espanyol, imposició tesis bakuninistes. Es crea la Federació Regional Espanyola de l’AIT.

1870 Publicació de la Revista Social, defensora de les idees anarquistes

1871 = Escissió moviment obrer:

Congrés de Còrdova s’adhereix als plantejaments bakuninistes ( Catalunya, València, Andalusia, Aragó) .

Madrid è formació de secció d’inspiració marxista dirigida per Paul Lafargue ( Madrid, Bilbao, Santander i Astúries).

1874 Cop d’Estat del General Pavia è il·legalització de totes les associacions obreres

RESTAURACIÓ 1875-1898

Primers anys, intransigència social, condicions de vida de la classe obrera infrahumana.

Moviment obrer clandestí i perseguit sense possibilitats de pactes è

Actuacions radicals i violentes.

1876 Branca Marxista, Filadèlfia

AIT dissolució

1883 Branca anarquista, Londres

2-5-79 Fundació clandestina a Espanya del PSOE, presidit per Pablo Iglesias

1881 Nova llei d’associacions del govern liberal. S’inscriu oficialment el partit

1888 Fundació de la UGT, sindicat vinculat al PSOE

ANARQUISME

Moviment anarquista gran difusió a Catalunya i la població camperola espanyola, sobretot Andalusia

Ideologia = Llibertat absoluta sense jerarquies de cap mena. Societat lliure = principi de la bondat de la natura. Sindicalista

Manca d’organització, punt feble. Dues postures

Acció directa

Dècada de 1890 Barcelona dominada pels Anarcocomunistes è terrorisme, forma d’avançar en la lluita per a l’emancipació dels treballadors.

Atacar els pilars de l’Estat : Església, Exèrcit, Burgesia

24-9-97 Atemptat contra Martínez Campos. Repressió indiscriminada (Procés de Montjuic) è assassinat de Cánovas del Castillo

2na INTERNACIONAL 1889

El mov. Obrer d'inspiració marxista organitza una 2na Internacional. Condició bàsica per poder formar part de l'associació = acceptar els principis marxistes i formar partits polítics ( anarquistes marxen )

Desenvolupament = apareixen tesis revisionistes (Bernstein). Són oficialment rebutjades . Divisió entre marxistes purs i reformistes.

3a Internacional o internacional comunista. Lenin demana a tots els integrants de partits socialistes que defensen el marxisme, que abandonin el partit i fundin partis comunistes (1919) PSOE = socialdemòcrata (PCOE) PCE (1921) partit comunista espanyol

Catalanisme Polític

Orígens del Catalanisme Polític à Polèmica entorn a la relació amb els moviments culturals anteriors : Renaixença.

RENAIXENÇA --> Influència del Romanticisme: exaltació del s valors medievals. Tradició i ordre enfront de la modernitat = violència i desordre. Intentarà recuperar els orígens i arrels medievalsà utilitzarà un català obsolet que no es parla al carrer.

Dues tendències contradictòries:

· Defensors del progrés = medi urbà

· Defensors de la tradició = medi rural

Carlisme <---> Federalisme à Les dues forces defensen la idea d’allò que és català, però la primera és tradicionalista i busca els arrels medievals com element bàsic d’ordre. La segona veu en el progrés el futur català.

Burgesia i part de la intel·lectualitat entraran en aquesta contradicció de viure un moment molt actiu i violent i cercar l’ordre en el passat.

Formació del primer catalanisme polític

Catalanisme Polític= Transformació del moviment catalanista en doctrines polítiques amb voluntat d’intervenir en l’administració pública.

Expressions del catalanisme:

Diari Català ( 1879)à Progrés, modernitat = federalisme ( Valentí Almirall)

Veu de Montserrat ( Vic) à Tradicionalisme, conservadorisme, catolicisme ( Torres i Bages)

Renaixença à Publicació de 1870 radical i particularista

Teòric : Valentí Almirall ( dècada dels 80) à idees d’esquerra i progrés = federalisme . Les seves teories quedaran desenvolupades en l’obra Lo Catalanisme ( 1886).

Publicarà el Diari Català (1879) – Organitzarà els dos primers congressos catalanistes ( 1880-1883) . Fundarà el Centre Català ( 1882) à organització que vol aglutinar tot el catalanisme polític des d’una òptica progressista i federal. Inspirador del Memorial de Greuges.

1887 ruptura dins del Centre Catalàà grups més conservadors crearan la Lliga de Catalunya ( A. Guimerà, Domènech i Muntaner) 1888 Missatge a la reina.

-->Declivi del Centre Català i debilitació de les forces d’esquerra dins del catalanisme polític.

1891 --> Unió Catalanista ( Narcís Verdaguer) : Coordinar l’organització des de l’òptica conservadora amb tots els nuclis catalanistes comarcals existents à 1892 Bases de Manresa ( projecte d’estatut d’autonomia).

1901 --> Lliga Regionalista

Resum T-5 Les transformacions econòmiques del segle XIX

Paral·lelament a la rwevolució liberal, l’economia espanyola va experimentar canvis importants però no tant com altres paisos eurpeus (excepte Pais Basc i Catalunya). L’agricultura va evolucionar i la propietat de la terra va canviar de mans (desamortitzacions). Ferrocarril i creació d’un mercat únic, primeres manifestacions del moviment obrer.

-->Demografia
Població europea va crèixer moltíssim (increment de la població absoluta, augment població urbana, disminució de sector primari...); l’espanyola també però, a un ritme molt més lent, degut a que la taxa de mortalitat es va mantenir (guerra civil, retard i escàs creixement de la indústria, epidèmies...).

-->Agricultura
Polítics il·lustrats intentaren modernitzar l’agricultura però, sempre topaven amb el sistema de propietat de la terra (casi tota en poder de Església i noblesa). El caràcter rendista i poc emprenedor d’aquests va crear un fre per l’arrencada econòmica. Calia invertir en maquinària, adobs i estudis del camp per que fos més rendible. Terres cultivades per arrendataris. Els camperols eren molt pobres i treballaven a llocs petits, es dificultava l’acumulació de beneficis per millorar els conreus. També hi havia les anomenades terres comunals, que eren grans extensions en propietat dels municipis no/mal cultivades. Terres d’Església i municipis eren en mans mortes, ja que no es podien vendre. Avenç impossible.

Desamortitzacions
Polítics liberals sabien que a altres països els canvis de propietat de la terra havien generat una gran expansió i pensaven que calia posar fi a les restes del règim senyorial, una d’aquestes era vendre les propietats en mans mortes perquè nous propietaris modernitzessin el camp.

Els canvis més importants en l’estructura de la terra foren les desamortitzacions aplicades el 1836 i el 1855, van consistir en l’expropiació de gran part dels bens de l’Església i terres comunals dels municipis (declarats béns nacionals i venuts en subhasta pública). La primera es va dur a terme durant la regència de Maria Cristina i inspirada per Mendizábal (ministre d’hisenda). El govern va nacionalitzar tits els béns religiosos i els va vendre molt barats, amb els ingressos es va afrontar el problema del deute públic i finançar l’exèrcit contra els carlins. La segona, duta a terme durant el bienni progressista pel ministre d’hisenda Madoz, va posar a la venda totes les terres cultivables que formaven part del patrimoni municipal, estatal i ordres militars. Consistia a taxar les propietats i subhastar-les; el pagament es podia fer en efectiu, donant un primer termini (1/5 part) i la resta en 15 anys, o bé pagant una part amb títols de deute públic i la resta a terminis durant 8 anys.

Conseqüències: *Canvis de propietat (40% va canviar de mans i 3/5 de l’estat van ser venudes). Els compradors però, van ser sobretot terratinents i clergues seculars (que van engruixir el seu patrimoni) o comerciants i industrials (que veien en la possessió, un símbol de prestigi). *Inestabilitat i inseguretat de molts agricultors (van perdre els drets d’ús de béns comunals), es produir una proletarització per part de molts pagesos. Finalment (tot i que no va emergir una nova classe de propietaris rurals actius i emprenedors, tal i com s’esperava) *ampliació de la superfície cultivada.

Avenços en l’agricultura comercial
Segona meitat s.XIX, agricultura orientada cap a la comercialització (vinya, cítrics, arròs, canya de sucre, oli, fruits secs, espart...). Especialment vinya, 1850-1875 es van triplicar les exportacions, s’explica per una plaga que provoca la ruïna de les vinyes franceses. 70’s i 80’s Espanya es va convertir en primera potència mundial vinícola i es van configurar diverses zones amb monocultiu. El conreu tradicional cerealístic continuava predominant, i se n’explotava força.

-->Transformacions industrials
Revolució industrial va afectar de ple 2 zones: Catalunya i el País Basc. En conjunt no va ser tant important com a altres països.

L’endarreriment de la indústria espanyola
Últim terç del segle alguns països començaven la segona fase de rev. Industrial. Espanya però continuava basat en l’agricultura, a excepció del tèxtil català i la siderúrgica basca. Dues explicacions per l’endarreriment: *poca demanda de productes manufacturats per part de la societat espanyola (pobresa, poc poder adquisitiu) i *proteccionisme excessiu que els industrials bascos i catalans van aconseguir imposar als governs liberals. Catalunya havia de fer productes més cars que els estrangers (ja que no tenia carbó, ni ferro, ni bons ports), d’altra banda no es va estimular la renovació tecnològica. Cal afegir manca d’inversions i males comunicacions. Alguns problemes es van anar solucionant, lent avenç.

El cas català: la indústria tèxtil
*Condicions i precedents
A més de capital, mà d’obra i tecnologia, dues condicions més perquè aquesta prosperi: l’existència de matèries primeres o fonts abundants i barates i una bona demanda de teixits. A Catalunya no es donaven però, es va crear una important indústria tèxtil gracies a l’avançament de l’economia catalana respecta l’espanyola i al proteccionisme aplicat per gairebé tots els governs liberals. Catalunya s’havia aprofitat de la llibertat de comerç amb les colònies americanes. L’exportació de teixits va donar força beneficis. L’agricultura també s’havia modernitzat i orientat cap al mercat. Les desamortitzacions van crear latifundis ja que predominaven pagesos emfiteutes, que van adquirir a bon preu les terres. Rendiment del comerç i manifactures font principal de capital català. A més, creixement demogràfic va oferir força mà d’obra. Per últim, esperit d’iniciativa i de risc de molts catalans.

*1832-1833: l’arrencada
Un exemple d’aquest espetir emprenedor és el dels germans Bonaplata que (juntament amb Vilaregut i Rull) fundaren la societat Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia. Primera fàbrica que funcionava amb vapor. Innovació tecnològica, esperit d’iniciativa, capital comercial i mà d’obra abundant i també recerca d’un mercat per a l’explotació, van fer que la rev. industrial arribés a Catalunya. Destrucció de la fàbrica Bonaplata en un avalot popular (1835) i primera guerra carlina van endarrerir el procés d’industrialització. L’empenta inicial aviat arribà a poblacions com Sabadell i Terrassa, que s’especialitzaren en teixits de llana.

*Colònies industrials
Indústria tèxtil catalana va seguir inicialment el model anglès (ús de carbó per assolir la pressió de vapor necessària per moure les politges, filoses i telers. Van comprar o imitar maquinària i tecnologia anglesa. A partir de 1960 davant l’elevat cost del carbó es va buscar l’aprofitament de salts d’aigua en els corrents dels rius per moure les turbines. Es van crear moltes colònies industrials, que facilitaven l’aïllament i el control dels treballadors quan ja començaven a organitzar-se.

*Proteccionisme
Superioritat anglesa en preus i control del mercat va obligar la indústria catalana a protegir la seva producció, es va evitar la importació de teixits anglesos. Aquest proteccionisme va permetre l’existència de la indústria tèxtil, també va marcar el sostre del mercat d’aquesta, ja que, no podia competir amb els teixits britànics en altres països. Creixement important, la població espanyola va substituir teixits de lli o llana pels de cotó. 1830-1850 Catalunya passà de tenir una demanda del 20 al 75%. El proteccionisme no va ser un fre per a la renovació tecnològica i es mecanitzà la indústria gradualment (1830-1855). Per exemple la maquina de filar catalana estil l’spinning-jenny anglesa o la introducció de selfactines (1840). La rev. industrial catalana amb el seu desenvolupament peculiar a base de risc, iniciativa, treball i proteccionisme va constituir un senyal d’identitat.

*Fases econòmiques
Expansió constant fins al final de 50’s seguida d’una crisi durant la dècada següent. Les causes d’aquesta crisi foren les noves possibilitats d’inversió (construcció ferrocata o compra de terres segona desamortització) i també l’encariment del cotó a causa de la guerra de Sucessió nord-americana. L’últim ¼ de segle, ve caracteritzat per una recuperació lenta i constant fins el 1989 (indp. colònies americanes), mercats que absorbiren el 20% de la producció téxtil catalana.

La indústria siderúrgica al País Basc
Era ric en mines de ferro. Petites fàbriques de ferro dolç s’havien explotat des de feia segles a les mines biscaïnes. Exportaven ferro a la resta d’Espanya i a les colònies americanes, però amb la independència d’aquestes es va entrar en crisi. Els comerciants bascos van aprofitar per crear indústries noves i substituir els productes que tradicionalment havien importat. Aprofitant el proteccionisme i la supressió parcial dels furs el 1841 (cosa que va permetre en lliure comerç amb la resta d’Espanya), Bilbao i San Sebastià es van convertir en ports per on passaven productes provinents de Castella i vall de l’Ebre. Proteccionisme va ser una de les raons del suport de la burgesia comercial a l’Estat liberal i de la seva hostilitat envers els carlins. A partir de 1860 l’explotació de les mines de ferro i la posterior exportació a la Gran Bretanya van enriquir una part dels comerciants bascos. Amb aquest capital i la iniciativa d’alguns es van construir importants drassanes a la ria de Bilbao, d’on s’extreia el mineral i més tard es crearen alts forns. Darrers 20 anys del segle, la indústria va der un salt endavant i a Guipúscoa es van crear moltes empreses de transformació d’acer. L’arrencada s’explica per la política proteccionista de darrer 1/3 i l’expansió de l’acer que va substituir el ferro dolç. Cal afegir altres factors com matèria primera excel·lent i font d’energia barata. D’altra banda importava d’Anglatera un carbó a bon preu, ja que aprofitava com a transport els mateixos vaixells que hi exportaven el ferro. Va estimular la creació d’altres industries (química, maquinària industrial i transports, drassanes...).

Altres activitats industrials i mineres
La industrialització a Espanya va afectar altres sectors (agroalimentari, químic, mecànic i el d’explotació minera) que no van arribar a tenir tanta importància. Agroalimentària cal destacar les fàbriques de farina, les empreses de vins i alcohols i la producció d’oli l’oliva. El químic, lligat a la indústria tèxtil i a la fabricació de dinamita per l’explotació minera. Mecànica –més feble- cal destacar El vapor dels germans Bonaplata, la Nuevo Vulcano de la Barceloneta (1836) i, sobretot, la fusió (1855) de diverses empreses metal·lúrgiques de Barcelona. L’extracció minera va progressar força, sobretot a partir de la llei de bases mineres (1868), que va permetre l’entrada de fortes inversions estrangeres en el sector. Empreses foranes van comprar les principals mines del centre i sud. A més del carbó asturià i el ferro basc, les potencià l’explotació de mines de mercuri coure i plom. La major part s’exportava.

-->La creació del mercat comú espanyol
1837-1892 procés d’unificació econòmic molt important: creació d’un mercat únic, possible gràcies a l’organització de xarxes comercials i transport, nova legislació mercantil i unificació del sistema financer i fiscal.

Les comunicacions
Fins final s.XVIII l’únic sistema de transport possible era transitar en carro. El transport de mercaderies era lent i en èpoques de pluja gairebé impossible. Carles III va construir sis camins que comunicaven Madrid amb Pais Basc, Catalunya, València, Andalusia, Extremadura i Galícia, però, no entre elles. Segona meitat del segle aquesta situació va millorar. 1850 servei de correus, 1852 telègraf. Això va permetre un desenvolupament important de les comunicacions i premsa diària. Repte principal era el transport massiu de mercaderies, que fins aleshores nomès tenia solució fàcil a ciutats amb port, calia crear xarxes comercials (condició indispensable per fer funcionar un ampli mercat). Durant el bienni progressista impuls decisiu a la construcció del ferrocarril, 1854-1896 xarxa bàsica que superava 13000 km de via. Es revolucionà el sistema de transports peninsular i s’aconseguí el trasllat i comercialització de productes entre les principals zones agrícoles i industrials.

Una nova legislació mercantil
Principis de segle, gran quantitat de normes comercials, pròpies de cada territoriàgran diversitat de pesos, mesures i comptes monetaris. Per crear un mercat únic era imprescindible regular la legislació comercial i suprimir les duanes interiors. Diferents governants van anar legislant en aquesta línia d’uniformitat. Es va regular el sistema de societats per accions, 1841 es va suprimir l’última duana interior. No obstant, es va mantenir l’impost de consum a l’entrada de les ciutats. 1848 publicació codi penal, 1889 codi civil; gran transcendència ja que proporcionaven regles generals sobre qüestions mercantils i delictes econòmics, va afavorir la creació d’un mercat únic.

Lleis d’exportació i importació, 2 períodes: *1841-1875 lliurecanvista, tot i protegir determinats productes, porta oberta a importacions. *1875-1898 (fase de restauració) fort proteccionisme, que culminà amb l’aranzel del 92. Industrials i latifundistes van forçar governs a apujar els aranzels per evitar la competència estrangera.

Unificació del sistema monetari
Primera meitat, caos monetari: diferents monedes i sistemes de compte. Per dur un sistema comptable i homogeneïtzar el preu dels productes, imprescindible modernitzar i crear una moneda única. Establir un sistema senzill i igual per tot l’estat. Diversos intents fallits, la reforma definitiva va ser el 1869 de la mà de Laureà Figuerola (ministre d’hisenda) que va instaurar la pesseta com a moneda única (poc a poc). 1874, José Echegaray (ministre d’hisenda) va establir una altra mesura, l’emissió de bitllets de paper moneda amb la nova unitat de compte, es van anar generalitzant i, juntament amb els xecs, important paper.

Unificació del sistema d’impostos
Un altre problema era l’existència d’un sistema fiscal o d’impostos arcaic, no controlat per l’estat; calia modernitzar i organitzar el sistema d’impostos. La major part dels ingressos de l’estat provenien dels estancs, els monopolis i les duanes interiors i exteriors. 1845 reforma de Mon, per Alejandro Mon (ministre d’hisenda), els polítics liberals van anar creant un nou sistema fiscal, que es reduïa a 5 grans grups: immobles, conreus i ramats, producció industrial, i activitat comercial, consum, inquilinats i hipoteques. Tot i que no va acabar de funcionar mai i que el frau fiscal va ser gran, el nou sistema d’impostos va modernitzar la fiscalitat i la va mantenir relativament estable.

-->L’economia catalana al segle XIX
Catalunya va construir una illa industrial en una societat agrària.

El creixement demogràfic
Al llarg del segle va passar de 900 000 habitants a 2 milionsàrevolució demogràfica que va permetre proveir de mà d’obra la indústria. Distribució va continuar amb les constants històriques: litoral molt poblat i l’interior i la zona pirinenca amb poca densitat. La major part vivia en ciutats i pobles petits, els excedents van emigrar als nuclis industrials i comercials. Al final, Barcelona la més poblada. Els municipis industrials o comercials (Tarragona, Badalona, Manresa...) van créixer més ràpidament que no els mercats agraris tradicionals (Girona, Lleida, Figueres...). Creixement més gran que a nivell espanyol i s’apropava més a les mitjanes europees.

Transformacions agràries
El camp experimentà un seguit de transformacions importants. Els efectes de les desamortitzacions van comportar una liberalització del comerç de la terra (que va afavorir la millora de moltes zones). L’interès per la terra havia estat superior que a la resta d’Espanya. Existia una circumstància que no facilitava la transformació del tipus de propietat de la terra: els contractes d’arrendament, feien que els camps es mantinguessin en mans dels arrendataris durant generacions, fins que es va establir una durada màxima de 50 anys. Desamortitzacions i nous tipus de contractes van fer que hi hagués una certa mobilitat en la propietat de la terra, mesures que van anar acompanyades de millores. Les terres de regadiu es van ampliar notablement gràcies a la iniciativa privada. Blat de moro, patates... es va estendre però, el que més la vinya. Es van modernitzar els instruments de treball i els carros, que podien anar tirats per mules o cavalls. Les explotacions agràries sovint eren mixtes. Ben aviat va sorgir una indústria dedicada a proveir la pagesia d’adobs químics. Tot i continuar sent majoritàriament de tipus mediterrani, la producció agrícola experimentà un augment de productivitat i moltes zones es van especialitzar en conreus comercials.

La indústria no tèxtil
Tèxtil va comportar la demanda de productes energètics, metal·lúrgics i químics. Les explotacions catalanes de carbó mai van ser bones ni suficients, tot i que es va experimentar un cert auge; es depenia de l’explotació de carbó estranger. (Bonaplata, La maquinista Terrestre i Marítima, Nuevo Vulcano). La producció no va ser suficient per satisfer la demanda i gran part de les màquines i dels instruments agrícoles s’havien de portar fora de Catalunya. Altre que es desenvolupà fou el químic que es va especialitzar en adobs, estampació, colorants i rentat de teixits. La tapera es va dedicar a l’exportació. Cal esmentar les indústries tradicionals que van continuar presents (adobats de pells, arts gràfiques, botes, carros...).

-->El moviment obrer
Condicions laborals i econòmiques en el nou marc industrial i la manca de protecció social comporten l’aparició d’aquest. Primeres reivindicacions sense intencions polítiques, simplement demanaven dret d’associació i manteniment del sou. Cap a 1870 aquest moviment comença a polititzar-se.

Condicions de vida
Van anar evolucionant al llarg del segle. Sempre extremadament dures. Salaris baixíssims, que no permetien tenir un nivell de vida digne i greus problemes de subsistència. Condicions laborals súper precàries: podien arribar a treballar 15 hores en un dia –tant homes com dones i nens-, soroll, temperatures extremes, ambients tancats i sense ventilació, mala alimentació, accidents laborals molt freqüents, falta de descans, acomiadament lliure, rebaixes dels sous en èpoques de crisi, analfabetisme... La salut era tan pèssima que l’esperança de vida d’un obrer a mitjan del s.XIX era de 30 anys, gairebé la meitat que la d’un burgès de l’època.

Els inicis
El segle XIX significà per a Catalunya la fi d'una època i l'inici d'una altra totalment nova: la Revolució Industrial. Els industrials catalans començaren a muntar fàbriques modernes cap al 1830, però el ritme de creixement industrial va ser molt lent a causa de la dependència total del mercat espanyol, amb comunicacions deficients i format per pagesos molt pobres.

El desenvolupament de la industrialització a Catalunya, a partir de 1830, aportà tot un seguit de transformacions i avenços, no solament pel que fa a la tecnologia i als processos de producció sinó també a les formes de vida, de treball i de relacions dels
diversos grups socials:

Molts artesans, per exemple, es van haver de reconvertir en obrers industrials. La major part de manufactures i tallers es reconvertiren en fàbriques. Les noves màquines no podien funcionar manualment, sinó a través d'una nova força motriu, el vapor. Moltes famílies emigraren del camp a la ciutat per cercar-hi feina, fugint de l'incertesa de la feina a pagès. La majoria dels treballadors provingueren del món rural.

Dins d'aquest panorama, dues classes socials esdevingueren protagonistes de la nova societat industrial: D'una banda, els empresaris -els burgesos-, els que posseïen el capital, val a dir, diners, fàbriques, màquines... I d'altra, els obrers industrials -el proletariat-, que juntament amb els jornalers del camp, constituïen el grup social més feble tant des del punt de vista econòmic com polític. Aquesta feblesa es manifestava per exemple en les deplorables condicions de vida i de treball que patien.

Situació de precarietat que provocà que –des de 30’s- procuressin pal·liar-la amb la creació d’associacions d’ajuda mútua, les primeres es van impulsar a Barcelona, Màlaga i Alcoi. Sempre se’ls negava el dret d’associació (tret d’algunes etapes en períodes progressistes). Demanaven bàsicament, millora de les condicions de vida i de treball. 1840 es creà l’Associació Mútua d’Obrers de la Indústria Cotonera, la primera societat obrera catalana, que ja preveia la vaga com a forma de lluitar. El reconeixement oficial de les associacions obreres va durar poc, 1842 prohibides i van continuar funcionant clandestinament; es va aconseguir crear una organització d’aquestes associacions dirigida (1855) per la Junta Central de Directors de la Classe Obrera.

L’existència d’aquesta última explica l’èxit de la vaga general que va tenir lloc a Catalunya entre el 2 i el 10 de juliol del 55. Es demanava una millora de la situació laboral i de les condicions de vida, llibertat d’associació, creació d’una junta d’amos i obrers per discutir conflictes laborals. Les autoritats –alarmades- van prohibir les societats obreres. Un mes abans ja havien afusellat Josep Barceló. El moviment obrer espanyol va rebre influencia del socialisme utòpic de Cabet, un dels difusors fou Narcís Monturiol.

També apareixerien algunes iniciatives obreres culturals com ara escoles nocturnes per a adults o els Cors de Clavé, amb intenció d’apartar el proletariat de les tavernes.

La divisió del moviment obrer en el sexenni revolucionari
1864 s’havia creat a Londres la Associació Internacional de Treballadors (AIT), impulsada per obrers francesos i anglesos. Es pretenia aconseguir l’emancipació econòmica i social de la classe obrera i arribar a superar la societat classista a través de la propietat col·lectiva. Es a dir, arribar a una societat igualitària mitjançant el repartiment i la desaparició de les classes socials.

1871, es produí un enfrontament verbal entre Karl Marx i Mikhail Bakunin; l’objectiu era el mateix però no estaven d’acord en els procediments que havien de seguir per arribar a aquella societat que buscaven. Marx deia que la classe obrera s’havia d’organitzar en un partit per conquerir el poder de l’Estat i establir l’anomenada “dictadura del proletariat”, es repartirien totes les riqueses de forma equitativa i un cop s’hagués construït la societat igualitària, aquest estat ja no tindria raó de ser i desapareixeria (marxisme-socialisme-comunisme-digalicomvulguisquejamentens). Bakunin rebutjava qualsevol tipus de participació política i optava per la destrucció directa de l’Estat, de tota propietat i de tota forma d’autoritat, ja fos religiosa, política o familiar; al mateix temps que postulava l’organització de la societat en comunes lliures organitzades de forma federal (anarquisme). Tot plegat va provocar l’escició de l’AIT, dividida en les dues faccions (marxista i anarquista). La revolució de 1868 suposà la restauració de les llibertats d’expressió i associació. Els obrers catalans (en general vinculats al Partit Republicà Democràtic Federal) van restaurar la Direcció General de les Societats Obreres –organisme de cordinació creat per diverses societats obreres- i van fundar el sindicat de les Tres Classes del Vapor.

Moviment obrer espanyol va dirigir ràpidament la seva atenció cap a l’AIT i es va influenciar pels 2 sectors. 1868 Fanelli fundà els primers nuclis de l’AIT a espanya. 1870 I congrés obrer espanyol a Barcelona, s’imposaren les tesis anarquistes i es va crear la Federació Regional Espanyola de l’AIT. 1871 a espanya el congrés de Córdova opta pels plantejaments de Bakunin mentre que a Madrid es formava una secció marxista (dirigida per Paul Lafarge). El moviment obrer espanyol quedà dividit també; socialistes (predominant a Madrid, Bilbao, Santander i Astúries) i anarquistes (Catalunya, València, Andalusia i Aragó).

Cop d’estat del Pavía el 1874 va suposar la il·legalització de totes les organitzacions obreres i tornar a la clandestinitat.

Gràcies Pol de nou! =)