TITUS LIVI. AB URBE CONDITA. LLIBRE XXI CAPITOL XIV

Ad haec audienda cum circumfusa paulatim multitudine permixtum senatui esset populi concilium, repente primores secessione facta, priusquam responsum daretur, argentum aurumque omne ex publico privatoque in forum conlatum in ignem ad id raptim factum conicientes eodem plerique semet ipsi praecipitaverunt. Cum ex eo pavor ac trepidatio totam urbem pervasisset, alius insuper tumultus ex arce auditur. Turris diu quassata prociderat, perque ruinam eius cohors Poenorum impetu facto cum signum imperatori dedisset nudatam stationibus custodiisque silitis hostium esse urbem, non cunctandum in tali occasione ratus Hannibal totis viribus adgressus urbem momento cepit, signo dato, ut omnes puberres interficerentur. Quod imperium crudele, ceterum prope necessarium cognitum ipso eventu est: cui enim parci potuit ex iis, qui aut inclusi cum coniugibus ac liberis domos super se ipsos concremaverunt aut armati nullum ante finem pugnae quam morientes fecerunt?

Per a escoltar aquestes coses com que estesa poc a poc la multitud d’assemblea del poble, s'havia barrejat amb el senat de sobte els principals, produïda la seva retirada de l’assemblea abans que es donés resposta, van llançar tot l'or i la plata procedents del tresor públic i privat traslladat al fòrum a un foc fet d'amagat per a això llançant-se la majoria d’allò mateix. Per això com que la por i la confusió havia envaït tota la ciutat una altra confusió a més a més des de la ciutadella una torre sacsejada durant molt de temps havia caigut a través de la ruïna, l’exèrcit dels púnics un cop fet l’atac com que havia donat el senyal al general que la ciutat estava desprovista de les guàrdies i centinelles habituals dels enemics. Aníbal havent pensat que no s’havia de vacil·lar en tal ocasió atacant amb totes les forces va conquerir la ciutat en un moment, donat el senyal, perquè fossin morts tots els joves. Iaquest ordre cruel, tanmateix gairebé necessària en efecte a qui es va poder perdonar d’aquests, dels qui o bé tancats amb les esposes i els fills van cremar les cases a més d’ells mateixos o bé armats no van posar cap fi a la lluita més que morint?

CICERÓ. In Catilinam. Discurs I, capítol I

Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra? Quam diu etiam furor iste tuus nos eludet, quem ad finem sese effrenata iactabit audacia? Nihilne te nocturnum praesidium Palatii, nihil urbis vigiliae, nihil hic munitissimus habendi senatus locus, nihil horum ora voltusque moverunt? Patere tua consilia non sentis, constrictam iam horum omnium scientia teneri coniurationem tuam non vides? Quid proxima, quid superiore nocte egeris, ubi fueris, quos convocaveris, quid consilii ceperis, quem nostrum ignorare arbitraris? O tempora, o mores! Senatus haec intelligit, consul videt: hic tamen vivit. Vivit? Immo vero etiam in senatum venit, fit publici consilii particeps, notat et designat oculis ad caedem unumquemque nostrum. Nos autem, fortes viri, satis facere rei publicae videmur, si istius furorem ac tela vitemus. Ad mortem te, Catilina, duci iussu consulis iam pridem oportebat, in te conferri pestem, quam tu in nos omnes iam diu machinaris.

Fins quan, Catilina, abusaràs de la nostra paciència? Quant de temps encara aquest deliri teu es burlarà de nosaltres? Fins a quin punt es llençarà la teva audàcia desenfrenada? No et va commoure gens la vigilància nocturna del Palatí? Gens les sentinelles de la ciutat? Ni aquest lloc de celebració del senat fortificadíssim? Ni les cares i les expressions d’aquests? No te n’adones que els teus propòsits es veuen? No veus que la teva conspiració és aturada ja sabuda per tots? Què vas fer la nit passada? I l’anterior? On vas estar? Quins vas convocar? Quina decisió vas prendre? Oh temps, oh conspiració! El senat ho coneix, el cònsol ho veu, tot i així aquest viu. Viu? Fins i tot ha vingut al senat, es fa partícip de la deliberació publica, assenyala i designa amb els ulls per a la matança. Sembla que nosaltres, homes valents, fem prou per a la república, si evitem el furor i les armes. Ja fa temps convenia, que tú, Catilina, fossis conduit cap a la mort per ordre del cònsol que contra tu fos portada la ruïna, la qual tú ja fa temps maquines contra tots nosaltres.