La ratlla verda

1.IDENTIFICACIÓ

1.1.Nom de l'obra: La Ratlla verda

1.2.Autor o escola: Matisse

Pintor, dibuixant, gravador i escultor francès.

Es va iniciar en el puntillisme però anys més tard es va derivar cap al fauvisme.

Matisse entenia el quadre con un organisme independent en el qual no es reprodueix la natura sinó que se la representa mitjançant una disposició artística.

S’hi observa les grans superfícies cromàtiques, homogènies de Gauguin i l’espontaneïtat expressiva de Van Gogh i la composició constructiva de Cézanne

1.3.Datació:1905

1.4.Estil, període al qual pertany: fauvisme

1.5.Ubicació : Statens Museum for Kunst a Copenhaguen

1.6.Ressenya breu:

1.6.1.Tècnica: oli

1.6.2.Suport: tela

1.6.3.Contingut: retrat

1.6.4.Figurativa o abstracta: figurativa

1.6.5.Mesures:40.5 x 32.5

1.7.Estat de conservació: bo

2. COMENTARI FORMAL

2.1. Es important el dibuix? Si, dibuix senzill, directe i espontani

Corba-> sense insinuar moviment

2.2. Composició:

simètrica

tancada(tots els elements s'adrecen al centre teòric)

unitària (tots el elements s' interaccionen i esdevenen necessaris per a la estructura general de l'obra).

línies principals de l'obra: destaca la ratlla verda vertical, que creua el front i substitueix el nas. Forma ovalada de la cara

volum: insinua algun volum

2.3. Perspectiva:plana (pla únic)

2.4. Color: es percep en relació amb els altres.

Colors càlids: gamma de rojos, grocs i verds

Colors freds: blaus grisos i violetes

Colors primaris: groc, vermell i blau.(expandeixen la llum)

Colors secundaris: taronja, verd i violeta.(absorbeixen la llum)

Colors complementaris:

taronja -blau.

lila- groc. màxim contrast i equilibri

verd -vermell.

2.5. Llum:No preocupació de la llum

irreal, llum dels colors, amb una ombra artificial

2.6. Ritme: equilibri

2.7. DESCRIPCIÓ DE L'OBRA:

Retrat de Madamme Matisse

Joc de colors, de corbes i contracorbes

2.8.Característiques de l'estil . Influències i relacions.

Estil fauvista. Influencia de Gauguin ( post. Imprs. tendència a fauvista ) Relació amb els retrats bizantins

3. COMENTARI DEL CONTINGUT:

3.1.Contingut i significació:Anècdota, interessa les possibilitats constructives del color i vol experimentar amb la pintura.

Món inmediat: la seva dona, però diu que això no era una dona si no un quadre.

3.2.Funció: decorativa, expressiva del món individual de l' artista.

3.3.Aportacions, innovacions. Les característiques de l’estil fauvista

3.4..Context històric.

1905 començament del segle XX

3.5..Història de l'obra
En aquest mateix any Matisse va exposar amb altres pintors fauvistes. Els crítics els van anomenar feres salvatges a causa de la seva salvatge llibertat pictòrica.

El comentari va ser:” S’ha llençat un pot de colors a la cara del públic”

Casa Milà

1.IDENTIFICACIÓ

1.1. Nom de l'obra: La Pedrera

1.2 .Autor o escola:Gaudí

Anton Gaudí i Cornet (1852-1926) és l’arquitecte més popular de la història.
La seva revolució de l’arquitectura i de les arts plàstiques obre els camins de l’art actual i futur.
L’obra d’en Gaudí és una recerca de la perfecció de l’art, de la perfecció personal i de la perfecció de la societat humana.

La seva contribució a l'arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del modernisme. Des de la infantesa Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria.

1.3 .Dates de construcció:1907-1910

1.4. Tipus d'edifici: privat

1.5. Període al qual pertany:modernisme

1.6. Emplaçament:BCN

1.7. Ressenya breu:

1.7.1. Materials utilitzats: pedra, maó, ferro, ceràmica

1.7.2. Sistema constructiu: amb materials nous

2. ANÀLISI FORMAL:

2.1.Elements de suport: pilars, jàsseres, bigues gruixudes que sostenen altres bigues i que faciliten que les plantes soguin lliures, es adir que no hi hagi massa columnes ni murs de càrrega.

La façana s’uneix al cos de l’edifici per un sistema de tirants i bigues de ferro

2.2.Elements suportats: diferents plantes amb cobertes interiors i exteriors.

2.3.Espai exterior: edifici compost per una planta baixa i 5 pisos i un àtic o golfes. Hi ha un terrat amb xemeneies revestides de tessel·les amb formes helicoides que donen un toc fantàstic a l’edifici. La façana es de pedra natura, mentre que les golfes són de ceràmica blanca. Tota la pedra de la façana està treballada a cops de pic i podem observar una superfície contínua d’ondulacions i arestes.

La pedra contraresta amb les baranes de ferro forjat amb motius vegetals, fulles etc.

Podem observar algunes columnes que sembla que imitin els ossos humans.

2.4.Espai interior: La planta de l’edifici té una forma orgànica que ens recorda a éssers vius observats al microscopi. Un cop travessada la llinda d’accés de la planta baixa ens trobem en un dels grans cels coberts entorn dels quals s’articula la distribució interior. Aquest tenen llum i ventilació natural. Es va fer un soterrani ideat com aparcament. L’ascensor dona directament a dins de cada habitatge. El mobiliari està fet pel mateix arquitecte seguint l’estil modernista.
Lligam entres les arts majors i menors. La decoració interior es basa en motius modrenistes

2.5. Estil: elements definitoris, influències i relacions.

Estil modernista, en contra l’ uniformisme arquitectònic imposat per la Rev. Ind.

Combinació entre la forma sinuosa dels blocs de pedra i el ferro utilitzats a les balconades.

3. CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ DE L'EDIFICI:

3.1. Funció de l'edifici: político-administratiu, habitatge

3.2. Elements simbòlics de l'edifici.

Importància de tots els detalls que va ser tractat individualment. Audàcia constructiva.

El projecte inicial hi havia al cap damunt de l’edifici un gran conjunt escultòric dedicat a la mare de Dèu de Gràcia, els atacs a la religió en aquells moments impulsaren al propietari de l’immoble suprimir el detalls religiosos del projecte.

3.3. Encàrrec i recepció: Roser Segimon de Milà

3.4. Context històric i relació amb la cultura de l'època.

setmana tràgica--> revolta anticlerical i antimilitar per Lerroux . A causa d'això no es va posar la imatge de la mare de deu prevista per le sgolfes i teulada

3.5. Història de l’edifici.

Va ser objecte de burles mentres es construïa, però abans d'acabar-la ja va ser declarada edifici artístic. Obra clau en l'art modern tant en estrucutra com estil

La càrrega

1.IDENTIFICACIÓ

1.1.Nom de l'obra: La càrrega

1.2.Autor o escola: Casas

Nascut a Barcelona, inicialment va ser deixeble d'en Joan Vicens a la Escola de la Llotja, l'any 1881 començà a col·laborar en diferents revistes

A partir de 1889 va exposar anualment a la Sala Parés de Barcelona, encara que en un principi sense gaire èxit degut a la quotidianitat dels seus temes.

El seu estil combinava hàbilment uns tons vius en un entorn grisenc amb el detall suau o el sintetisme a l'hora de dibuixar grans gernacions.

També fou un dels fundadors del cafè Els Quatre Gats (1897-1903)

És especialment destacable la seva col·lecció de retrats al carbó d'intel·lectuals i personatges d'aquells anys, com Unamuno, Azorín, Granados, Sorolla, Zuloaga, Albéniz i molts més fins sumar-ne uns dos-cents.

El 1899 entrà a la Societat Internacional de Pintura.

1.3.Datació:1899-1903

1.4.Estil, període al qual pertany: modernisme

1.5.Ubicació : Museu de la Garrotxa, Olot

1.6.Ressenya breu:

1.6.1.Tècnica: oli

1.6.2.Suport: tela

1.6.3.Contingut: paisatge

1.6.4.Figurativa o abstracta: figurativa

1.6.5.Mesures:2.98 x 4.7

1.7.Estat de conservació:bo

2. COMENTARI FORMAL

2.1. Es important el dibuix? Si en primer pla, especialment en els personatges del guàrdia civil i de l’obrer caigut. A la llunyania el dibuix es difumina tant a les masses dels manifestants com a la ciutat.

2.2. Composició:

asimètrica

oberta

plans de la pintura 1: Guàrdia civil i l’obrer 2: massa de manifestants 3: ciutat

unitària (tots el elements s' interaccionen i esdevenen necessaris per a la estructura general de l'obra).

volum: impressió de tridimensionalitat.

2.3. Perspectiva:

corba (naturalisaèria (llunyania difuminada)

2.4. Color: es percep en relació amb els altres.

Colors càlids: grocs

Colors freds: blaus grisos

Colors primaris: groc, vermell i blau.(expandeixen la llum)

Colors secundaris: taronja, verd

2.5. Llum: real (solar,distribuïda homogèniament)

2.6. Ritme: moviment

2.7. DESCRIPCIÓ DE L'OBRA:

2.8.Característiques de l'estil . Influències i relacions.

Realisme, utilitza grans espais buits que resalten els personatges en primer terme.

Llum matisada per l’ambient boirós.

Descripció sense compromís

Posicío alta

Influència de la pintura japonesa, del realisme i l’impressionisme

3. COMENTARI DEL CONTINGUT:

3.1.Contingut i significació:

La càrrega

3.2.Funció: decorativa,històrica

3.3.Aportacions, innovacions.

Barreja entre impressionisme i realisme

3.4..Context històric. Protestes dels obrers, sindicats, burgesia.

Barcelona coneguda com la ciutat de les bombes

3.5..Història de l'obra

La càrrega la va pintar l’any 1899 per tal de participar a l’exposició universal de París, però el jurat no la va acceptar. Li va canviar el nom, Barcelona 1902, volia reflectir la vaga general que hi va haver aquell any i d’aquesta manera li donà al quadre una versió d’actualitat.

L’Estat espanyol va adquirir el quadre. Res es veritat en el quadre, el paisatge no correspon al de Barcelona i no representa la vaga ni el personatge caigut no representa un manifestant ferit.

Va guanyar una medalla d’or a Madrid, a l’exposició universal de Belles Arts

L’any 1909va una versió més reduïda que forma part d’una col·lecció americana en la qual el Guardia Civil va a peu.

El Profeta

1.IDENTIFICACIÓ

1.1.Nom de l'obra: El Profeta

1.2.Autor o escola:Gargallo

Nascut a Maella, es trasllada a Barcelona el 1888, inici de la seva formació artística.

Va passar part de la seva vida al barri de Montparnasse de París. El 1903

va viure en la comuna d'artistes Le Bateau-Lavoir

Fou deixeble d'Eusebi Arnau per el que va treballar.

Es va relacionar amb els artistes de Els Quatre gats, com Picasso, Nonell i altres.

Va col·laborar amb Lluís Domènech i Montaner en treballs escultòrics d'edificis com el Palau de la Música Catalana, l'Hospital de Sant Pau.

Estil clàssic, que sovint s'ha relacionat amb el noucentisme, i un estil avantguardista

El 1934 va sofrir una pneumònia fulminant i va morir el 29 de desembre a Reus, on s'havia desplaçat per a inaugurar una exposició de la seva obra.

1.3.Datació:1933

1.4.Període al qual pertany: cubisme

1.5.Ubicació:diverses reproduccions( museu Gargallo, Centre d’art Reina Sofia)

1.6.Ressenya breu:

1.6.1.Tècnica:fosa

1.6.2.Material: fundició de ferro a la sorra amb bronze patinat

1.6.3.Formes:

volum rodó: exempta

1.6.4.Tipologia: dempeus

1.6.5.Cromatisme: monocroma

1.6.6.Textures: llis i brunyit

1.6.7.Mesures:235 cm alt x65x50

1.7.Estat de conservació: bon

2. COMENTARI FORMAL

2.1.Composició:

El braç que en vertical compensa amb el bastó l’obertura de les cames.

Simetria del cosa humà

Joc de corbes si contra cobres que formen un joc de llums i ombres.

2.2.Ritme:

moviment:

2.3.Espai: A dins del museu

2.4.Volum: obert

2.5.Temps:

voluntat d'eternitat.

2.7. Característiques de l'estil, influències i relacions.

Estil cubista que has simetritzat i simplificat les formes.

Estil expressionista per la gestualitat.

Estil modernista pel treball del ferro i les línies corbes.

CARACTERISTICAS DE CADA ESTIL

Influenciat per Cézanne, Picasso i Julio González, Gaudí.

DESCRIPCIÓ DE L'OBRA

Figura humana, geometritzada, en tensió, amb un gest desafiador. Es cobreix part del cos amb una “pell”.

Joc de corbes i contracorbes, espais buits canviants i dinàmics a mesura que l’espectador gira entorn l’estàtua. Magnifica expressivitat de la cara. Figura de gran impacte emocional.

COMENTARI DEL CONTINGUT:

3.1.Contingut i significació: el profeta és el que inspirat o no per Dèu preveu el futur. L’identifiquem amb Joan Baptista.

L’escultura es basa en un episodi de la Bíblia segons la qual San Joan Baptista representat amb barba i bastó i pell de camell predica cridant en mig del desert.

Profeta laic aclama en plena solitud.

3.2.Funció: decorativa, religiosa,propa­gandística

3.4.Aportacions, el buit , dona a la planxa de ferro un sentit expressiu

3.5.Context històric

1933 Hitler guanya les eleccions.

Creació de la Generalitat de Catalunya.

Profeta que aclama en plena solitud en una Espanya i Europa tan agitades.

3.6.Història de l'obra comentada.

Construïa les obres mitjançant plantilles de cartró