Expanssió per la Mediterrània

Jaume el Just anomenarà com a regent de Sicília el seu germà Federic. Federic II serà reconegut com a rei pels sicilians. El Papa concedirà a Jaume el Just el dret de conquesta sobre l'illa de Sardenya i per tant, anirà a conquerir-la. Els sards es resisteixen i durant un segle hi haurà un estat latent de guerra a l'illa. Les revoltes dels sards són aplacades amb gran violència pels catalans i a més a més, són venuts com a esclaus, per aquest motiu algunes zones de l'illa quedaran despoblades. Aquestes zones es poblaran amb catalans, especialment a l'Alguer i a Sàsser. Jaume el Just incorporarà el comtat d'Urgell al Casal de Barcelona.

Els almogavars eren guerrers mercenaris. Els reis catalans, especialment Pere II, els llogaran per les seves conquestes. En el moment que arriba la pau els almogavars s'avorreixen i són el temor i el terror dels pobles. Els llogaran a l'Imperi Bizantí i Roger de Flor, el capdill de 4.000 homes, derrotaran els turcs, que és el que va demanar l'Imperi Bizantí.
L'emperador quedarà tan content que li donarà en feu a tots els territoris que han conguerit (Roger de Flor). Però, el fill de l'emperador l'assassinarà. --> Venjança catalana: dirigida per Bernat de Rocafort i Berenguer d'Entença. Devastaran la Tràcia i derrotaran els bizantins. Començaran a fer conquestes i conqueriran Atenes i Neopàtria. Aquests acceptaran l'autoritat del rei de Sicília.

Conquesta de Sicília

- El Papa és el senyor feudal --> aquest li diu al rei de França que li dóna els drets de conquesta i la recaptació d'impostos.
- Carles d'Anjou, el germà del rei de França, va a Sicília. Els francesos s'instalen i faran una política molt abusiva contra els sicilians. ---> revolta dels sicilians anomenades les vespres sicilianes (1282)
- Abans del rei de França, els alemanys estaven a Sicília. De la dinastia Hohestaufen --> es va anar extingint fins que només va quedar un descendent: Manfred, que té una filla: Constança. Aquesta es casa amb Pere II (Corona d'Aragó)
- Els sicilians demanen a Pere II que sigui el seu rei ja que no volen el de França. --> Pere II ho accepta. Desembarca a Sicília, expulsa els francesos i el reconeixen com a monarca.
- Els francesos demanen al Papa que excomuniqui a Pere II. Demanaran que es faci una croada (guerra santa) contra aquest rei. Si excomuniquen a Pere II, tots els juraments de fidelitat es trenquen --> Necessitarà ajuda i la demanarà a les Corts Catalanes. --> La part de l'Aragó quedarà en mans dels nobles. El rei quasi no podrà manar.
Els catalans (nobles) guanyaran molt poder en els seus feus i els burgesos guanyaran molta autonomia en el govern de les ciutats.

Conquesta de València

Tot just acabada la conquesta de Mallorca, Jaume I es va pasar a conquerir els regnes musulmans de València i Dènia. La conquesta de València i Dènia van ser fetes per iniciativa de la noblesa aragonesa que volia ampliar els seus territoris feudals però en les operacions militars i en el repartiment del territori també van participar els catalans. Aquestes conquestes van començar l'any 1232 i van acabar el 1245. Amb les campanyes de Jaume I no van quedar formats els actuals límits del País Valencià ja que les comarques més meridionals amb les ciutats d'Alacant i Oriola no es van incorporar a la Corona d'Aragó fins l'any 1304.

Les tropes catalanoaragoneses no sempre van haver de derrotar militarment els musulmans de València sinó que en moltes ciutats van fer pactes coneguts com a capitulacions gràcies als quals la població musulmana podia quedar-se en aquelles terres després de la conquesta cristiana.

Al País Valencià es va incorporar la Corona d'Aragó com un nou regne i disposà de les seves pròpies lleis i institucions. La repoblació va ser lenta i durant les dècades posteriors a la conquesta, la major part de la població valenciana continuava sent musulmana. Per exemple, l'any 1272 vivien uns 200.000 sarraïns i uns 30.000 cristians.

Tractat de Corbeil (1258) --> La renúncia d'Occitània es formalitza amb aquest tractat, pel qual Jaume I renunciarà als drets sobre provença llevat de Montpellier i el rei de França renunciarà als drets que podia tenir sobre les terres catalanes com a successor de Carlemany. Amb Jaume I acabarà l'expansió d'Occitània i acabarà també l'expansió peninsular ja que intentarà expandir els seus territoris cap a Navarra i Castella però no tindrà èxit ni en un lloc ni en l'altre. A la mort de Jaume I els seus territoris quedaran repartits entre els seus dos fills. A pere --> Catalunya, Aragó i València. A Jaume --> Mallorca, els comtats de Cerdanya, Rosselló i Montpellier.
Amb el seu germà Jaume de Mallorca començarà la dinastia de Mallorca.

En aquesta època començaran a haver institucions de govern com són les Corts Catalanes i el Consell de Cent. Les Corts eren l'organ legislatiu, aprovaben o rebutjaven les contribucions que els monarques sol·licitaven i creaven nous impostos.

Les corts estan formades per tres braços: eclesiàstic, reial-burgés, noble (militar).

Pactisme --> Consisteix en arribar a un acord entre totes les parts. Uns tindran beneficis legislatius o territorials i el rei a canvi donatius.

Santa Maria del Mar

COM ANALITZAR UN EDIFICI


1.IDENTIFICACIÓ
1.1. Nom de l'obra: Santa María del Mar
1.2 .Autor o escola: Berenguer de Montagut i Ramon Despuig
1.3 .Dates de construcció: 1329-1383
1.4. Tipus d'edifici: religiós
1.5. Període al qual pertany: gòtic català
1.6. Emplaçament: Barcelona
1.7. Ressenya breu:
1.7.1. Materials utilitzats: pedra
1.7.2. Sistema constructiu: arquitravat i voltat


2. ANÀLISI FORMAL:
2.1.Elements de suport: 8 pilars octogonals a la nau i 8 pilars al presbiteri. Contraforts massissos exteriors. Els pilars tenen 18 metres d’alçada i els nervis dels pilars no baixen arran de terra sinó que acaben al capitell. L’espai entre els contraforts s’aprofita per situar capelles laterals i un mur perimetral.

2.2.Elements suportats: la coberta exterior a dues aigües però amb tendència a plana. La coberta interior és coberta de creueria. També estan suportats els arcs ogivals i la volta anular de creueria al deambulatori.

2.3.Espai exterior: línies dominants: horitzontals que contrasten amb l’interior. La façana té una gran sobrietat. La portalada marcada per un gablet, en el timpà l’escultura del pantocràtor. Hi ha dos campanars octogonals de diversos pisos amb obertures ogivals.
Al davant hi ha una petita placeta i es troba integrada dins la trama de carrers populars del barri de la Ribera, amb només un lateral lliure que correspon al Fossar de les Moreres.

2.4.Espai interior: la planta s’anomena planta de saló o basilical, sense transsepte. La separació entre columnes és de 13 metres i és la distància més gran entre totes les catedrals gòtiques. Hi ha una alçada semblant entre la nau central (32 metres) i les laterals (26 metres) que creen la sensació d’espai únic malgrat tenir tres naus. La nau central té el doble d’ample que les laterals. La visió global interna és total sense cap mena de compartimentació. L’arc former és l’arc que es forma entre dues columnes de la nau.
Tenim finestrals a les naus laterals i a la façana. A la part superior hi h apetits òculs.

2.5. Estil: elements sobrietat decorativa, volums compactes, l’exterior acabat amb terrassa, interior concebut com a espai unitari amb les naus d’una alçada semblant. Mínima quantitat d’obstacles que pertorbin el campus visual a l’interior.
Policromia als nervis i a les claus de volta, vitralls gòtics, grans obertures.
Influència oriental i musulmana, també religiosa perquès és l’ordre del Císter la que estendrà les tècniques constructives a tota Europa.
Relacions  trobem exemples d’art gòtic a tota Europa.

3. CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ DE L'EDIFICI:
3.1. Funció de l'edifici: religiós, propagandística. El barri de la Ribera necessitava una parròquia per acollir els fidels. L’església estava pensada per a les grans cerimònies litúrgiques del barri.

3.2. Elements simbòlics de l'edifici: la decoració de les portes i dels capitells on surten representats els oficis artesans. Tots els elements religiosos.

3.3. Encàrrec i recepció: va ser finançada pels gremis relacionats amb el port de Barcelona, mercaders, artesans i els nobles del C/ Moncada.

3.4. Context històric i relació amb la cultura de l'època: època en que les ciutat començaran a ser importants amb els gremis, els comerciants i els artesans. Aquest tipus d’edifici dóna prestigi a les ciutats. Durant el segle XIV a Catalunya va haver una gran empenta comercial que va col•laborar la burgesia i els reis.

3.5. Història de l’edifici: a l’any 1378 va ser afectada parcialment per un incendi. L’any 1428 va ser afectada per un terratrèmol.
Es considera un dels exemples més aconseguits del gòtic meridional. Els arquitectes racionalistes admiren la seva simplicitat i la seva estructura.

Figura Ajaguda

1.IDENTIFICACIÓ
1.1.Nom de l'obra: Figura Ajaguda
1.2.Autor o escola:Henry Moore(30 de juliol de 1898–31 d'agost de 1986)
Membre de l'Associació Internacional d'Artistes, que aixoplugava intel•lectuals d'esquerres adversos al feixisme, va signar un manifest que reclamava la fi de la política de no-intervenció de la Gran Bretanya en la guerra del 1936-1939.
Moore no es determinà de ple a cap corrent concret, sinó que cercà un camí propi, basat en l'observació de la natura, el paisatge i la figura humana, que es traduí en obres vitals, de gran humanitat, que s'adiuen amb una de les seves màximes més cèlebres: 'Ésser artista és creure en la vida'. La natura li serví de font d'inspiració.
1.3.Datació:1938
1.4.Període al qual pertany:art abstracte
1.5.Ubicació :Tate Gallery(Londres)
1.6.Ressenya breu:
1.6.1.Tècnica: talla
1.6.2.Material: pedra
1.6.3.Formes:volum rodó: exempta
1.6.4.Tipologia:, jacent.
1.6.5.Cromatisme: monocroma
1.6.6.Textures: acabat llis, llis i brunyit, non finito...
1.6.7.Mesures:1.32 m
1.7.Estat de conservació:bo

2. COMENTARI FORMAL
2.1.Composició:
Síntesi de les parts del cosa que guarda simetria amb el cos humà.
Els diversos volums de l’obra + el buit creen un joc de llums i ombres.
Per crear les formes utilitza el buit.

2.2.Ritme:
repòs estàtic

2.3.Espai: L’escultura al buit permet unir l’obra amb l’entorn
2.4.Volumobert,
2.5.Temps: voluntat d'eternitat.
2.7. Característiques de l'estil, influències i relacions. Utilitza formes arrodonides i aprofita les aigües o els defecte, es dedica especialment a la figura humana i a les maternitats. Acostuma a treballar obres de grans dimensions.
Geometrització de la figura. Aprofita les formes que li suggereix la pedra per fer la figura. Vol fer una pedra que suggereixi una dona.
Relació amb l’art prehistòric, Rodin, procolombí, egipci, estrusc.

DESCRIPCIÓ DE L'OBRA
Cap
Cos
Sense faccions
Estilitza les formes orgàniques
Buit
Tendència a l’abstracció


COMENTARI DEL CONTINGUT:

3.1.Contingut i significació:Figura ajaguda, tema preferit de l’autor, figura humana reclinada. Reinterpretació de les antigues deeses prehistòriques en que el ventre i els pits eren zones preponderants en el cos de Moore, el ventre és el buit.

3.2.Funció: decorativa,mitològica
3.4.Aportacions, innovacions. característiques de l’estil


3.5.Context històric, relació amb la cultura de l’època
Europa: Segona guerra Mundial
Conseqüències del crack del 29

Guernica

COM ANALITZAR UNA OBRA PICTÒRICA

1.IDENTIFICACIÓ

1.1.Nom de l'obra: Guernica

1.2.Autor o escola:(ressenya biogràfica).

1.3.Datació: 1937

1.4.Estil, període al qual pertany: cubisme, surrealisme, expressionisme.

1.5.Ubicació (original i actual): Museu d’Art Reina Sofia, Madrid.

1.6.Ressenya breu:

1.6.1.Tècnica: oli

1.6.2.Suport: tela

1.6.3.Contingut: paisatge, retrat, pintura religiosa, natura morta, narratiu, històric, de gènere quotidià, informal,...

1.6.4.Figurativa

1.6.5.Mesures: 3,51x7,82 metres

1.7.Estat de conservació: bon estat de conservació.

2. COMENTARI FORMAL

2.1. Es important el dibuix? Domini de la línia contornejant les figures. La gamma de colors blaus i grisos. La poca varietat de colors s’ha realitzar per donar més dramatisme a l’escena. Predomini de les línies corbes.

2.2. Composició: esta organitzada en 3 o 4 parts. Tenim l’eix de la paret blanca que decideix el quadre de les següents parts: la part de la dreta tenim les dones que corren i el personatge que pateix el bombardeig. A l’esquerra estan els animals i les figures tràgiques que fan referència al poble (mare amb el fill mort i el soldat).

Asimètrica

Oberta per la part superior i tancada per l’inferior.

Línies diagonals i piramidals. L’eix central de la piràmide estaria en el vèrtex del quinqué amb tendència a 3 dimensions.

2.3. Perspectiva: el fons té profunditat però diferent segons les escenes.

2.4. Color: blanc i negre. Vol expressar horror. Influència de les fotografies de l’època. Blaus, colaix. Tendència a plana.

2.5. Llum: la llum esta repartida. El quinqué, les flames i l’ull.

2.6. Ritme: moviment.

2.7. DESCRIPCIÓ DE L'OBRA:

El toro: animal totèmic d’Espanya que pateix la mort o bé bèstia que tomba el cap per no veure el terror.

Cavall: representació de la població civil ferida i embogida per les matances. També el relacionen amb el feixisme, amb el seu galop destrueix tot el que se li posa davant.

Guerrer: porta una espasa i una flor. Se’l considera una víctima esquarterada de la guerra.

Dona amb nen mort: s’anomena una pietat.

Edificis: sensació de destrucció on queda atrapada la població civil.

Llum: símbol de progrés que també pot arribar a portar la destrucció. Es pot considerar la llum de la informació. Ajuda a il·luminar l’expressió de dolor.

Perfil pla surrealista: surt d’una porta i a sobre hi ha un braç amb un quinqué. També crida, la cara.

Imatge femenina: avança cap el centre del quadre amb mans i peus rigorosos. Aixeca el cap cap a la llum. Té por.

Personatge atrapat mirant amunt: esta ple de flames. Fa referència al bombardeig que ve des de d’alt.

2.8.Característiques de l'estil . Influències i relacions.

Expressionista, Cubista (analític, sintètic i surrealista)

Presenta algunes imatges de cara i de perfil (cubisme)

Surrealisme

Tots els autors relacionats amb aquests estils. Relacionat amb Julio González i Pablo Gargallo, que treballen amb Picasso.

3. COMENTARI DEL CONTINGUT:

3.1.Contingut i significació: el 25 d’abril de 1937 43 bombarders i avions de caça alemanys de la legió Condor i alguns italians, tots al servei dels franquistes, van bombardejar Guernika, una petita ciutat capital del País Basc.

3.2.Funció: decorativa, històrica, propagandística, expressiva del món individual de l’artista. Denuncia la brutalitat de la guerra i és un al·legat contra el feixisme que va ser capaç de bombardejar despietadament ciutats amb població civil.

3.3.Aportacions, innovacions: síntesi d’estils artístics. És un document del poder de la pintura com a llenguatge de la crítica social i enlaira un fet real a la categoria de símbol.

3.4..Context històric: guerra civil

3.5..Història de l'obra: el 1937 Picasso acceptarà l’encàrrec de pintar un mural de grans dimensions per al Pavelló de la República Espanyola per a l’Exposició Internacional de París. Les mides que havia de tenir el quadre van ser imposades a Picasso ja que tenia un lloc reservat a l’edifici. Picasso es va oposar a que aquest quadre vingués a Espanya fins que no hagués democràcia. Fins al 1981 va restar al Moma (Nova York). Al 1981 va haver un debat i finalment es va quedar al Museu Reina Sofía de Madrid.

Sortida a Bcn

Santa Maria del Mar =)