Franquisme: resistència i repressió

Fases del franquisme

Naturalesa i suport del règim franquista

Expressionisme abstracte

Fins els anys 40 els pintors dels EUA s'havien limitat a seguir els models europeus però, a partir d'aquesta data, comencen a sorgir, en aquest país, importants moviments artístics. Els responsables d'aquests canvis foren els esdeveniments que conduiren a l'esclat de la II guerra mundial ja que el triomf del feixisme va oglibar a molts intel·lectuals i artistes europeus a emmograr als EUA. Aquests artistes es van convertir en una font d'inspiració per als més joves.

Característiques:
La nova pintura americana insisteix en l'aspecte manual de l'art. Aquesta pintura intenta provocar una intensa resposta emocional en l'espectador i convina un nivell elevat d'abstracció amb alunes qualitats expressives.
S'hi donen dues modalitats diferents:
--> gestualisme o action painting (autors: Pollock, de Kooning)
--> pintura dels camps de color o color field painting (autor: Rotko)

Gestualisme --> el nom prové de l'interès per resaltar la importància del gest físic en l'acció de pintar. Aquest tipus de pintura és indiferent respecte la presència o absència d'elements figuratius. Utilitza grans teles i no utilitza caballets.
Amb aquests autors comencen les segones avantguardes:
- Expressionisme abstracte
- Pop art
- Art cinètic (Op-art)

OS DEJO LAS FICHAS EN GMAIL DEL BLOG YA QUE NO ME DEJA SUBIRLAS ¬¬'

Elogi de l'aigua

COM ANALITZAR UNA ESCULTURA

1.IDENTIFICACIÓ
1.1.Nom de l'obra: l’Elogi de l’aigua
1.2.Autor o escola:(breu ressenya biogràfica). Eduardo Chillida
1.3.Datació: 1987
1.4.Període al qual pertany: art abstracte
1.5.Ubicació (original i actual): Parc de la Creueta del Coll (Barcelona)
1.6.Ressenya breu:
1.6.1.Tècnica: encofrat
1.6.2.Material: formigó armat i acer
1.6.3.Formes:
volum rodó: exempta
1.6.4.Tipologia: dempeus, cap,bust,tors, retrat, orant, jacent, sedent, eqüestre, grup escultòric
1.6.5.Cromatisme: monocroma
1.6.6.Textures:
1.6.7.Mesures: 720cm x 1200cm x 650cm
1.7.Estat de conservació:

2. COMENTARI FORMAL

2.1.Composició: es considera una composició equilibrada. Hi ha una harmonia entre les línies rectes i les angulacions geomètriques de la part superior, també hi ha una harmonia entre les línies ondulants i les formes més orgàniques i expressives dels braços.

Hi ha una simetria entre la part central i els quatre braços que conflueixen en un punt encara que el moviment dels quatre braços és asimètric.

Hi ha contrastos de llum i ombria que s’originen entre les formes i les textures.

Les línies compositives: corbes i verticals. Les formes còncaves limiten el buit.

2.2.Ritme: repòs dinàmic pel grafitisme que originen les formes corbes al desenvolupar-se a l’espai a la vegada que fa un joc amb l’aigua.

2.3.Espai: forma part del paisatge urbà i natural, s’ha volgut que la escultura es reflecteixi a l’aigua: duplica la visió. Es pot apreciar des de diferents punts de vista. S’ha pogut fer l’escultura gràcies a les condicions orogràfiques.

2.4.Volum: obert. Ja que Chillida construeix un espai i vol atrapar-lo. El reflex amb l’aigua el fa tancat.

2.5.Temps: voluntat d’eternitat. Fa referència a l’aigua.

2.7. Característiques de l'estil, influències i relacions: elabora escultures pesades que semblen lleugeres. Les formes que elabora són molt lliures i en alguns casos espontànies. Deixa que el ferro agafi les seves pròpies formes quan es refreda. Relaciona i introdueix les seves obres a la natura. Treballa el buit i el ple. El pes i la rigidesa (pesa 54T però no ho sembla). La recta i la corba, el reflex a l’aigua.

Influències: la tradició artesanal basca que també utilitza el ferro i la forja. Relació amb altres obres seves “El peine de los vientos” o “L’elogi de l’horitzó”. Preocupació per les mans. Relació amb els grans monuments prehistòrics.

DESCRIPCIÓ DE L'OBRA
Descomunal estructura de formigó subjectes a les pedres de la cantera del voltant mitjançant cables d’acer. Sembla desafiar la gravetat. El cos central es divideix en 4 corbes comparades amb urpes o braços, les quals convergeixen en un mateix punt intern. Sota es pot observar un estany artificial, l’aigua emmiralla l’escultura.


COMENTARI DEL CONTINGUT:
3.1.Contingut i significació: l’obra fa referència al mite de Narcís. Narcís s’emmirallava amb l’aigua, va voler atrapar la seva imatge i va caure i es va ofegar. El desig de possessió de sí mateix el va portar a ofegar-se. Es compara amb un bell Narcís immòbil i petrificat que amb les seves articulacions intenta capturar la imatge reflectida a l’aigua de l’estany.

3.2.Funció: decorativa, mitològica

3.4.Aportacions, innovacions: (característiques estil)

3.5.Context històric, relació amb la cultura de l’època: 1987. S’edifica a l’època de la Barcelona pre-olímpica, globalització, món de ciutats, democràcia consolidada, gràcies al traspàs d’algunes competències les institucions tenen diners per pagar les obres. Els artistes fan una recerca de noves obres.

3.6.Història de l'obra comentada: l’ajuntament de Barcelona, sent Oriol Bohigas responsable d’urbanisme, demana que l’escultor basc realitzi una obra per la ciutat.

Expanssió per la Mediterrània

Jaume el Just anomenarà com a regent de Sicília el seu germà Federic. Federic II serà reconegut com a rei pels sicilians. El Papa concedirà a Jaume el Just el dret de conquesta sobre l'illa de Sardenya i per tant, anirà a conquerir-la. Els sards es resisteixen i durant un segle hi haurà un estat latent de guerra a l'illa. Les revoltes dels sards són aplacades amb gran violència pels catalans i a més a més, són venuts com a esclaus, per aquest motiu algunes zones de l'illa quedaran despoblades. Aquestes zones es poblaran amb catalans, especialment a l'Alguer i a Sàsser. Jaume el Just incorporarà el comtat d'Urgell al Casal de Barcelona.

Els almogavars eren guerrers mercenaris. Els reis catalans, especialment Pere II, els llogaran per les seves conquestes. En el moment que arriba la pau els almogavars s'avorreixen i són el temor i el terror dels pobles. Els llogaran a l'Imperi Bizantí i Roger de Flor, el capdill de 4.000 homes, derrotaran els turcs, que és el que va demanar l'Imperi Bizantí.
L'emperador quedarà tan content que li donarà en feu a tots els territoris que han conguerit (Roger de Flor). Però, el fill de l'emperador l'assassinarà. --> Venjança catalana: dirigida per Bernat de Rocafort i Berenguer d'Entença. Devastaran la Tràcia i derrotaran els bizantins. Començaran a fer conquestes i conqueriran Atenes i Neopàtria. Aquests acceptaran l'autoritat del rei de Sicília.