sábado, 25 de abril de 2009
MATRÍCULA DE LAS PAU
jueves, 23 de abril de 2009
TITUS LIVI. AB URBE CONDITA. LLIBRE XXI CAPITOL XIV
Ad haec audienda cum circumfusa paulatim multitudine permixtum senatui esset populi concilium, repente primores secessione facta, priusquam responsum daretur, argentum aurumque omne ex publico privatoque in forum conlatum in ignem ad id raptim factum conicientes eodem plerique semet ipsi praecipitaverunt. Cum ex eo pavor ac trepidatio totam urbem pervasisset, alius insuper tumultus ex arce auditur. Turris diu quassata prociderat, perque ruinam eius cohors Poenorum impetu facto cum signum imperatori dedisset nudatam stationibus custodiisque silitis hostium esse urbem, non cunctandum in tali occasione ratus Hannibal totis viribus adgressus urbem momento cepit, signo dato, ut omnes puberres interficerentur. Quod imperium crudele, ceterum prope necessarium cognitum ipso eventu est: cui enim parci potuit ex iis, qui aut inclusi cum coniugibus ac liberis domos super se ipsos concremaverunt aut armati nullum ante finem pugnae quam morientes fecerunt?
Per a escoltar aquestes coses com que estesa poc a poc la multitud d’assemblea del poble, s'havia barrejat amb el senat de sobte els principals, produïda la seva retirada de l’assemblea abans que es donés resposta, van llançar tot l'or i la plata procedents del tresor públic i privat traslladat al fòrum a un foc fet d'amagat per a això llançant-se la majoria d’allò mateix. Per això com que la por i la confusió havia envaït tota la ciutat una altra confusió a més a més des de la ciutadella una torre sacsejada durant molt de temps havia caigut a través de la ruïna, l’exèrcit dels púnics un cop fet l’atac com que havia donat el senyal al general que la ciutat estava desprovista de les guàrdies i centinelles habituals dels enemics. Aníbal havent pensat que no s’havia de vacil·lar en tal ocasió atacant amb totes les forces va conquerir la ciutat en un moment, donat el senyal, perquè fossin morts tots els joves. Iaquest ordre cruel, tanmateix gairebé necessària en efecte a qui es va poder perdonar d’aquests, dels qui o bé tancats amb les esposes i els fills van cremar les cases a més d’ells mateixos o bé armats no van posar cap fi a la lluita més que morint?
CICERÓ. In Catilinam. Discurs I, capítol I
Quo usque tandem abutere, Catilina, patientia nostra? Quam diu etiam furor iste tuus nos eludet, quem ad finem sese effrenata iactabit audacia? Nihilne te nocturnum praesidium Palatii, nihil urbis vigiliae, nihil hic munitissimus habendi senatus locus, nihil horum ora voltusque moverunt? Patere tua consilia non sentis, constrictam iam horum omnium scientia teneri coniurationem tuam non vides? Quid proxima, quid superiore nocte egeris, ubi fueris, quos convocaveris, quid consilii ceperis, quem nostrum ignorare arbitraris? O tempora, o mores! Senatus haec intelligit, consul videt: hic tamen vivit. Vivit? Immo vero etiam in senatum venit, fit publici consilii particeps, notat et designat oculis ad caedem unumquemque nostrum. Nos autem, fortes viri, satis facere rei publicae videmur, si istius furorem ac tela vitemus. Ad mortem te, Catilina, duci iussu consulis iam pridem oportebat, in te conferri pestem, quam tu in nos omnes iam diu machinaris.
Fins quan, Catilina, abusaràs de la nostra paciència? Quant de temps encara aquest deliri teu es burlarà de nosaltres? Fins a quin punt es llençarà la teva audàcia desenfrenada? No et va commoure gens la vigilància nocturna del Palatí? Gens les sentinelles de la ciutat? Ni aquest lloc de celebració del senat fortificadíssim? Ni les cares i les expressions d’aquests? No te n’adones que els teus propòsits es veuen? No veus que la teva conspiració és aturada ja sabuda per tots? Què vas fer la nit passada? I l’anterior? On vas estar? Quins vas convocar? Quina decisió vas prendre? Oh temps, oh conspiració! El senat ho coneix, el cònsol ho veu, tot i així aquest viu. Viu? Fins i tot ha vingut al senat, es fa partícip de la deliberació publica, assenyala i designa amb els ulls per a la matança. Sembla que nosaltres, homes valents, fem prou per a la república, si evitem el furor i les armes. Ja fa temps convenia, que tú, Catilina, fossis conduit cap a la mort per ordre del cònsol que contra tu fos portada la ruïna, la qual tú ja fa temps maquines contra tots nosaltres.
miércoles, 22 de abril de 2009
Model de dona del franquisme
martes, 21 de abril de 2009
INFORMACIÓ MATRÍCULA PAU
Matrícula de les PAU
Els alumnes de 2n de batxillerat amb prematrícula podran obtenir l’imprès de pagament de les PAU
Un cop aprovat el batxillerat podran formalitzar el pagament de les taxes, com a màxim fins
al mateix 1 de juny (recordeu que l’1 de juny és festa local en alguns municipis a Catalunya, per tant us aconsellem que orienteu al vostre alumnat per tal que realitzin la matrícula com a molt tard el 29 de maig al matí, per si tenen algun problema amb el tràmit de la matrícula – bloqueig de codi accesnet, etc...-.)
Aquest imprès, degudament segellat per l’entitat bancària, juntament amb el DNI, NIE o passaport de l’alumne/a, serà l’acreditació que caldrà portar el dia de les proves.
Posa’t a prova
Posa’t a prova és una oferta educativa de tests interactius amb qüestions de les diferents matèries de les PAU, per incentivar l'estudi i l'autoavaluació. Les preguntes són de tipus test i cadascuna té una sola resposta correcta.
El joc estarà obert de l'abril al setembre, ja que el que pretén és estimular l'estudi i
preparació de les PAU en els períodes propers a les proves quan els programes de les
assignatures ja s'estan enllestint.
Calendari . Convocatòria de juny:
18 de març Obertura del Posa’t a prova.
20 de maig a l’1 de juny Els alumnes de batxillerat hauran de formalitzar la
matrícula a les PAU al portal accesnet.
1 de juny MOLT IMPORTANT- Últim dia de pagament a “
5 de juny Tramesa per correu electrònic, des de l’Oficina d’Organització de Proves d’Accés a
lloc d’examen.
del 5 al 8 de juny Possibilitat de consultar el tribunal i lloc d’examen a: https://accesnet.gencat.cat.
9, 10 i 11 de juny Proves d’accés a la universitat, convocatòria
de juny de 2009.
25 de juny Possibilitat de consultar les notes de les PAU a: https://accesnet.gencat.cat
26 de juny Lliurament d’actes i documentació de les PAU el/la vocal del centre (el lloc de lliurament serà comunicat pel/per la president/a del tribunal).
del 17 al 23 de juliol Termini de matrícula lliure per a la
convocatòria de setembre. La matricula es realitzarà a través del portal accesnet
(https://accesnet.gencat.cat)
viernes, 27 de marzo de 2009
miércoles, 18 de marzo de 2009
Expressionisme abstracte
Característiques:
La nova pintura americana insisteix en l'aspecte manual de l'art. Aquesta pintura intenta provocar una intensa resposta emocional en l'espectador i convina un nivell elevat d'abstracció amb alunes qualitats expressives.
S'hi donen dues modalitats diferents:
--> gestualisme o action painting (autors: Pollock, de Kooning)
--> pintura dels camps de color o color field painting (autor: Rotko)
Gestualisme --> el nom prové de l'interès per resaltar la importància del gest físic en l'acció de pintar. Aquest tipus de pintura és indiferent respecte la presència o absència d'elements figuratius. Utilitza grans teles i no utilitza caballets.
Amb aquests autors comencen les segones avantguardes:
- Expressionisme abstracte
- Pop art
- Art cinètic (Op-art)
Elogi de l'aigua
COM ANALITZAR UNA ESCULTURA
1.2.Autor o escola:(breu ressenya biogràfica). Eduardo Chillida
1.3.Datació: 1987
1.4.Període al qual pertany: art abstracte
1.5.Ubicació (original i actual): Parc de la Creueta del Coll (Barcelona)
1.6.Ressenya breu:
1.6.1.Tècnica: encofrat
1.6.2.Material: formigó armat i acer
1.6.3.Formes:
volum rodó: exempta
1.6.4.Tipologia: dempeus, cap,bust,tors, retrat, orant, jacent, sedent, eqüestre, grup escultòric
1.6.5.Cromatisme: monocroma
1.6.6.Textures:
1.6.7.Mesures: 720cm x 1200cm x 650cm
1.7.Estat de conservació:
2. COMENTARI FORMAL
2.1.Composició: es considera una composició equilibrada. Hi ha una harmonia entre les línies rectes i les angulacions geomètriques de la part superior, també hi ha una harmonia entre les línies ondulants i les formes més orgàniques i expressives dels braços.
Hi ha una simetria entre la part central i els quatre braços que conflueixen en un punt encara que el moviment dels quatre braços és asimètric.
Hi ha contrastos de llum i ombria que s’originen entre les formes i les textures.
Les línies compositives: corbes i verticals. Les formes còncaves limiten el buit.
DESCRIPCIÓ DE L'OBRA
Descomunal estructura de formigó subjectes a les pedres de la cantera del voltant mitjançant cables d’acer. Sembla desafiar la gravetat. El cos central es divideix en 4 corbes comparades amb urpes o braços, les quals convergeixen en un mateix punt intern. Sota es pot observar un estany artificial, l’aigua emmiralla l’escultura.
3.4.Aportacions, innovacions: (característiques estil)
viernes, 27 de febrero de 2009
Expanssió per la Mediterrània
Els almogavars eren guerrers mercenaris. Els reis catalans, especialment Pere II, els llogaran per les seves conquestes. En el moment que arriba la pau els almogavars s'avorreixen i són el temor i el terror dels pobles. Els llogaran a l'Imperi Bizantí i Roger de Flor, el capdill de 4.000 homes, derrotaran els turcs, que és el que va demanar l'Imperi Bizantí.
L'emperador quedarà tan content que li donarà en feu a tots els territoris que han conguerit (Roger de Flor). Però, el fill de l'emperador l'assassinarà. --> Venjança catalana: dirigida per Bernat de Rocafort i Berenguer d'Entença. Devastaran la Tràcia i derrotaran els bizantins. Començaran a fer conquestes i conqueriran Atenes i Neopàtria. Aquests acceptaran l'autoritat del rei de Sicília.
Conquesta de Sicília
- Carles d'Anjou, el germà del rei de França, va a Sicília. Els francesos s'instalen i faran una política molt abusiva contra els sicilians. ---> revolta dels sicilians anomenades les vespres sicilianes (1282)
- Abans del rei de França, els alemanys estaven a Sicília. De la dinastia Hohestaufen --> es va anar extingint fins que només va quedar un descendent: Manfred, que té una filla: Constança. Aquesta es casa amb Pere II (Corona d'Aragó)
- Els sicilians demanen a Pere II que sigui el seu rei ja que no volen el de França. --> Pere II ho accepta. Desembarca a Sicília, expulsa els francesos i el reconeixen com a monarca.
- Els francesos demanen al Papa que excomuniqui a Pere II. Demanaran que es faci una croada (guerra santa) contra aquest rei. Si excomuniquen a Pere II, tots els juraments de fidelitat es trenquen --> Necessitarà ajuda i la demanarà a les Corts Catalanes. --> La part de l'Aragó quedarà en mans dels nobles. El rei quasi no podrà manar.
Els catalans (nobles) guanyaran molt poder en els seus feus i els burgesos guanyaran molta autonomia en el govern de les ciutats.
Conquesta de València
Les tropes catalanoaragoneses no sempre van haver de derrotar militarment els musulmans de València sinó que en moltes ciutats van fer pactes coneguts com a capitulacions gràcies als quals la població musulmana podia quedar-se en aquelles terres després de la conquesta cristiana.
Al País Valencià es va incorporar la Corona d'Aragó com un nou regne i disposà de les seves pròpies lleis i institucions. La repoblació va ser lenta i durant les dècades posteriors a la conquesta, la major part de la població valenciana continuava sent musulmana. Per exemple, l'any 1272 vivien uns 200.000 sarraïns i uns 30.000 cristians.
Tractat de Corbeil (1258) --> La renúncia d'Occitània es formalitza amb aquest tractat, pel qual Jaume I renunciarà als drets sobre provença llevat de Montpellier i el rei de França renunciarà als drets que podia tenir sobre les terres catalanes com a successor de Carlemany. Amb Jaume I acabarà l'expansió d'Occitània i acabarà també l'expansió peninsular ja que intentarà expandir els seus territoris cap a Navarra i Castella però no tindrà èxit ni en un lloc ni en l'altre. A la mort de Jaume I els seus territoris quedaran repartits entre els seus dos fills. A pere --> Catalunya, Aragó i València. A Jaume --> Mallorca, els comtats de Cerdanya, Rosselló i Montpellier.
Amb el seu germà Jaume de Mallorca començarà la dinastia de Mallorca.
En aquesta època començaran a haver institucions de govern com són les Corts Catalanes i el Consell de Cent. Les Corts eren l'organ legislatiu, aprovaben o rebutjaven les contribucions que els monarques sol·licitaven i creaven nous impostos.
Les corts estan formades per tres braços: eclesiàstic, reial-burgés, noble (militar).
Pactisme --> Consisteix en arribar a un acord entre totes les parts. Uns tindran beneficis legislatius o territorials i el rei a canvi donatius.
Santa Maria del Mar
COM ANALITZAR UN EDIFICI
1.IDENTIFICACIÓ
1.1. Nom de l'obra: Santa María del Mar
1.2 .Autor o escola: Berenguer de Montagut i Ramon Despuig
1.3 .Dates de construcció: 1329-1383
1.4. Tipus d'edifici: religiós
1.5. Període al qual pertany: gòtic català
1.6. Emplaçament: Barcelona
1.7. Ressenya breu:
1.7.1. Materials utilitzats: pedra
1.7.2. Sistema constructiu: arquitravat i voltat
2. ANÀLISI FORMAL:
2.1.Elements de suport: 8 pilars octogonals a la nau i 8 pilars al presbiteri. Contraforts massissos exteriors. Els pilars tenen 18 metres d’alçada i els nervis dels pilars no baixen arran de terra sinó que acaben al capitell. L’espai entre els contraforts s’aprofita per situar capelles laterals i un mur perimetral.
2.2.Elements suportats: la coberta exterior a dues aigües però amb tendència a plana. La coberta interior és coberta de creueria. També estan suportats els arcs ogivals i la volta anular de creueria al deambulatori.
2.3.Espai exterior: línies dominants: horitzontals que contrasten amb l’interior. La façana té una gran sobrietat. La portalada marcada per un gablet, en el timpà l’escultura del pantocràtor. Hi ha dos campanars octogonals de diversos pisos amb obertures ogivals.
Al davant hi ha una petita placeta i es troba integrada dins la trama de carrers populars del barri de la Ribera, amb només un lateral lliure que correspon al Fossar de les Moreres.
2.4.Espai interior: la planta s’anomena planta de saló o basilical, sense transsepte. La separació entre columnes és de 13 metres i és la distància més gran entre totes les catedrals gòtiques. Hi ha una alçada semblant entre la nau central (32 metres) i les laterals (26 metres) que creen la sensació d’espai únic malgrat tenir tres naus. La nau central té el doble d’ample que les laterals. La visió global interna és total sense cap mena de compartimentació. L’arc former és l’arc que es forma entre dues columnes de la nau.
Tenim finestrals a les naus laterals i a la façana. A la part superior hi h apetits òculs.
2.5. Estil: elements sobrietat decorativa, volums compactes, l’exterior acabat amb terrassa, interior concebut com a espai unitari amb les naus d’una alçada semblant. Mínima quantitat d’obstacles que pertorbin el campus visual a l’interior.
Policromia als nervis i a les claus de volta, vitralls gòtics, grans obertures.
Influència oriental i musulmana, també religiosa perquès és l’ordre del Císter la que estendrà les tècniques constructives a tota Europa.
Relacions trobem exemples d’art gòtic a tota Europa.
3. CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ DE L'EDIFICI:
3.1. Funció de l'edifici: religiós, propagandística. El barri de la Ribera necessitava una parròquia per acollir els fidels. L’església estava pensada per a les grans cerimònies litúrgiques del barri.
3.2. Elements simbòlics de l'edifici: la decoració de les portes i dels capitells on surten representats els oficis artesans. Tots els elements religiosos.
3.3. Encàrrec i recepció: va ser finançada pels gremis relacionats amb el port de Barcelona, mercaders, artesans i els nobles del C/ Moncada.
3.4. Context històric i relació amb la cultura de l'època: època en que les ciutat començaran a ser importants amb els gremis, els comerciants i els artesans. Aquest tipus d’edifici dóna prestigi a les ciutats. Durant el segle XIV a Catalunya va haver una gran empenta comercial que va col•laborar la burgesia i els reis.
3.5. Història de l’edifici: a l’any 1378 va ser afectada parcialment per un incendi. L’any 1428 va ser afectada per un terratrèmol.
Es considera un dels exemples més aconseguits del gòtic meridional. Els arquitectes racionalistes admiren la seva simplicitat i la seva estructura.
Figura Ajaguda
1.IDENTIFICACIÓ
1.1.Nom de l'obra: Figura Ajaguda
1.2.Autor o escola:Henry Moore(30 de juliol de 1898–31 d'agost de 1986)
Membre de l'Associació Internacional d'Artistes, que aixoplugava intel•lectuals d'esquerres adversos al feixisme, va signar un manifest que reclamava la fi de la política de no-intervenció de la Gran Bretanya en la guerra del 1936-1939.
Moore no es determinà de ple a cap corrent concret, sinó que cercà un camí propi, basat en l'observació de la natura, el paisatge i la figura humana, que es traduí en obres vitals, de gran humanitat, que s'adiuen amb una de les seves màximes més cèlebres: 'Ésser artista és creure en la vida'. La natura li serví de font d'inspiració.
1.3.Datació:1938
1.4.Període al qual pertany:art abstracte
1.5.Ubicació :Tate Gallery(Londres)
1.6.Ressenya breu:
1.6.1.Tècnica: talla
1.6.2.Material: pedra
1.6.3.Formes:volum rodó: exempta
1.6.4.Tipologia:, jacent.
1.6.5.Cromatisme: monocroma
1.6.6.Textures: acabat llis, llis i brunyit, non finito...
1.6.7.Mesures:1.32 m
1.7.Estat de conservació:bo
2. COMENTARI FORMAL
2.1.Composició:
Síntesi de les parts del cosa que guarda simetria amb el cos humà.
Els diversos volums de l’obra + el buit creen un joc de llums i ombres.
Per crear les formes utilitza el buit.
2.2.Ritme:
repòs estàtic
2.3.Espai: L’escultura al buit permet unir l’obra amb l’entorn
2.4.Volumobert,
2.5.Temps: voluntat d'eternitat.
2.7. Característiques de l'estil, influències i relacions. Utilitza formes arrodonides i aprofita les aigües o els defecte, es dedica especialment a la figura humana i a les maternitats. Acostuma a treballar obres de grans dimensions.
Geometrització de la figura. Aprofita les formes que li suggereix la pedra per fer la figura. Vol fer una pedra que suggereixi una dona.
Relació amb l’art prehistòric, Rodin, procolombí, egipci, estrusc.
DESCRIPCIÓ DE L'OBRA
Cap
Cos
Sense faccions
Estilitza les formes orgàniques
Buit
Tendència a l’abstracció
COMENTARI DEL CONTINGUT:
3.1.Contingut i significació:Figura ajaguda, tema preferit de l’autor, figura humana reclinada. Reinterpretació de les antigues deeses prehistòriques en que el ventre i els pits eren zones preponderants en el cos de Moore, el ventre és el buit.
3.2.Funció: decorativa,mitològica
3.4.Aportacions, innovacions. característiques de l’estil
3.5.Context històric, relació amb la cultura de l’època
Europa: Segona guerra Mundial
Conseqüències del crack del 29
Guernica
COM ANALITZAR UNA OBRA PICTÒRICA
1.IDENTIFICACIÓ
1.1.Nom de l'obra: Guernica
1.2.Autor o escola:(ressenya biogràfica).
1.3.Datació: 1937
1.4.Estil, període al qual pertany: cubisme, surrealisme, expressionisme.
1.5.Ubicació (original i actual): Museu d’Art Reina Sofia, Madrid.
1.6.Ressenya breu:
1.6.1.Tècnica: oli
1.6.2.Suport: tela
1.6.3.Contingut: paisatge, retrat, pintura religiosa, natura morta, narratiu, històric, de gènere quotidià, informal,...
1.6.4.Figurativa
1.6.5.Mesures: 3,51x7,82 metres
1.7.Estat de conservació: bon estat de conservació.
2. COMENTARI FORMAL
2.1. Es important el dibuix? Domini de la línia contornejant les figures. La gamma de colors blaus i grisos. La poca varietat de colors s’ha realitzar per donar més dramatisme a l’escena. Predomini de les línies corbes.
2.2. Composició: esta organitzada en 3 o 4 parts. Tenim l’eix de la paret blanca que decideix el quadre de les següents parts: la part de la dreta tenim les dones que corren i el personatge que pateix el bombardeig. A l’esquerra estan els animals i les figures tràgiques que fan referència al poble (mare amb el fill mort i el soldat).
Asimètrica
Oberta per la part superior i tancada per l’inferior.
Línies diagonals i piramidals. L’eix central de la piràmide estaria en el vèrtex del quinqué amb tendència a 3 dimensions.
2.3. Perspectiva: el fons té profunditat però diferent segons les escenes.
2.4. Color: blanc i negre. Vol expressar horror. Influència de les fotografies de l’època. Blaus, colaix. Tendència a plana.
2.5. Llum: la llum esta repartida. El quinqué, les flames i l’ull.
2.6. Ritme: moviment.
2.7. DESCRIPCIÓ DE L'OBRA:
El toro: animal totèmic d’Espanya que pateix la mort o bé bèstia que tomba el cap per no veure el terror.
Cavall: representació de la població civil ferida i embogida per les matances. També el relacionen amb el feixisme, amb el seu galop destrueix tot el que se li posa davant.
Guerrer: porta una espasa i una flor. Se’l considera una víctima esquarterada de la guerra.
Dona amb nen mort: s’anomena una pietat.
Edificis: sensació de destrucció on queda atrapada la població civil.
Llum: símbol de progrés que també pot arribar a portar la destrucció. Es pot considerar la llum de la informació. Ajuda a il·luminar l’expressió de dolor.
Perfil pla surrealista: surt d’una porta i a sobre hi ha un braç amb un quinqué. També crida, la cara.
Imatge femenina: avança cap el centre del quadre amb mans i peus rigorosos. Aixeca el cap cap a la llum. Té por.
Personatge atrapat mirant amunt: esta ple de flames. Fa referència al bombardeig que ve des de d’alt.
2.8.Característiques de l'estil . Influències i relacions.
Expressionista, Cubista (analític, sintètic i surrealista)
Presenta algunes imatges de cara i de perfil (cubisme)
Surrealisme
Tots els autors relacionats amb aquests estils. Relacionat amb Julio González i Pablo Gargallo, que treballen amb Picasso.
3. COMENTARI DEL CONTINGUT:
3.1.Contingut i significació: el 25 d’abril de 1937 43 bombarders i avions de caça alemanys de la legió Condor i alguns italians, tots al servei dels franquistes, van bombardejar Guernika, una petita ciutat capital del País Basc.
3.2.Funció: decorativa, històrica, propagandística, expressiva del món individual de l’artista. Denuncia la brutalitat de la guerra i és un al·legat contra el feixisme que va ser capaç de bombardejar despietadament ciutats amb població civil.
3.3.Aportacions, innovacions: síntesi d’estils artístics. És un document del poder de la pintura com a llenguatge de la crítica social i enlaira un fet real a la categoria de símbol.
3.4..Context històric: guerra civil
3.5..Història de l'obra: el 1937 Picasso acceptarà l’encàrrec de pintar un mural de grans dimensions per al Pavelló de la República Espanyola per a l’Exposició Internacional de París. Les mides que havia de tenir el quadre van ser imposades a Picasso ja que tenia un lloc reservat a l’edifici. Picasso es va oposar a que aquest quadre vingués a Espanya fins que no hagués democràcia. Fins al 1981 va restar al Moma (Nova York). Al 1981 va haver un debat i finalment es va quedar al Museu Reina Sofía de Madrid.
miércoles, 18 de febrero de 2009
martes, 17 de febrero de 2009
Poemas comentados
Palacio, buen amigo,
¿está la primavera
vistiendo ya las ramas de los chopos
del río y los caminos? En la estepa
del alto Duero, Primavera tarda,
¡pero es tan bella y dulce cuando llega!…
¿Tienen los viejos olmos
algunas hojas nuevas?
Aún las acacias estarán desnudas
y nevados los montes de las sierras. 10
¡Oh mole del Moncayo blanca y rosa,
allá, en el cielo de Aragón, tan bella!
¿Hay zarzas florecidas
entre las grises peñas,
y blancas margaritas
entre la fina hierba?
Por esos campanarios
ya habrán ido llegando las cigüeñas.
Habrá trigales verdes,
y mulas pardas en las sementeras, 20
y labriegos que siembran los tardíos
con las lluvias de abril. Ya las abejas
libarán del tomillo y el romero.
¿Hay ciruelos en flor? ¿Quedan violetas?
Furtivos cazadores, los reclamos 25
de la perdiz bajo las capas luengas,
no faltarán. Palacio, buen amigo,
¿tienen ya ruiseñores las riberas?
Con los primeros lirios
y las primeras rosas de las huertas, 30
en una tarde azul, sube al Espino,
al alto Espino donde está su tierra…
Nos encontramos ante un poema completo, compuesto por Antonio Machado. Entre las obras de este poeta sevillano destacan Soledades (1903), Soledades. Galerías. Otros poemas (1907), Campos de Castilla (1912) y Nuevas canciones (1924).
“A José María Palacio” forma parte de Campos de Castilla, colección de poemas en los que Machado evoca el paisaje castellano con un lenguaje sobrio y expresivo. Las descripciones del campo soriano están acompañadas de reflexiones críticas sobre la historia de España y dejan translucir en ocasiones una honda melancolía personal.
En este poema se nos muestra el renacer de la naturaleza en primavera, mas el tema central es la esperanza inalcanzable en el renacer de la amada del poeta, muerta joven. Es preciso destacar asímismo dos temas secundarios que matizan el tema central: por un lado, la melancolía del poeta, causada por la soledad, por la lejanía física de esa primavera; por otro, su vacilación en el momento de expresar la esperanza a la que se refiere el tema central.
En cuanto a la estructura externa, el poema se compone de 32 versos endecasílabos y heptasílabos con rima asonante libre. Los versos no se agrupan en estrofas.
La estructura interna consta de dos partes principales:
1a parte: versos 1 a 28. El poeta describe los efectos de la primavera en el paisaje soriano.
2a parte: versos 29 a 32. Con estos versos pide a su amigo que visite la tumba de Leonor, su joven esposa fallecida a causa de una enfermedad.
Esta separación es superficial. Es necesario realizar un análisis más detallado para apreciar la riqueza del poema y la delicadeza con la que trata el tema central y los secundarios. A continuación leeremos línea por línea para extraer todo su significado y ver cómo los elementos de la naturaleza, presentes en toda la composición, se relacionan con la esperanza, la melancolía y la indecisión expresadas en los mensajes centrales.
La composición empieza con un apóstrofe (”Palacio, buen amigo”). Encontramos, pues, un destinatario explicito al que parece ir dirigido el poema. Cuando vuelva a aparecer en el verso 27 ya habremos aprendido que es más que un simple amigo lector y entenderemos su intención literaria.
En los versos segundo a cuarto se menciona la primavera, elemento en torno al cual se construye el poema. Podemos ya observar aquí dos recursos que aportan relieve literario a la lengua del poema. Por un lado, la personificación de la primavera:
¿Está la primavera
Visitiendo ya las ramas de los chopos?
(versos 2, 3)
da mayor viveza a sus efectos regeneradores. Por otro, la metáfora que presenta el brotar de las hojas como vestidos que la naturaleza tiende a los árboles proporciona una visión poética de la estación.
Por su parte, “primavera” aparece escrita con mayúscula en el quinto verso. Se hace referencia de este modo a la visión mitológica de esta estación: la diosa Perséfone, hija de Démeter y Zeus, fue raptada por Hades y regresa de los infiernos una vez al año. Para mostrar su alegría, Démeter reverdece el campo y le devuelve la vida, precisamente lo que el poeta nos muestra en esta composición.
Se dice en este verso, además, que la primavera tarda en llegar (es decir, que el invierno ha sido largo). Esta afirmación viene precedida por tres encabalgamientos (versos 2-3, 3-4, 4-5) que lentifican la lectura y pretenden reforzar en el lector la idea del fin del invierno que se hace esperar. Esto contrasta con el verso sexto:
¡pero es tan bella y dulce cuando llega!…
que se lee sin interrupciones, por lo que el ritmo de la lectura se ve vivificado. Al añadir una exclamación, el autor ilustra la eclosión de vida y alegría que esta llegada produce.
En el verso séptimo se formula una segunda pregunta retórica, como todas en la composición:
¿Tienen los viejos olmos
algunas hojas nuevas?
El poeta en realidad no espera respuesta, no la necesita, puesto que él conoce la primavera en Soria, como demuestra la profusión de detalles con los que describe el campo. Su verdadera intención es mostrar su aislamiento respecto a esta primavera, de la que él no goza desde la muerte de su amada.
Esta pregunta, formulada del mismo modo que las demás - haciendo hincapié en un aspecto del paisaje - expone de nuevo la idea contenida en el tema, la primavera y su efecto regenerador, mediante la contraposición de los opuestos viejos / nuevos.
A continuación, los versos noveno y décimo siguen describiendo desde la distancia el paisaje soriano. La soledad del amante se expresa aquí mediante el futuro de hipótesis:
Aún las acacias estarán desnudas (verso 9)
Los versos decimotercero a decimosexto contienen otras dos interrogaciones retóricas, formuladas en paralelo y en las que aparecen cuatro binomios adjetivo - sustantivo que ilustran el paisaje con maestría.
¿Hay zarzas florecidas
entre las grises peñas,
y blancas margaritas
entre la fina hierba?
Como ya hemos mencionado, mediante estas interrogaciones retóricas el poeta aparece lejos de ese paisaje y ajeno, por tanto, al renacer de la vida que la primavera trae. Tras la muerte de su esposa, vive en soledad y no hay vida ni alegría posibles para él.
A partir del verso decimoséptimo, y hasta el vigésimo octavo, el poema continúa mostrando elementos del paisaje castellano que ahondan en la visión melancólica que de la primavera tiene el poeta. Encontramos, de nuevo, los rasgos característicos de la composición: elementos concretos del paisaje en los que se destaca lo nuevo (cigüeñas, trigales verdes, mulas pardas). El adverbio “ya” (en los versos décimo octavo, vigésimo segundo y vigésimo octavo) señala la vuelta de estas acciones cíclicas; los futuros de hipótesis que marcan el distanciamiento del poeta respecto a la vida:
Habrá trigales verdes (verso 19)
Furtivos cazadores, los reclamos
de la perdiz bajo las capas luengas,
no faltarán [...]
(Versos 25 a 27)
Una segunda invocación al supuesto destinatario de la poesía (verso vigésimo séptimo) cierra esta extensa primera parte. Con esta repetición, el lector muestra cierta vacilación en la voz del poeta. En efecto, éste desea desde el principio decir algo al lector explícito que es Palacio, y las descripciones y preguntas que han ocupado el poema se nos revelan una excusa para retrasar la verdadera intención del poeta, quien se decide finalmente a hablar en la segunda parte. Este sentimiento de vacilación se descubre en el verso vigésimo séptimo, pero impregna toda la composición y aclara con luz nueva la insistencia en el detalle y justifica la reiteración. Debe ser considerado, por este motivo, un tema central del poema.
En la segunda parte encontramos elementos descriptivos del paisaje, en los que se mantiene la idea de regeneración, mas sin las notas de color que abundaban en la primera parte. Por ejemplo, los “primeros lirios” y “las primeras rosas” en los versos vigésimo noveno y trigésimo. Los dos únicos adjetivos calificativos de esta parte nos muestran, asimismo, el estilo más seco que caracteriza al final del poema. Por otro lado, ambos están relacionados: “azul”, en el verso trigésimo primero, y “alto” en el siguiente, transportan al lector desde la colina del Espino al Cielo, esto es, al paraíso en el que mora eternamente su amada.
Sin embargo, el elemento que mejor transmite el tono directo de estos versos es el imperativo “sube” (verso trigésimo primero), que saca a la luz en los últimos dos versos el deseo antes velado (visitar la tumba de su esposa):
sube al Espino,
al alto Espino donde está su tierra…
Por último, es preciso aclarar la naturaleza de esta intención, puesto que se trata de algo más que pedirle un favor a un amigo. Este deseo no es ajeno a la idea de renacimiento recurrente en el poema: así como la naturaleza renace en primavera, el poeta alberga la esperanza de que Leonor también resucite. La imposible expresión de este anhelo se sustituye por unos puntos suspensivos cargados de significado.
En resumen, el valor de este poema reside en la elaboración literaria del lenguaje descriptivo. A través de elementos concretos del paisaje, el poeta consigue transmitir un estado de ánimo y unos sentimientos universales (melancolía, soledad, esperanza), sin utilizar un lenguaje artificial o cargado. Esta aparente sencillez hace que la composición sea aún apreciada por el lector actual, en especial los jóvenes, aunque sea necesaria una lectura profunda para desentrañar su verdadero significado.