Conquesta de València

Tot just acabada la conquesta de Mallorca, Jaume I es va pasar a conquerir els regnes musulmans de València i Dènia. La conquesta de València i Dènia van ser fetes per iniciativa de la noblesa aragonesa que volia ampliar els seus territoris feudals però en les operacions militars i en el repartiment del territori també van participar els catalans. Aquestes conquestes van començar l'any 1232 i van acabar el 1245. Amb les campanyes de Jaume I no van quedar formats els actuals límits del País Valencià ja que les comarques més meridionals amb les ciutats d'Alacant i Oriola no es van incorporar a la Corona d'Aragó fins l'any 1304.

Les tropes catalanoaragoneses no sempre van haver de derrotar militarment els musulmans de València sinó que en moltes ciutats van fer pactes coneguts com a capitulacions gràcies als quals la població musulmana podia quedar-se en aquelles terres després de la conquesta cristiana.

Al País Valencià es va incorporar la Corona d'Aragó com un nou regne i disposà de les seves pròpies lleis i institucions. La repoblació va ser lenta i durant les dècades posteriors a la conquesta, la major part de la població valenciana continuava sent musulmana. Per exemple, l'any 1272 vivien uns 200.000 sarraïns i uns 30.000 cristians.

Tractat de Corbeil (1258) --> La renúncia d'Occitània es formalitza amb aquest tractat, pel qual Jaume I renunciarà als drets sobre provença llevat de Montpellier i el rei de França renunciarà als drets que podia tenir sobre les terres catalanes com a successor de Carlemany. Amb Jaume I acabarà l'expansió d'Occitània i acabarà també l'expansió peninsular ja que intentarà expandir els seus territoris cap a Navarra i Castella però no tindrà èxit ni en un lloc ni en l'altre. A la mort de Jaume I els seus territoris quedaran repartits entre els seus dos fills. A pere --> Catalunya, Aragó i València. A Jaume --> Mallorca, els comtats de Cerdanya, Rosselló i Montpellier.
Amb el seu germà Jaume de Mallorca començarà la dinastia de Mallorca.

En aquesta època començaran a haver institucions de govern com són les Corts Catalanes i el Consell de Cent. Les Corts eren l'organ legislatiu, aprovaben o rebutjaven les contribucions que els monarques sol·licitaven i creaven nous impostos.

Les corts estan formades per tres braços: eclesiàstic, reial-burgés, noble (militar).

Pactisme --> Consisteix en arribar a un acord entre totes les parts. Uns tindran beneficis legislatius o territorials i el rei a canvi donatius.