Constitució 1931

Art. 3. L’Estat espanyol no té religió oficial.

Art. 26. Totes les confessions religioses seran considerades com a associacions sotmeses a una llei especial.

L’Estat, les regions, les províncies i els municipis no mantindran, afavoriran, ni auxiliaran econòmicament les esglésies, les associacions ni les institucions religioses.

Una llei especial regularà la total extinció, en un termini màxim de dos anys, del pressupost del clergat.

Queden dissolts aquells ordes religiosos que estatutàriament imposin, a més dels tres vots canònics, un altre d’especial d’obediència a una autoritat distinta de la legítima de l’Estat. Els seus béns seran nacionalitzats i afectats a finalitats benèfiques i docents.

Els altres ordes religiosos se sotmetran a una llei especial votada per aquestes Corts constituents i ajustada a les bases següents:

1. Dissolució dels que, per les seves activitats, constitueixen un perill per a la seguretat de l’Estat.

2. Inscripció dels que hagin de subsistir, en un registre especial depenent del Ministeri de Justícia.

3. Incapacitat d’adquirir i conservar, més béns que els que, prèvia justificació, es destinin al seu habitatge o al compliment directe de les seves finalitats privades.

4. Prohibició de l’exercici de la indústria, el comerç i l’ensenyament.

(…)

6. Obligació de retre anualment comptes a l’Estat de la inversió dels seus béns en relació amb les finalitats de l’associació.

Els béns dels ordes religiosos podran ser nacionalitzats.

(…)

Art. 27. La llibertat de consciència i el dret de professar i practicar lliurement qualsevol religió, queden garantits en el territori espanyol, amb el respecte degut a les exigències de la moral pública.

Els cementiris estaran sotmesos exclusivament a la jurisdicció civil. No hi podrà haver separació de recintes per motius religiosos. (…)