Torre Eiffel

1.IDENTIFICACIÓ Torre Eiffel

1.2 .Autor o escola: Eiffel s’ha emportat la fama però van haver-hi dos enginyer que van proposar el projecte inicial Koechlin i Sauvestre

El 1855 es va graduar a l'escola d'arts i oficis de París. El nucli central dels seus treballs fou la construcció de ponts metàl·lics

Dissenyà i dirigí la construcció de l'estació ferroviària del Staatsbahn (Budapest), dels pavellons de les exposicions del 1867 i 1878 a París, de l'estructura interna de l'estàtua de la llibertat al port de Nova York i de la torre que duu el seu nom, la qual, construïda a París amb motiu de l'exposició universal del 1889, sintetitzà la seva llarga experiència en construcció de ponts per a erigir el monument més representatiu de l'enginyeria civil dins el s XIX.

Dedicà els darrers anys de la seva vida a estudiar els efectes de l'aire sobre els avions, i fundà el laboratori aerodinàmic d'Auteuil (1912), en el túnel de proves del qual foren assajats diversos prototips d'aeronaus.

1.3 .Dates de construcció: 1887-1889

1.4. Tipus d'edifici: públic

1.5. Període al qual pertany: arquitectura de Ferro

1.6. Emplaçament: París

1.7. Ressenya breu:

1.7.1. Materials utilitzats: ferro forjat

1.7.2. Sistema constructiu :amb materials industrials.

1.7.3. Mesures:320x 125

2. ANÀLISI FORMAL:

2.1.Elements de suport: 4 grans pilars que formen un quadrat reforçat per 4 arcs que recorden els ulls dels ponts de ferro, especialitat d’Eiffel

2.2.Elements suportats: Estructura vertical que s’aixeca com una agulla que entra cap al centre de la torre, per tal de situar l’eix de gravetat i dotar l’edifici d’equilibri i estabilitat. Aquest tipus de perfil està preparat per resistir el vent.

2.3.Espai exterior: Podem observar un traçat amb tendència piramidal en el qual hi ha 3 plataformes o pisos amb una extraordinària sensació de lleugeresa encara que pesa 10.100 tones. La forma piramidal té una gran verticalitat però s’hi pot observar una gradual curvatura vers l’interior L’estructura metàl·lica està deixada a la vista i fetes de bigues entre creuades. Els espais buits de la base del 1r pis li donen transparència. Els 4 costats són idèntics i simètrics.

2.5. Estil: elements definitoris, influències i relacions.

Utilització del ferro coma únic material donant-li diverses formes estructurals i decoratives.

Podem relacionar aquesta obra amb la pintura impressionista perquè l’important és la tècnica.

Els elements decoratius es troben a la mateixa estructura de ferro amb formes rectes i arrodonides.

3. CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ DE L'EDIFICI:

3.1. Funció de l'edifici: politico administratiu comunicacions, decorativa

3.2. Elements simbòlics de l'edifici.

Va ser un símbol de poder, edifici més alt de la seva època, símbol de la potència i l’avenç de la tècnica constructiva de França, i de les possibilitats del ferro.

Símbol de París.

Símbol triomf nova arquitectura

3.3. Encàrrec i recepció: qui encarrega l'obra, a qui o què la destina la persona que l'encarrega.

3.4. Context històric i relació amb la cultura de l'època.

Burgesia, industrialització

3.5. Història de l’edifici.

Hi va haver polèmica sobre les seves tècniques. Passat uns anys es decidí desmuntar-la però alguns intel·lectuals francesos ho van impedir.