Casa Milà

1.IDENTIFICACIÓ

1.1. Nom de l'obra: La Pedrera

1.2 .Autor o escola:Gaudí

Anton Gaudí i Cornet (1852-1926) és l’arquitecte més popular de la història.
La seva revolució de l’arquitectura i de les arts plàstiques obre els camins de l’art actual i futur.
L’obra d’en Gaudí és una recerca de la perfecció de l’art, de la perfecció personal i de la perfecció de la societat humana.

La seva contribució a l'arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del modernisme. Des de la infantesa Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria.

1.3 .Dates de construcció:1907-1910

1.4. Tipus d'edifici: privat

1.5. Període al qual pertany:modernisme

1.6. Emplaçament:BCN

1.7. Ressenya breu:

1.7.1. Materials utilitzats: pedra, maó, ferro, ceràmica

1.7.2. Sistema constructiu: amb materials nous

2. ANÀLISI FORMAL:

2.1.Elements de suport: pilars, jàsseres, bigues gruixudes que sostenen altres bigues i que faciliten que les plantes soguin lliures, es adir que no hi hagi massa columnes ni murs de càrrega.

La façana s’uneix al cos de l’edifici per un sistema de tirants i bigues de ferro

2.2.Elements suportats: diferents plantes amb cobertes interiors i exteriors.

2.3.Espai exterior: edifici compost per una planta baixa i 5 pisos i un àtic o golfes. Hi ha un terrat amb xemeneies revestides de tessel·les amb formes helicoides que donen un toc fantàstic a l’edifici. La façana es de pedra natura, mentre que les golfes són de ceràmica blanca. Tota la pedra de la façana està treballada a cops de pic i podem observar una superfície contínua d’ondulacions i arestes.

La pedra contraresta amb les baranes de ferro forjat amb motius vegetals, fulles etc.

Podem observar algunes columnes que sembla que imitin els ossos humans.

2.4.Espai interior: La planta de l’edifici té una forma orgànica que ens recorda a éssers vius observats al microscopi. Un cop travessada la llinda d’accés de la planta baixa ens trobem en un dels grans cels coberts entorn dels quals s’articula la distribució interior. Aquest tenen llum i ventilació natural. Es va fer un soterrani ideat com aparcament. L’ascensor dona directament a dins de cada habitatge. El mobiliari està fet pel mateix arquitecte seguint l’estil modernista.
Lligam entres les arts majors i menors. La decoració interior es basa en motius modrenistes

2.5. Estil: elements definitoris, influències i relacions.

Estil modernista, en contra l’ uniformisme arquitectònic imposat per la Rev. Ind.

Combinació entre la forma sinuosa dels blocs de pedra i el ferro utilitzats a les balconades.

3. CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ DE L'EDIFICI:

3.1. Funció de l'edifici: político-administratiu, habitatge

3.2. Elements simbòlics de l'edifici.

Importància de tots els detalls que va ser tractat individualment. Audàcia constructiva.

El projecte inicial hi havia al cap damunt de l’edifici un gran conjunt escultòric dedicat a la mare de Dèu de Gràcia, els atacs a la religió en aquells moments impulsaren al propietari de l’immoble suprimir el detalls religiosos del projecte.

3.3. Encàrrec i recepció: Roser Segimon de Milà

3.4. Context històric i relació amb la cultura de l'època.

setmana tràgica--> revolta anticlerical i antimilitar per Lerroux . A causa d'això no es va posar la imatge de la mare de deu prevista per le sgolfes i teulada

3.5. Història de l’edifici.

Va ser objecte de burles mentres es construïa, però abans d'acabar-la ja va ser declarada edifici artístic. Obra clau en l'art modern tant en estrucutra com estil