PUNTO DE ENCUENTRO: IMPORTANTE

IMPORTANTE: PLAZO DE PREMATRÍCULA DE LAS PAU

Desde el 25 de febrero al 5 de marzo

Toda la información del procedimiento de prematrícula está aquí:

http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/acces/vies/pau/calendari/index.html

http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/acces/vies/pau/matricula/index.html
(Leed toda la página, "porfa")

http://ioc.xtec.cat/intranet/documents/web/noticies_07_08/Prematricula_07_08IOC.pdf
(Es un modelo del año pasado, pero os puede servir para ver todo lo que necesitáis hacer)

Punto de encuentro- Tutoria

¡Hey, chicossssssssssssss! Me han comunicado que las direcciones de las "webs" que "colgué" para la matrícula de las PAU no han sido avistadas correctamente, así que las incorporo al "blog de Laura" de otra manera a ver si así se pueden visualizar de forma óptima. (Jejeje: pregunta filosófica: ¿Qué es lo óptimo?)

Ya me diréis algo, "please" (léase "plííiíís).

Ana.

http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/acces/vies/pau/matricula/index.html

(En esta web se especifican los pasos de la matrícula a las PAU)

Os añado otra que, aunque es de la misma fuente, es de interés general:

http://www.gencat.cat/temes/cat/universitats.htm

Economia i Societat (1898-1931)

EL CANVI DEMOGRÀFIC

Espanya:
- 1900-1930 --> el nombre d'habitats a Espanya va augmentar 1/3.
- Procés de concentració urbana.
- Disminució de la taxa de mortalitat
- Taxa de natalitat alta.

Catalunya:
- Taxa de natalitat i de mortalitat --> es van reduir alhora.
- Manifestava una tendència de debilitat demogràfica en relació amb el creixement natural gairebé crònic durant el segle XX.
- 1900 --> país d'emigrants. A la primera dècada del segle XX la situació va canviar --> Barcelona i eixos del Llobregat i del Ter es situaven les indústries que van atreure la població del camp català. Més tard va ser terra de rebuda d'immigrants procedents de la resta d'Espanya.

- Esperança de vida al 1900 --> 34'8 anys. 1930 --> 50 anys. Això va ser degut a la desaparició de les epidèmies, pels canvis econòmics que van permetre una alimentació de la població més abundosa i regular, a la introducció de millores substancials en la infraestructura sanitària i la higiene pública.
- Emigració de la població del camp cap als nuclis urbans, sobretot cap a Madrid i cap a les ciutats de la perifèria.

- Barcelona en 30 anys va doblar la població. La segona ciutat catalana era Sabadell.
- Els focus principals d'atracció: Madrid (atreia població de Castella i Lleó, Castella la Manxa, Granada i Jaén); Bilbao (atreia població del nord de Castella i de la resta del PB i Navarra); Sevilla i els centres miners de Huelva i Còrdova (atreien població d'Andalusia i Badajoz). La major part dels emigrants de Galícia tenien com a destinació principal Amèrica.
- 1900-1930 fort descens de la població dedicada a l'agricultura.

EL CAMP I ELS SEUS PROBLEMES

L'evolució de l'economia rural
Primer terç del segle XX --> van continuar les transformacions derivades del pas d'una economia de subsistència a una economia de mercat. La superfici cultivada i la productivitat van augmentar, sobretot a partir de la Primera Guerra Mundial.
- Reducció de la pràctica del guaret, introducció de millores tècniques, augment de regadius, ús d'adobs químics i la diversificació de la producció. <-- continuació de l'empenta iniciada en el segle anterior, tot i que no aconseguiren els resultats d'altres zones europees.

L'estructura de la propietat
Començament segle XX --> latifundi (grans zones de l'Andalusia occidental, part de Castella la Manxa i Extremadura, sud de Lleó); minifundi (Galícia i algunes zones del nord.); finques d'extensió mitjana amb arrendaments a curt o a llarg termini (vall de l'Ebre, hortes del País Valencià i Múrcia).
- Poderosa oligarquia de terratinents i els que tenien finques d'extensions mitjanes. --> constituïa una de les bases del poder de l'Estat i tenia força representants a les Corts gràcies als partits dinàstics.
- Domini del caciquisme --> controlava els vots de les extenses circumscripcions agrícoles.
- Camperols que no tenien propietat (majoria) --> arrendataris, parcers (pagesos que pagaven al propietari una part de la collita) o jornalers (grup majoritari a les zones latifundistes). Aquests només podien llogar-se temporalment una part de terra per fer feines estacionals. Vivien en condicions miserables i van ser el focus principal de les revoltes contra els propietaris.

Catalunya:
propietat mirjana, l'emfiteusi i els contractes d'arrendament. Contracte de rabassa morta --> durava fins que dos terços de les rabasses no morien, cosa que succeïa al cap d'uns 40 anys.



FALTEN COSEEEEEEES!! =) Si voleu, afegiu més!

Jaume I

El seu regnat suposa una etapa d'expansió peninsular i Mediterrània. La primera etapa del seu govern, de 1213 a 1227, fou dominada per les nombroses revoltes nobiliàries que van sofrir. El 1227 pogué imposar el poder real desprès de sofocar una sublevació aragonesa.
Primer conquerirà Mallorca al 1229, aquesta conquesta fou finançada per les Corts Catalanes a canvi de participar en el repartiment de terres de l'illa. Mallorca estava en mans del musulmans. A l'any 1231 es conquerirà Menorca i al 1235 Eivissa --> van proporcionar nous dominis als ordes militars. També a la noblesa i al clergat. Van eliminar el focus de pirateria que dificultava el comerç amb el nord d'Àfrica. Va constituir una magnífica plataforma per expandir-se pel Mediterrani. Una vegada conquerida Mallorca es va repartir en 4 parts, que són els que havien pagat la conquesta, es va repoblar amb catalans de la Catalunya Vella o de ciutats marítimes.

Alfons el Cast

És el fill de Ramon Berenguer IV i Peronela. Voldrà extendre els cominis de la Corona d'Aragó cap al sud. Conquerirà Casp i Terol. A l'any 1179 es signarà el tractat de Cazola --> es renunciarà a l'expansió sobre Murcia, s'incorporen nous territoris com el Rosselló i el Pallars.
Durant el seu regnat s'enfortirà l'autoritat de monarquia respecte la noblesa. Una de les eines importants seran les assamblees de pau i treva. Durant aquestes, el rei tindrà una sèrie d'atribucions que reforçaran el seu poder polític. A les assamblees estan peresentats els tres estaments (noblesa, clergat i burgesia) i es considerara un precedent de les corts catalanes.
També reberà subsidis o nous impostos, per tant, podra reforçar el seu poder econòmic.
Obrirà una investigació documental per aclarir quins castells li pertanyen, ja que molts d'ells se'ls havien quedat els senyors feudals anteriorment.
Escriurà una obra on es defineixen tots els drets feudals "Liber Feudorum".

Ramon Berenguer IV

Durant el regnat de Ramon Berenguer IV i d'Alfons el Cast la casa de Tolosa fou poc a poc reduida a l'impotència però el fill d'Alfons el Cast, Pere el Catòlic, serà el que perderà tots els territoris d'Occitània a la Batalla de Moret.
Conquerirà Tortosa i Lleida. A l'any 1153 l'actual Catalunya quedarà configurada com és actualment.

FORMACIÓ DE LA CORONA D'ARAGÓ
Ramón Berenguer IV amb el seu casament amb Peronela serà comte de Barcelona i rei d'Aragó. EL sistema de govern de la Corona d'Aragó fou una confederació (unió de diversos estats sobirans).
Trien a Ramon Berenguer IV com a marit de Peronela ja que consideren que la monarquia castellana era més autoritària i a més a més van pensar que possiblement Ramon Berenguer IV mantindria els privilegis de la noblesa. Tindran un fill que serà Alfons el Cast.
La creació de la Corona d'Aragó va ajudar a que hi hagués un equilibri peninsular.
En el tractat de Tudellen (1151) es delimitaran les respectives zones d'iinfluència en els projectes futurs de reconquesta contra els musulmans i quedaran que la Corona d'Aragó s'extendrà cap a València, Dènia i Murcia. Un tractat posterior fa que Murcia sigui de la Corona de Castella --> Tractat de Cazola (1179).

Expansió territorial segle XII

Durant els segles XI i XII els comtes catalans i sobretot el comte de Barcelona van iniciar una política d'expansió vers al nord que culminà amb el domini català d'Occitània. La incorporació d'aquests territoris va comportar importants influències per a la naixent literatura catalana (els costums trobadorescos) i un reforçament de la bocació mediterrània del casal de Barcelona.
El primer pas vers Occitània el donà Ramon Berenguer I que va comprar els comtats de Carcasona i Rasés. En els anys següents l'expansió va continuar cap a les zones de Nîmes i d'Albi (viuen els càtars o albigesos). Cap a 1070 el casal de Barcelona va aconseguir una posició dominant a llengua d'Oc. Ramon Berenguer III s'annexionà amb el seu matrimoni amb Dolça de Provença els territoris de Provença, Gavaldà, Millau i Carlades. Aquest matrimoni convertí el comtat de Barcelona en una potència Occitana. Cosa que comportarà diversos enfrontaments amb els interessos del comtat de Tortosa, donat que havien estat sota la seva influència.

Ramon Berenguer I

Restablira l'autoritat comtal a Barcelona. Les taifes de Tortosa i de Lleida li van ser feudetàries i li pagaven anuallment un tribut per no ser destorbades. El comte tindra diversos ingressos com els de les taifes, les rendes del casal de Barcelona, impostos sobre el comerç i comprara armes amb aquests diners, també pagara soldats i comprara fidelitats.
Hi haurà la Revolta del Mir Geribalt que va deixar de reconèixer l'autoritat comtal i va pactar amb els musulmans per atacar Barcelona.
Ramon Berenguer guanyarà aquest noble i els altres nobles reconeixeran el poder del comte. Mentrestant el comte consentira que es quedin totes les propietats que han usurpat. Hi haurà una institució --> La cúria comtal. El comte té gent al seu voltant i l'aconsellen en decisions legislatives i judicials (és com un petit govern. Hi ha legisladors, vaguers i batlles, senescal que és el director del palau reial). En el darrer quart del segle XI tota la Catalunya Vella girava entorn del comte de Barcelona.

Berenguer Ramon I

Època de debilitat del poder comtal i per moltes raons:
- Els vaguers de la zona de frontera començaran a privatitzar els càrrecs, s'apropien de les terres que administren i les concedeixen com a feu.
- Els mateixos vaguers prenen iniciatives sense contar amb l'autoritat comtal, venen castells, en construeixen de nous, cobren impostos.
- Exerceixen un domini i extorsió (violència i quasi esclavitut) sobre la pagesia. S'enriqueixen amb el treball dels pagesos.
- Prenen iniciatives contra l'islam prescindint del comte.
Els magnats (nobles) es constitueixen en tribunals de justícia sense el comte i jutgen els pagesos de la seva propietat.
Els nobles i els vaguers tenen el poder executiu, legistlatiu i judicial, el militar també.
És una època de doble violència, hi ha lluites entre els nobles i entre nobles i pagesos.

Ramon Borrell I

Portara una política ofensiva contra els musulmans ja que el fill d'Almansor ataca la frontera catalana amb ràtzies. En aquesta època els musulmans, entre ells, estan en lluita. Ramon Borrell I intervindra i organitzara una expedició a Còrdova. Hi van anar 9.000 catalans i va obtenir el vassallatge de tots els veïns islàmics.

DONA I SOCIETAT S XIX I 1/3 S XX

SXIX --> Liberalisme --> Primeres accions en defensa dels drets de la dona. Casos aïllats
Concepció Arenal en serà un referent important.
Feminisme qüestió de l’esquerra
Principis del S XX --> creixent protagonisme de les classes mitjanes de cultura urbana --> accions feministes més generalitzades i amb més impacte.
Dret a l’educació --> Reivindicació fonamental en les primeres dècades del segle XX.

La discriminació de la dona obrera serà triple: és explotada igual que un obrer, cobra menys que un home i quan arriba a casa ha de fer la feina considerada pròpia de dones.
La fàbrica i el món del treball , espai bàsicament masculí ( Teresa Claramunt)
La Reforma de la legislació espanyola , reivindicació constant del moment, amb una realitat legal clarament discriminatòria: la dona està sotmesa plenament al marit, l’home administra els béns de la dona , la dona ha d’obeir al marit i no pot actuar sense el permís d’ell.

Persistències de les teories sobre la inferioritat intel·lectual de la dona:
- Dreta: Diferències fisiològiques, biològiques i anatòmiques
- Alguns sectors de l’esquerra: El pes de la història social = defectuosa educació, escassa atenció als estudis, problemes per aplicar la lògica i el raciocini
Visió de la dona no inferior, sinó diferent --> reafirma la tradicional visió maternal de la dona, la dona pot exercir qualsevol activitat igual que l’home, però té una predisposició primordial com a mare i esposa, el seu espai és la llar i la família.

LA DONA AL SEGLE XX

Principis de segle la dona es considerada un ciutadà de segona discriminada legalment, considerada inferior a l’home pel que fa a determinades capacitats (inferioritat intel·lectual). Rep estudis diferents als homes, no té accés a la Universitat. Està sotmesa a l’home. La seva finalitat és la reproductora, la cura dels fills i les tasques domèstiques.
A partir de 1910 amb Canalejas es produeixen els primers canvis i es permet l’accés a alguns estudis universitaris (1910-1930 nombre de dones a la universitat és del 10%). També començarà a participar en reivindicacions laborals i sindicals sobretot d’ideologia anarquista. A partir de 1918 la dona podrà accedir a ser funcionària dels cossos tècnics de l’administració.
Malgrat tot , la dona obrera ha de treballar per poder sobreviure, la discriminació serà triple: és explotada igual que un obrer, cobra menys que un home i quan arriba a casa ha de fer la feina considerada pròpia de dones.
A la llei la dona està sotmesa plenament al marit:
Any 1923 l’home administra els béns de la dona , la dona ha d’obeir al marit i no pot actuar sense el permís d’ell.
La 2na República suposarà l’equiparació legal entre homes i dones i l’aprovació d’una sèrie de lleis que donaran més llibertat a les dones ( Llei del divorci . El dret al vot el podrà exercir l’any 1933)
El franquisme va suposar la pèrdua de tots els avenços aconseguits a la República i el retorn al sistema de valors tradicionals masclistes. L’aparell franquista utilitzarà el seu poder propagandístic i coercitiu per imposar aquest model a la societat. La secció femenina (Falange) serà l’encarregada de retornar la dona al seu paper més tradicional.
Submissió de la dona al marit: és el representant legal, la dona li ha de demanar permís per a tot fins i tot per a treballar. També és l’administrador dels seus béns.
Legalment la dona no pot accedir a càrrecs de l’administració pública com el de jutgessa o diplomàtica. És prohibeix la coeducació, s’imposen matèries d’estudis diferents entre nois i noies. Es prohibeix el divorci, els anticonceptius..
La ley General de Educación dels 60 permetrà la coeducació i un millor accés als estudis superiors . També a partir dels 60 començaran accions reivindicatives femenines: Primera Assemblea General de Dones a Barcelona el 1965, de reivindicació democràtica que agrupava dones de tot l’estat.

Extractos de "Sección Femenina" de la Falange Española y de las
>JONS-partido único del Movimiento Nacional-, editado en 1958.
>
>Ten preparada una comida deliciosa para cuando él regrese del trabajo.
>Especialmente, su plato favorito. Ofrécete a quitarle los zapatos. Habla en
>tono bajo, relajado y placentero. Prepárate: retoca tu maquillaje, Coloca
>una cinta en tu cabello. Hazte un poco más interesante para él. Su duro día
>de trabajo quizá necesite de un poco de ánimo, y uno de tus deberes es
>proporcionárselo. Durante los días más fríos deberías preparar y encender
>un fuego en la chimenea para que él se relaje frente a él.
>
>Después de todo, preocuparse por su comodidad te proporcionará una
>satisfacción personal inmensa.
>
> Minimiza cualquier ruido. En el momento de su llegada, elimina zumbidos de
>lavadora o aspirador. Salúdale con una cálida sonrisa y demuéstrale tu
>deseo por complacerle. Escúchale, déjale hablar primero; recuerda que sus
>temas de conversación son más importantes que los tuyos. Nunca te quejes si
>llega tarde, o si sale a cenar o a otros lugares de diversión sin ti.
>Intenta, en cambio, comprender su mundo de tensión y estrés, y sus
>necesidades reales. Haz que se sienta a gusto, que repose en un sillón
>cómodo, o que se acueste en la recámara. Ten preparada una bebida fría o
>caliente para él. No le pidas explicaciones acerca de sus acciones o
>cuestiones su juicio o integridad. Recuerda que es el amo de la casa.
>
>Anima a tu marido a poner en práctica sus aficiones e intereses y sírvele e
>apoyo sin ser excesivamente insistente. Si tú tienes alguna afición,
>intenta no aburrirle hablándole de ésta, ya que los intereses de las
>mujeres son triviales comparados con los de los hombres.
>
> Al final de la tarde, limpia la casa para que esté limpia de nuevo en la
>mañana. Prevé las necesidades que tendrá a la hora del desayuno. El
>desayuno es vital para tu marido si debe enfrentarse al mundo interior con
>talante positivo.
>
>Una vez que ambos os hayáis retirado a la habitación, prepárate para la
>cama lo antes posible, teniendo en cuenta que, aunque la higiene femenina
>es de máxima importancia, tu marido no quiere esperar para ir al baño.
>Recuerda que debes tener un aspecto inmejorable a la hora de ir a la
>cama... si debes aplicarte crema facial o rulos para el cabello, espera
>hasta que él esté dormido, ya que eso podría resultar chocante para un
>hombre a última hora de la noche. En cuanto respecta a la posibilidad de
>relaciones íntimas con tu marido, es importante recordar tus obligaciones
>matrimoniales: si él siente la necesidad de dormir, que sea así: no le
>presiones o estimules la intimidad. Si tu marido sugiere la unión, entonces
>accede humildemente, teniendo siempre en cuenta que su satisfacción es más
>importante que la de una mujer. Cuando alcance el momento culminante, un
>pequeño gemido por tu parte es suficiente para indicar cualquier goce que
>hayas podido experimentar. Si tu marido te pidiera prácticas sexuales
>inusuales, sé obediente y no te quejes. Es probable que tu marido caiga
>entonces en un sueño profundo, así que acomódate la ropa, refréscate y
>aplícate crema facial para la noche y tus productos para el cabello. Puedes
>entonces ajustar el despertador para levantarte un poco antes que él por la
>mañana. Esto te permitirá tener lista una taza de té para cuando
>despierte......
>
>Sacado de "Economía doméstica para bachillerato y magisterio". Sección
>Femenina 1958. ..

L’EVOLUCIÓ DE LA INDÚSTRIA 1900-1930

TRETS GENERALS:
Evolució i canvi
Substitució del carbó per l’electricitat
Concentració de la indústria pesant al País Basc
Diversificació del sector

Inconvenients
Dificultat de competir amb l’exterior ---> + cost de producció
Mercat interior feble à dependència sector agrari

--> Demanda mesures proteccionistes

Indústria concentrada en dos nuclis:

La indústria catalana ( tèxtil, química, mecànica, alimentària i de ciment)
La indústria basca (extracció de carbó, alts forns, siderometal·lúrgica i mecànica) à la necessitat de grans concentracions de capital estimula la creació d’una gran banca que es convertirà en la primera del país.


EVOLUCIÓ DE L’ACTIVITAT INDUSTRIAL I COMERCIAL

Cinc subperíodes: Font 14 pag. 238

1899-1902 Pèrdua de les colònies i repatriació de capitals à Banca
1903-1915 Creixement irregular
1916-1918 Gran creixement per la conjuntura bèl·lica
1919-1925 forta crisi
1926-1931 Període d’expansió à grans obres estatals

La classe obrera serà la més perjudicada en períodes de crisi --> atur

La Gran Guerra 1914-1918
Conjuntura favorable per la declaració de neutralitat:
+ demanda (interior i exterior) , = producció + inflació
+ preus – poder adquisitiu classe treballadora + conflictivitat social
Final de la guerra - --> - demanda --> crisi + atur. + Rev. Bolxevic --> conflictivitat social
Font 15, 16 i 17 pag. 239

INDÚSTRIA CATALANA

Predomini indústries de consum petites i mitjanes
Energia Elèctrica ,1911 empresa Barcelona Traction (Canadenca) --> diversificació del sector (químic, metal·lúrgic, automòbil, ciment )
Injecció de capitals durant la guerraà renovació tècnica i maquinària - -->evolució cap a la concentració de capitals (Societats Anònimes)
Font 13 pag. 237
Final Gran Guerra --> crisi, proteccionisme i tornada al mercat interior.

SOCIETAT I ECONOMIA AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX

DEMOGRAFIA

Socialment Espanya i Catalunya a patir de la fi de la IGM podem dir que s’imposà definitivament la societat de classes. Així tenim al camp grans propietaris, arrendataris i jornalers, a les ciutats l’alta burgesia, la patronal, el proletariat i nous moviments sindicals com els anarquistes.

ECONOMIA

No me deja hacerlo más grande, pero si pinchais en el de demografia os saldrá otra pantalla. Pondré esto en la cuenta del blog (apuntsiest09@gmail.com) y de allí lo cogeis!

Machado

Queridos míos...:

Os adjunto dos webs imprescindibles para el estudio que haremos en clase de los poemas de Antonio Machado. ¡Haced el favor de consultarlas!

Ahí van:

http://www.terra.es/personal4/glez-serna2/MACHADO/menu.htm

(Ésta es imprescindible; de ella trabajaremos prácticamente todo.)

http://www.materialesdelengua.org/LITERATURA/HISTORIA_LITERATURA/MACHADO/index_machado.htm

(Aquí viene la información general de Antonio Machado, aunque no trabajaremos todos los aspectos)

Hasta pronto.
Ana.

Català, esquema!

Adverbials propies :

Temporals: quan, abans que, després que, alhora, mentre, així que, fins que, d’ençà que, tant bon punt, des que…
Locatives : on, des d’on, per on fins on, aconsella que aneu on…
Modals : Com, segons com, com si, tal com, sense que…

Adverbials Impropies :

Consecutives(idea d’obstacle): Encara que, malgrat que, tot i qu, a pesar que, per bé que, per més que, ni que..
Causals: per que, ja que ( qualsevol conjunció que es pugui cambiar per), per tal com, atés que, vist que, com que, donat que, puix que, car que...
Final: per tal que, a fi que, per què
Consecutiva: tant que, tant… que, tant/a…. que, de tal manera que, massa... perquè Condicionals: si ( si no) expete que, tret que, suposant que, mentre..
.Comparativa:
- igualtat: tant com, tant/ a/s /es... com , tan... com, igual que
- superioritat: més que
- Inferioritat: menys que
- Proporcionalitat : com més… més, com menys..menys, com més… menys, com menys..més.

:)

Machado

Ésta es la selección de poemas que tenemos que estudiar de Antonio Machado. Os las paso en un archivo y os hago llegar también la referencia completa del libro que mejor las recoge.

Hasta pronto.

Ana.

Machado, Antonio, "Poesías completas", Austral, ed. Espasa Calpe, 2007

Número de ISBN: 978-84-670-2150-9

Relación de los poemas seleccionados que tenemos que trabajar en clase:

Antonio Machado, Antología poética

Soledades; Soledades. Galerías. Otros poemas

1. “He andado muchos caminos”
2. “Fue una clara tarde, triste y soñolienta”
3. ”El limonero lánguido suspende”
4. “Se ha asomado una cigüeña a lo alto del campanario”
5. “Las ascuas de un crepúsculo morado”
6. “Era una mañana y abril sonreía”
7. “Pasan las horas de hastío”
8. “Es una tarde cenicienta y mustia”

Campos de Castilla

9. Retrato. “Mi infancia son recuerdos de un patio de Sevilla”
10. El Dios ibero. “Igual que el ballestero”
11. Orillas del Duero. “¡Primavera soriana, primavera...!
12. Un loco. “Es una tarde mustia y desabrida”
13. Campos de Soria, VII. “¡Colinas plateadas...”; VIII: “He vuelto a ver los álamos dorados”
14. A un olmo seco. “Al olmo viejo, hendido por el rayo”
15. “Allá en las tierras altas”
16. “Soñé que tú me llevabas”
17. A José María Palacio. “Palacio, buen amigo”
18. Otro viaje. “Ya en los campos de Jaén”
19. Proverbios y cantares, I. “Nunca perseguí la gloria”. IV, X, XVI, XXI, XXIII, XXIX, XLIV,
LIII

Nuevas canciones

20. Los sueños dialogados, IV. “’¡Oh soledad, mi sola compañía...!”

PUNTO DE ENCUENTRO (TUTORÍA)

Os adjunto varias direcciones sacadas del "moodle" del insti con información básica de las PAU. Haced el favor de consultarlas, "please" (léase please)

1. Información sobre las fechas de exámenes, las vías y recursos de corrección:

http://www.iesterrassa.cat/moodle/mod/resource/view.php?id=3182

2. Información sobre la prematrícula y la matrícula de las PAU:

http://www.iesterrassa.cat/moodle/mod/resource/view.php?id=3190

No obstante, o añado las páginas principales que contienen esta información a las que también podéis acceder:

http://www.gencat.cat/diue/ambits/ur/universitats/acces/index.html

Ésta es la página general del "gencat", donde aparece toda la información sobre las PAU que podáis necesitar.

Espero que os sirvan de ayuda.

PUNTO DE ENCUENTRO (TUTORÍA)

PUNTO DE ENCUENTRO necesita recibir todas vuestras colaboraciones además de dudas, problemas, dificultades que tengáis.
Soy Ana y en estas cuestiones informáticas siempre está Laura para ayudarme.

¡ANIMÁOS!