Economia i Societat (1898-1931)

EL CANVI DEMOGRÀFIC

Espanya:
- 1900-1930 --> el nombre d'habitats a Espanya va augmentar 1/3.
- Procés de concentració urbana.
- Disminució de la taxa de mortalitat
- Taxa de natalitat alta.

Catalunya:
- Taxa de natalitat i de mortalitat --> es van reduir alhora.
- Manifestava una tendència de debilitat demogràfica en relació amb el creixement natural gairebé crònic durant el segle XX.
- 1900 --> país d'emigrants. A la primera dècada del segle XX la situació va canviar --> Barcelona i eixos del Llobregat i del Ter es situaven les indústries que van atreure la població del camp català. Més tard va ser terra de rebuda d'immigrants procedents de la resta d'Espanya.

- Esperança de vida al 1900 --> 34'8 anys. 1930 --> 50 anys. Això va ser degut a la desaparició de les epidèmies, pels canvis econòmics que van permetre una alimentació de la població més abundosa i regular, a la introducció de millores substancials en la infraestructura sanitària i la higiene pública.
- Emigració de la població del camp cap als nuclis urbans, sobretot cap a Madrid i cap a les ciutats de la perifèria.

- Barcelona en 30 anys va doblar la població. La segona ciutat catalana era Sabadell.
- Els focus principals d'atracció: Madrid (atreia població de Castella i Lleó, Castella la Manxa, Granada i Jaén); Bilbao (atreia població del nord de Castella i de la resta del PB i Navarra); Sevilla i els centres miners de Huelva i Còrdova (atreien població d'Andalusia i Badajoz). La major part dels emigrants de Galícia tenien com a destinació principal Amèrica.
- 1900-1930 fort descens de la població dedicada a l'agricultura.

EL CAMP I ELS SEUS PROBLEMES

L'evolució de l'economia rural
Primer terç del segle XX --> van continuar les transformacions derivades del pas d'una economia de subsistència a una economia de mercat. La superfici cultivada i la productivitat van augmentar, sobretot a partir de la Primera Guerra Mundial.
- Reducció de la pràctica del guaret, introducció de millores tècniques, augment de regadius, ús d'adobs químics i la diversificació de la producció. <-- continuació de l'empenta iniciada en el segle anterior, tot i que no aconseguiren els resultats d'altres zones europees.

L'estructura de la propietat
Començament segle XX --> latifundi (grans zones de l'Andalusia occidental, part de Castella la Manxa i Extremadura, sud de Lleó); minifundi (Galícia i algunes zones del nord.); finques d'extensió mitjana amb arrendaments a curt o a llarg termini (vall de l'Ebre, hortes del País Valencià i Múrcia).
- Poderosa oligarquia de terratinents i els que tenien finques d'extensions mitjanes. --> constituïa una de les bases del poder de l'Estat i tenia força representants a les Corts gràcies als partits dinàstics.
- Domini del caciquisme --> controlava els vots de les extenses circumscripcions agrícoles.
- Camperols que no tenien propietat (majoria) --> arrendataris, parcers (pagesos que pagaven al propietari una part de la collita) o jornalers (grup majoritari a les zones latifundistes). Aquests només podien llogar-se temporalment una part de terra per fer feines estacionals. Vivien en condicions miserables i van ser el focus principal de les revoltes contra els propietaris.

Catalunya:
propietat mirjana, l'emfiteusi i els contractes d'arrendament. Contracte de rabassa morta --> durava fins que dos terços de les rabasses no morien, cosa que succeïa al cap d'uns 40 anys.



FALTEN COSEEEEEEES!! =) Si voleu, afegiu més!