Aristòtil i Plató

Aristòtil
- 1 món físic.
- empirista --> sense l'experiència no hi ha idea.
- de les coses a les idees --> a través de l'abstracció (teoria del coneixement d'Aristòtil).
- tot coneixement comença amb l'experiència.
"No hay nada que llegue a la razón sin pasar por los sentidos". Experiència que no tenim, impossible idea.
- No pot entendre la participació.

Plató
- 2 monts --> sensible i intel·ligible.
- La realitat són les idees (allò primer són les idees, després les coses). Realisme exagerat.
- En relació al coneixement --> conjectura, freença, coneixement discursiu, coneixement intuitiu. Allò primer són les coses, després les idees.
- Metafísica --> les idees són la realitat. Idealista.
- L'experiència serveix per recordar el coneixement que ja posseia.
- Filosofia idealista.
- La realitat (coses) són les idees.
- Ilfuències: Sòcrates, Parmènides, Heràclit, Hi ha idees innates.

- La dialèctica ascendent (línia progressiva conjentura --> coneixement intuitiu). No saber --> saber.
- Dialèctica descendent --> camí invers l'ascendent. (De les idees a les coses).
- Idea del bé (correspon al déu platònic): fonament no fonamentat del tot.
- Ètica socràtico-platònica --> intel·lectualisme ètic.
- Sòcrates i Plató fonamenten la conducta en el seu saber.
- Concepte participació: per afirmar el món sensible de les coses. Les coses participen de l'ésser de les idees.
* Essència, forma, idea --> representació de l'essència, la forma; universal.