Segona Dècada Moderada (1856-1868)

12 anys els moderats al poder : O’donnell i Narváez. Restabliment de la Constitució de 1845
Narváez governa 1856-1858 à suspèn tota legislació progressista. Suport dels sectors més reaccionaris : neocatòlics, carlins reciclats i conservadors de tota mena.
O’donnell à Unió Liberal ( 1854) vol ser la resposta de centre. Govern à 1858-1863:
Vol participació dels Liberals sense aconseguir-ho
Expansió del ferrocarril, àrees de conreu, explotacions mineres, bancs i tèxtil català. Venda de béns desamortitzats = expansió i millora econòmica. à política imperialista ( prosperitat = expansió exterior)
Política Colonialà Busca mercats i zones d’influència per donar sortida a l’excedent de mà d’obra i afirmar la posició espanyola al món = fracassarà
Expedicions a Mèxic suposadament per cobrar el Deute. A la Conxinxina amb França per defensar els missioners catòlics, no van donar cap resultat
Espanya ataca el Marroc amb l’excusa de greuges a l abandera apanya-la, prendrà Tetuan i derrotarà les tropes del sultà en Wad-Ras. 1860 Tractat de Teutan Espanya reforça les possessions al Marroc i obté alguns beneficis comercials.
Conseqüències:
Difusió de la idea que Espanya tenia una missió a fer a l’exterior i reafirmació patriòtica i nacionalista.
Aparició entre els militars del corrent africanista: un destí per complir al nord d’Àfrica i un espai on fer carrera i obtenir condecoracions
1863-1868 torna Narváez
Repressió i exili de progressistes, demòcrates i republicans
Impopularitat de la reina, objecte de burles, acusada de corrupció i immoralitat , descrèdit de la monarquia i augment del republicanisme. 51 governs diferents durant el seu regnat. El govern del Comte de de Cleonard va durar un dia. La sot del liberalisme moderat es veurà lligat a la dinastia borbònica.
1863-1868 governs cada cop més autoritaris, oposició cada cop més forta:
1865 Universitat es manifesta contra el govern per l’expulsió de Castelar
Pronunciamiento progressista dirigit per Prim.
Crisi internacional del capitalisme, ensorrament de la banca i la borsa, fallida de les societats immobiliàries= empitjora la situació del país. Males collites, à motins populars.
Pacte d’Ostendeà agost 1866, ciutat belga d’Ostende, pacte entre demòcrates i progressistes: Enderrocament d’Isabel II, govern provisional i Corts Constituents. Els protagonistes seran Serrano i Prim.
O’donnell mor el 1867 i Narváez el 1868. La major part de generals unionistes s’enfronten a González Bravo i donen suport a Serrano i Prim.
El moviment revolucionari esclata al setembre de 1868 amb un pronunciamiento a Cadis, es formaran juntes i IsabelII s’exiliarà a França.
El programa de les juntes reivindica les demandes que Europa havia fet el 1848. drets i llibertats democràtiques i millores socials per als obrers. “La Gloriosa” serà l’últim intent revolucionari en què burgesia i proletariat lluitaran junts exigint llibertat.