Pauta comentari text història

Sé que no se ve demasiado bien, pero cuando tenga tiempo lo pasaré a word. Gracias Mer, otra vez, por tu colaboración =)

Aquí teniu una pauta per comentar textos, mapes o fonts d'història.

Laocoont i els seus fills

1.IDENTIFICACIÓ
1.1.Nom de l'obra: Laocoont i els seus fills
1.2.Autor o escola: Agesandre,Polidor i Atenodor
1.3.Datació: I aC
1.4.Període al qual pertany: grec hel·lenístic
1.5.Ubicació (original i actual): ruïnes del palau de Titus a Roma l’any 1506, actualment es troba al pati del Belvedere dels Musei Vaticani, a Roma
1.6.Ressenya breu:
1.6.1.Tècnica: talla
1.6.2.Material: marbre
1.6.3.Formes: volum rodó: exempta
1.6.4.Tipologia: grup escultòric.
1.6.5.Cromatisme: monocroma
1.6.6.Textures: acabat llis i brunyit
1.6.7.Mesures: 2.42m
1.7.Estat de conservació: manquen els braços drets de les tres figures

2. COMENTARI FORMAL
2.1.Composició:
Triangular,format pel cap del pare i dels dos fills, i diagonal que comença en el colze enlairat del pare fins el peu del fill que està a la dreta.
No està proporcionada la figura del pare comparada amb la dels fills. Guarda una certa simetria, té un fill a cada banda, però n’hi ha un que queda sobre de l’altar i l’altre fill fora. Laocoont també té una part dins i a una altre fora de l’altar.
La serp entrellaça els tres personatges. Les diferents formes dels cabells, ulls, boca i músculs fan un efecte de clarobscur. Les anatomies dels fills són més clàssiques i més refinades que la del pare.
2.2.Ritme: moviment serpentinata
2.4.Volum: obert,
2.5.Temps: voluntat d'eternitat.
2.7. Característiques de l'estil, influències i relacions.
Intenta crear una sensació de dolor, tensió muscular, l’expressió de la cara especialment la del pare.
Influenciat per l’altar de Zeus, influenciarà en el Romanticisme i en l’art del Barroc.

DESCRIPCIÓ DE L'OBRA
Composició de gran dramatisme que mostra un dels episodis en què els déus de l'Olimp es van mostrar més malvats i desconsiderats amb els humans. L'objectiu de l'autor va ser plasmar l'expressivitat del tema per sobre del tema tractat o de qualsevol judici sobre la conducta dels déus. Aquest grup, basat possiblement en un original grec de bronze, é l'escultura més significativa de l'escola de Rodes, que treballava a partir de la monumentalitat, el patetisme i la preferència per les composicions piramidals.

COMENTARI DEL CONTINGUT:
3.1.Contingut i significació:
Aquesta escena va estar descrita per Virgili a l’Eneida. En el cavall de Troia estaven amagats els soldats grecs i Laocoont que era sacerdot d’Apol·lo va desaconsellar l’entrada del cavall de fusta a Troia. Els déus en veure frustrats els seus plans de destruir Troia, van enviar dues serps gegantines de mar per a que matessin a Laocoont i els seus fills.
3.2.Funció: decorativa,mitològica
3.4.Aportacions, innovacions.
Expressió universal del dolor, expressió dels sentiments i del moviment.
3.5.Context històric
època hel·lenística, comença amb la desfeta de l’imperi persa quan Alexandre el Gran, que ja dominava tot el món grec es proclama sobirà de l’imperi persa l’any 331 aC. El inici d’aquest període està determinat per un canvi radical en les condicions polítiques a Grècia. Es crea el gran concepte de ciutat. La cultura i la llengua grega van originar la unificació de les diverses civilitzacions i pobles que formaven l’Imperi d’Alexandre.
Quan Alexandre el Gran mor es va fraccionar l’immens imperi que havia conquerit, es va dividir en diversos estats governats per generals, aquests i els seus descendents van crear dinasties importants.
La cultura grega s’universalitza i neix una nova civilització, la hel·lenística
3.6.Història de l'obra comentada.
Adaptació original en bronze del segle II aC en la qual només hi havia un fill, en el relat de l’Eneida en surten dos.

Hermes amb Dionís infant

1.IDENTIFICACIÓ
1.1.Nom de l'obra: Hermes amb Dionís infant
1.2.Autor o escola: Praxítales
1.3.Datació: 343 aC
1.4.Període al qual pertany: grec clàssic
1.5.Ubicació (original i actual): L’estàtua ornava el temple d’Hera, a Olímpia. Actualment es troba al Museu Arqueològic d’Olímpia.
1.6.Ressenya breu:
1.6.1.Tècnica: talla
1.6.2.Material: marbre
1.6.3.Formes: volum rodó: exempta
1.6.4.Tipologia: grup escultòric.
1.6.5.Cromatisme: monocroma
1.6.6.Textures: acabat llis i brunyit
1.6.7.Mesures: 2.13m
1.7.Estat de conservació: Li manca el braç dret de l’Hermes i el braç esquerra de l’infant Dionís.

2. COMENTARI FORMAL
2.1.Composició:
Contrast de la sinuositat d’Hermes amb la base on està reposat Dionís. A la banda esquerra predominen les línies corbes i a la banda dreta les línies rectes.
Les diferents formes del cos i el material formen un joc de llum i ombres.
2.2.Ritme: moviment: corba praxiteliana, aquesta corba es caracteritza per l’elevació del maluc i la ondulació del tronc, accentua la sensació de dinamisme i flexibilitat i de contra balanceig acusat fins a adquirir traços curvilinis en forma de S.
2.4.Volum: tancat
2.5.Temps: voluntat d'eternitat.
2.7. Característiques de l'estil, influències i relacions.
Suavitat en les corbes, corba praxitaliana, aplicació del cànon de Policlet, naturalisme en el rostre i en els cabells, sensació de distanciament.
Està influenciat pel seu pare i per Policlet, Diadomenus, Dorífor. Influenciarà en el Renaixement, en el Neoclàssic i en l’art actual.

DESCRIPCIÓ DE L'OBRA
Mostra Hermes com un jove idealitzat. El déu sosté Dionís infant en braços i el mira amb tendresa. És evident la corba praxiteliana, que suavitza la tensió de les figures i les fa més humanes, i un coneixement excepcional de l'anatomia gràcies al qual els músculs i els ossos són tractats amb naturalitat i delicadesa i fa que en ressalti la morbidesa de la pell. Mostra vivacitat i sentiments.

COMENTARI DEL CONTINGUT:
3.1.Contingut i significació:
Representa el déu Hermes en l’acte de transportar a Dionís infant des de l’Olimp fins a la mansió de les nimfes que eren les encarregades de la seva infància. El déu missatger fa una parada en la ruta i ofereix al nen un godí de raím. Hermes fill de Zeus i Maia. Dionís fill de Zeus i Semele. Tots dos són fills del mateix pare i fruit de les infidelitats de Zeus. Dionís confia en Hermes el qual tem la venjança d’Hera(dona de Zeus)
3.2.Funció: decorativa, mitològica.
3.4.Aportacions, innovacions.
Característiques pròpies de l’estil
3.5.Context històric, relació amb la cultura de l’època
Les estructures socioeconòmiques comencen a prendre noves formes. És consoliden les polis, es produeix una gran extensió del món hel·lenístic, es contra el poder i la riquesa en mans de molt pocs
La polis és la ciutat-estat, on desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època hel·lenística. La unificació entre el nucli urbà i el camp, característica essencial de la polis arcaica i clàssica. L'estructura de la polis comporta un establiment urbà, generalment instal·lat al peu d'una acròpoli
Pèricles va afavorir l'accés dels atenencs amb menys recursos a la vida pública, proposant un canvi de lleis i un sou per als servidors de la polis. Pèricles es va proposar fer d'Atenes la ciutat més bella del món. S'hi van construir el Partenó, l'Erectèon i altres grans edificis. També va impulsar lleis que afavorien el comerç marítim, la principal font d'ingressos de la polis. La supremacia creixent d'Atenes va causar el descontentament de les altres ciutats gregues, origen de la Guerra del Peloponès. Guerres mèdiques les quals van enfrontar els grecs amb els perses.
3.6.Història de l'obra comentada.
Ornava el templa d’Hera a Olímpia on fou trobada en unes excavacions. Alguns autors pensen que el treball del nen Dionís i el teixit que hi ha a sota es d’una altre època.
Es pensa que l’obra pertany a l’època hel·lenística.

Diadumenus

1.IDENTIFICACIÓ
1.1.Nom de l'obra: Diadumenus
1.2.Autor o escola: Policlet el vell
1.3.Datació:430 aC
1.4.Període al qual pertany: grec clàssic
1.5.Ubicació (original i actual): Museu Arqueològic Nacional d’Atenes
1.6.Ressenya breu:
1.6.1.Tècnica: talla
1.6.2.Material: marbre
1.6.3.Formes: volum rodó: exempta
1.6.4.Tipologia: dempeus
1.6.5.Cromatisme: monocroma
1.6.6.Textures: llis i brunyit,
1.6.7.Mesures: 1.95 m
1.7.Estat de conservació: Li manquen les dues mans.

2. COMENTARI FORMAL
2.1.Composició:
Es una figura proporcionada, l’autor ha buscat una harmonia tant en les verticals com en les horitzontals. Hi ha una simetria pròpia del cos humà, els braços en aspes accentuen aquesta simetria.
Pel que fa a la llum cal dir que les diferents formes del cos i el material formen un joc de llum i ombres.
2.2.Ritme: Contrapposto, equilibri entre un moviment i l’estabilitat en la captació del moment en què el cos es disposa a fer una acció.
2.4.Volum: obert,
2.5.Temps: voluntat d'eternitat.
2.7. Característiques de l'estil, influències i relacions.
Cal esmentar la poca expressivitat de la cara, el treball naturalista del cos. Recerca de la bellesa de la figura mitjançant la relació entre les diverses parts.
L’autor no deixa que l’atleta expressi cap sentiment i busca l’expressió d’un equilibri corporal i espiritual.
Està influenciat pels Kourous i pel Dorífor. Influenciarà en l’escultura grega posterior, en l’escultura romana, en el Renaixement, el neoclàssic i l’art actual.

DESCRIPCIÓ DE L'OBRA
S'hi pot veure l'aplicació del cànon ideat per aquest escultor, tot i que, com que és una obra de maduresa, queda suavitzat respecte al Dorífor, veritable punt de partida de les seves teories. Les formes són més soltes i naturals, el tronc ja no és tan compacte i s'allarga una mica i es detecta una certa influència de Fídies en la corba del cos. El gest dels braços sembla indicar que s'acaba de lligar la diadema i confereix gràcia a la figura.

COMENTARI DEL CONTINGUT:
3.1.Contingut i significació:
Tema: Diadomenus, fa referència al moment en què l’atleta se cenyia la cinta al cap dels campions.
Alguna interpretació diu que és es déu Apolo.
3.2.Funció: decorativa,mitològica, històrica,commemorativa,costu­mista.
3.4.Aportacions, innovacions.
Recerca de la perfecció en les proporcions del cos humà. Vol expressar la força unida a l’equilibri i a la bellesa. Busca l’expressivitat en el cos però no a l’ànima.
3.5.Context històric, relació amb la cultura de l’època
Les estructures socioeconòmiques comencen a prendre noves formes. És consoliden les polis, es produeix una gran extensió del món hel·lenístic, es contra el poder i la riquesa en mans de molt pocs
La polis és la ciutat-estat, on desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època hel·lenística. La unificació entre el nucli urbà i el camp, característica essencial de la polis arcaica i clàssica. L'estructura de la polis comporta un establiment urbà, generalment instal·lat al peu d'una acròpoli
Pèricles va afavorir l'accés dels atenencs amb menys recursos a la vida pública, proposant un canvi de lleis i un sou per als servidors de la polis. Pèricles es va proposar fer d'Atenes la ciutat més bella del món. S'hi van construir el Partenó, l'Erectèon i altres grans edificis. També va impulsar lleis que afavorien el comerç marítim, la principal font d'ingressos de la polis. La supremacia creixent d'Atenes va causar el descontentament de les altres ciutats gregues, origen de la Guerra del Peloponès. Guerres mèdiques les quals van enfrontar els grecs amb els perses
3.6.Història de l'obra comentada.
L’original era de bronze, però aquest no s’ha conservat i el coneixem gràcies a les copies romanes. Els romans van conquerir Grècia i van quedar enlluernats per la bellesa de l’art grec. Van agafar a molts i grecs i els van convertir en esclaus, aquests es dedicaven a copiar les escultures.
Policlet va ser un teòric de l’anatomia humana que va recollir els seus ideals anatòmics de bellesa i els va esculpir. La seva obra més important és el Kanon,, fa una recopilació del seu concepte d’escultura i en aquesta obra destaquen els seus estudis minuciosos de la proporcionalitat del cos humà,i la seva idea de que la bellesa es troba en l’harmonia del cos. Aquesta s’aconsegueix a través de les relacions numèriques. Crea un sistema codificat.
El cos humà segons Policlet ha de tenir la mida de 7 caps, la cara es divideix en tres punts iguals, front nas i mentó.

Comunicat vaga 21/10/08

Bé, no m'he enrecordat de passar ni de llegir la resposta del centre a classe.

Us ho penjo aquí, per a qui vulgui fer una ullada.

Bienni Progressista (1854-1856)

- Bravo Murillo moderat autoritari proposa al 1851 retallar més la constitució (voten 150 famílies més riques de cada districte + ambient de corrupció --> pronunciamiento O’Donnell, sublevacions populars --> 6-6-1854 Manifest del Manzanares = reforma de la llei electoral, ampliació del sufragi, convocatòria de Corts Generals i reimplantació de la Milícia Nacional.
- Baldomero Espartero presidirà el primer govern. Queden al marge demòcrates i liberals.
Objectius --> recuperar programa de govern progressista 1837, posar en marxa lleis que contemplarien el programa de 1837.
*Lleis à Desamortització general 1-5-1855 Madoz = completar la llei de Mendizábal i donar nou impuls a la venda de béns nacionals: 1) béns d’us i propietat comú passen a mans privades. 2) amortir els títols de Deute de l’Estat. 3) Sanejar Hisenda. --> Beneficiats: terratinents i burgesia urbana = + latifundis. Perjudicats: ajuntaments, pèrdua d’ingressos. Camperols, pèrdua de recursos (pastures i bosc).
- Polítiques econòmiques:
- Llei de Ferrocarrils (1855) à al 1870 Espanya compta amb 5.000 km de vies poc efectives: la llei beneficia a constructors i propietaris (capital estranger que pot importar el material –franquícies-). Construcció de vies poc rendibles = gairebé no es transporten mercaderies i sempre són deficitaris = facilitat entrada de productes industrials estrangers. Grans beneficis per als capitals estrangers. Grans beneficis especulatius, fracàs d’una xarxa de transport ferroviària eficaç.
- Llei bancària de 1856 à societats de Crèdit. Nous bancs --> canalització del diner cap el negoci ferroviari.
Bienni progressista = capital estranger.
- Projecte nova Constitució al 1856, ampliant drets polítics i socials: sobirania nacional, ampliació sufragi... No va arribar a promulgar-se.
- Política lliure-canvista, descapitalització interna, pujada de preus, baixa producció interna, augment inflació = Barcelona 1ª vaga General 1855, protestes populars contra els impostos de “consumos”.
- La crisi i l’enfrontament entre progressistes i moderats --> reina nomena cap de govern O’Donnell, l’exèrcit aixafa la Milícia Nacional i torna el moderantisme.

Discòbol

1.IDENTIFICACIÓ
1.1.Nom de l'obra: Discòbol
1.2.Autor o escola: Miró
1.3.Datació: 460aC
1.4.Període al qual pertany: grec clàssic
1.5.Ubicació (original i actual): Museo Nazionale Romano delle Terme (còpia Lancelotti)
1.6.Ressenya breu:
1.6.1.Tècnica: talla
1.6.2.Material: pedra
1.6.3.Formes: volum rodó: exempta
1.6.4.Tipologia: dempeus
1.6.6.Textures: acabat llis i brunyit
1.6.7.Mesures: 1.53m
1.7.Estat de conservació: Bon estat de conservació

2. COMENTARI FORMAL
2.1.Composició:
Figura amb la simetria del cos humà, la banda dreta està dominada per la línia corba, mentres que la banda esquerra està dominada per l’angle recte. Totes aquestes línies formen una ziga-zaga que surt de la mà que aguanta el plat, aixella, natges, genoll i peus.
La posició del cos i el material formen un joc de llums i ombres
2.2.Ritme: moviment: ziga-zaga
2.3.Espai: correccions òptiques
2.4.Volum: obert
2.5.Temps: voluntat d'eternitat, vol eternitzar la memòria d’un atleta.
2.7. Característiques de l'estil, influències i relacions.
Treball naturalista del cos, poca expressivitat de la cara. Preocupació per l’expressió del moviment.
Posició unifacial. Estava pensada per a que sigues mirada frontalment.
Està influenciada per l’escultura egípcia pel que fa el tors frontal i les cames de perfil. Influirà en l’escultura posterior.

DESCRIPCIÓ DE L'OBRA
El Discòbol és l'obra mestra de Miró, l'artista del moviment per excel·lència. L'obra amb gran característiques de l'art egipci, en què el tors es representava frontalment i els braços i les cames de perfil. El pas endavant que va fer l'escultor va ser convertir el que ja era un prototip sense vida en un prodigi de moviment només pel fet d'escollir un personatge que semblés versemblant en aquesta postura forçada.

COMENTARI DEL CONTINGUT:
3.1.Contingut i significació:
Tema: importància de l’esportista.
És l’heroi Jacint que va morir quan llançava
3.2.Funció: decorativa, històrica, commemorativa, costu­mista.
3.4.Aportacions, innovacions.
Representació del moviment i la posició d’immobilitat que implica acció. És una figura molt atrevida que vol captar el moviment en tres posicions, anterior, posterior i aturat.
3.5.Context històric, relació amb la cultura de l’època
Les estructures socioeconòmiques comencen a prendre noves formes. És consoliden les polis, es produeix una gran extensió del món hel·lenístic, es contra el poder i la riquesa en mans de molt pocs
La polis és la ciutat-estat, on desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època hel·lenística. La unificació entre el nucli urbà i el camp, característica essencial de la polis arcaica i clàssica. L'estructura de la polis comporta un establiment urbà, generalment instal·lat al peu d'una acròpoli
Pèricles va afavorir l'accés dels atenencs amb menys recursos a la vida pública, proposant un canvi de lleis i un sou per als servidors de la polis. Pèricles es va proposar fer d'Atenes la ciutat més bella del món. S'hi van construir el Partenó, l'Erectèon i altres grans edificis. També va impulsar lleis que afavorien el comerç marítim, la principal font d'ingressos de la polis. La supremacia creixent d'Atenes va causar el descontentament de les altres ciutats gregues, origen de la Guerra del Peloponès. Guerres mèdiques les quals van enfrontar els grecs amb els perses.
3.6.Història de l'obra comentada.
L’original era de bronze,però aquest s’ha perdut. Coneixem l’escultura perquè hi ha nombroses còpies en marbre.
Els atletes eren considerats herois de les diverses polis que entraven en competició. Els guanyadors dels jocs tenien una altíssima reputació social i els eren dedicats monuments commemoratius.

Guerrers de Riace

1.IDENTIFICACIÓ
1.1.Nom de l'obra: Guerrers de Riace
1.2.Autor o escola: desconegut
1.3.Datació: s.V
1.4.Període al qual pertany: Grec clàssic
1.5.Ubicació (original i actual): Costes de Riace (Reggio de Calabria) actualment es troben al Museo Nazionale de Reggio de Calabria
1.6.Ressenya breu:
1.6.1.Tècnica: fosa
1.6.2.Material: bronze
1.6.3.Formes:
volum rodó: exempta, la visió principal es la frontal
1.6.4.Tipologia: dempeus, grup escultòric.
1.6.5.Cromatisme: policroma, postissos
-Coure: llavis, pestanyes i mugrons
- plata: les dents
- pasta de vítria: ulls
-L’iris i la pupila d’àmbar i pasta vítria
1.6.6.Textures: llis i brunyit,
1.6.7.Mesures: 2 m d’alçada i 150kg
1.7.Estat de conservació: Molt bé conservades

2. COMENTARI FORMAL
2.1.Composició:
És una figura proporcionada, hi ha una harmonia i un equilibri en totes les parts del cos. Cal destacar els eixos de simetria del cos humà exceptuant la posició dels braços.
Trobem el cos en contrapposto, es a dir, si tracem una línia des de el nas fins el melic i d’espatlla a espatlla no queda una línia perpendicular. El cap el té girat lleument i té una lleugera inclinació com si hagués estat copsat en el moment d’iniciar la marxa.
Llum->les diferents formes del cos i el material, en aquest cas el bronze proporcionen un joc de llums i ombres.
2.2.Ritme: moviment: contrapposto,
2.4.Volum: tancat
2.5.Temps: voluntat d'eternitat.
2.7. Característiques de l'estil, influències i relacions.
Recerca de la bella en el cos humà, contrapposto, té una certa rigidesa.
Està influenciat per l’època arcaica, el Kourós, els egipcis.
Influenciarà a l’època clàssica, grega i en les èpoques posteriors: Renaixament, Neoclàssic i Art contemporani

DESCRIPCIÓ DE L'OBRA
Els Guerrers de Riace, dos dels pocs bronzes grecs que han arribat fins als nostres dies, són la mostra de l'evolució cap a la naturalitat de les formes i de la preocupació per l'anatomia, per explorar les emocions i copsar el moviment. Aquestes dues figures, barbades i totalment nues, s'assemblen força, encara que un és més jove i mostra una certa arrogància i l'altre deixa entreveure una saviesa més gran i el cansament, fruit dels anys. Se suposa que aquestes dues escultures portaven un escut de plata.

COMENTARI DEL CONTINGUT:
3.1.Contingut i significació:
Tema: dos guerrers barbats completament nus i molt semblants entre ells.
Hi ha moltes interpretacions, hi ha gent que considera que son estàtues de l’èpica grega. Segons Antonio Blanco poden ser dos guerrers.
Un es diu Aíax Teleman i l’altre Aíax Oïleu, tots dos son molt ferotges,mal geni, llengua viperina, amb pocs escrúpols; marxen junts, són seguits per 40 naus
3.2.Funció: decorativa
3.4.Aportacions, innovacions.
Es un dels pocs exemples d’escultura original amb fossa de bronze, molt valuosos pel coneixement de la cultura grega.
3.5.Context històric:
Pèricles va afavorir l'accés dels atenencs amb menys recursos a la vida pública, proposant un canvi de lleis i un sou per als servidors de la polis. Pèricles es va proposar fer d'Atenes la ciutat més bella del món. S'hi van construir el Partenó, l'Erectèon i altres grans edificis. També va impulsar lleis que afavorien el comerç marítim, la principal font d'ingressos de la polis. La supremacia creixent d'Atenes va causar el descontentament de les altres ciutats gregues, origen de la Guerra del Peloponès. Guerres mèdiques les quals van enfrontar els grecs amb els perses.
3.6.Història de l'obra comentada.
Aquestes escultures van ser recuperades del mar Jónic a prop de les costes de Riace, el vaixell en el qual viatjaven va naufragar i l’any 1972 van ser trobades.

Kouros i Koré

1.IDENTIFICACIÓ
1.1.Nom de l'obra: Korai
1.2.Autor o escola: desconegut
1.3.Datació: 510- 500 aC
1.4.Període al qual pertany: grec clàssic
1.5.Ubicació (original i actual): Acròpolis d’Atenes,Museu de l’acròpolis d’Atenes
1.6.Ressenya breu:
1.6.1.Tècnica: talla, fosa, es una figura de terracota, utilització de la cera perduda.
1.6.2.Material: pedra...
1.6.3.Formes:
volum rodó: exempta
1.6.4.Tipologia: dempeus
1.6.5.Cromatisme: policroma, en els ulls i la boca i en el brodat de la túnica
1.6.6.Textures: acabat llis
1.6.7.Mesures:1.25 m
1.7.Estat de conservació: Bon estat de conservació

2. COMENTARI FORMAL
2.1.Composició:
És una figura proporcionada, amb eixos de simetria, en la part superior predominen les línies corbes i en canvi en la part inferior les línies rectes
llum : les diferents formes del cos i el material formen un joc de llum i d’ombres.
2.2.Ritme: repòs llei de la frontalitat,
2.4.Volum: tancat
2.5.Temps: voluntat d'eternitat.
2.7. Característiques de l'estil, influències i relacions.

Posició rígida, vestides amb túniques llargues fins els peus,no mostren el cos, ulls grossos i ametllats, cabells ordenats en superfícies geomètriques, somriure arcaic i mans en tensió.
Està influenciat per l’escultura egípcia i influirà en l’estatuària posterior.

DESCRIPCIÓ DE L'OBRA
Les korai, representacions de dones amb una túnica, foren les estàtues més genuïnes del període arcaic. L'evolució de l'art grec es pot seguir a través dels diversos trets d'aquestes figures, que es van fer des de l'any 620 aC fins al 480 aC. Si les primeres es caracteritzaven per una gran rigidesa i uns cossos molt poc realistes, les darreres ja pertanyen a l'estil clàssic. Els grecs van partir de l'art egipci, però investigaren contínuament per tal de millorar el modelat dels músculs, la naturalitat de les postures i els rostres, que en un principi mostraven un somriure.

COMENTARI DEL CONTINGUT:
3.1.Contingut i significació:
Tema: imatges religioses, eren sacerdotesses que es trobaven a l’Acròpolis
3.2.Funció: decorativa,religiosa, mitològica, commemorativa,funerà­ria.
3.4.Aportacions, innovacions.
Alliberació de l’escultura del bloc de pedra.
3.5.Context històric, relació amb la cultura de l’època
Les estructures socioeconòmiques comencen a prendre noves formes. És consoliden les polis, es produeix una gran extensió del món hel·lenístic, es contra el poder i la riquesa en mans de molt pocs.
La polis és la ciutat-estat, on desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època hel·lenística. La unificació entre el nucli urbà i el camp, característica essencial de la polis arcaica i clàssica. L'estructura de la polis comporta un establiment urbà, generalment instal·lat al peu d'una acròpoli.

Colosseu

1 . Identificació:
Nom de la construcció:Colosseu
Autors: desconegut
Dates de la construcció: 72-80
Estil: romà imperial
Emplaçament: Vall del Colosseu a Roma (Itàlia)
Materials utilitzats: morter cobert de maó i recobert de marbre, tova i pedra.
Sistema constructiu: arquitravat i voltat
Dimensions: 187m x 155m, perímetre de 525m

2. Anàlisi Formal:
-Elements de suport: murs,columnes, pilars, contraforts, fonamentacions importants, altres elements com l’arc de mig punt, la volta de canó, volta d’aresta, blocs de pedra units amb grapes metàl·liques i d’altres units amb morter.
-Elements suportats: els diferents pisos on s’observa el sistema voltat.
-Espai exterior: Dimensions importants,predominen les línies corbes i les verticals.
El nivell més baix de la façana hi podem observar un estilobat format per dos esglaons que eviten inundacions. La façana presenta quatre pisos, els tres primers formats per arcs de mig punt i separats per pilars, en el quals hi podem observar columnes adossades, de diferent ordre, a la planta baixa dòriques, el primer pis jòniques i el segon pis corínties. Entre les obertures del primer i del segon pis hi havia estàtues. L’últim pis presenta un alt àtic massís amb pilars corintis i finestres quadrades, la seva funció era donar ombra a l’interior de l’edifici. En aquest últim pis s’aguantaven les astes a les quals es fixava la velaria que estava destinada a protegir els espectadors de les imminències del temps. Un grup de mariners se’n encarregava del desplegament de la vela.
-Espai interior: La plata és el·líptica, el punt ordenador és la vela, cal destacar que l’edifici està obert a l’aire lliure . Té una capacitat de 50.000 espectadors, té unes 80 entrades amb vomitòries que permetien l’accés directe a tots els pisos i garantien uns ràpids allotjaments i evacuacions.
Hi ha uns passadissos anul·lars que garantien la distribució dels espectadors.
El sotan, amb una sèrie d’estances i galeries auxiliars on hi havia els presoners, els animals, els gladiadors i els carros de combat.
En el primer nivell, que era el més proper a l’arena, estava reservat pera l’emperador i les persones amb càrrecs oficials i els seus acompanyants.
El segon nivell estava destinat a la nobles, el tercer nivell els equites i finalment el quart nivell per els pobres,les dones i els esclaus.
-Estil: Combinació d’arquitravat i voltat,utilització de materials lleugers per aconseguir més monumentalitat. Utilització d’un ordre arquitectònic simètric combinat amb una enginyeria complicada, adaptant els estils arquitectònics grecoromans.
Pel que fa a les influències, estava influenciat per Grècia i influirà en el concepte d’art romànic, i en el concepte d’estadi actual i de les places de toros.

3.Contingut i significació de l’edifici:
-Funció de l’edifici: recreativa i politicoadministrativa. Es feien lluita de gladiadors, combats navals, caceres d’animals i sacrificis dels cristians.
-Elements simbòlics: escultures de personatges importants.
-Encàrrec i recepció: l’encarreguen diversos emperadors, Vespasià, Tit i Domicià.
-Context històric: Es va construir pera tenir distret el poble i fer celebracions i manifests del poder de l’emperador perquè el Colosseu era un edifici de gran categoria que donava gran importància a la ciutat i el seu emperador.
-Història de l’edifici: Fins l’any 438 aC es van fer espectacles. En el segle V al XI va ser bastió de defensa, el papat el va fer servir , durant segles, com a pedrera per extreure pedres i portar-les a St. Pere del Vaticà.

Època Hel·lenística

- Comença amb la desfeta de l’Imperi persa, quan Alexandre el Gran, ja dominava tot el món grec, es proclama sobirà de l’Imperi persa.
- - Inclou una fase grecoromana, dura fins al final de l’antiguitat (fins a la caiguda de l’Imperi romà).
- Finals del segle IV aC, canvi radical en les condicions polítiques a Grècia. L’Imperi d’Alexandre suposarà la desaparició de les ciutats estat autosuficients en el món hel·lenístic.
- El concepte de ciutat estat serà reemplaçat pel d’estat imperi o, fins i tot, estat món. Els ciutadans grecs passen a ser ciutadans del món.
- La cultura i la llengua grega van jugar un important paper unificador de les diverses civilitzacions i pobles que formaven l’Imperi d’Alexandre. El grec es va convertir en el llenguatge internacional del poder i de la cultura.
- Després de la mort d’Alexandre el Gran, l’extens Imperi que havia conquerit es va fraccionar en diversos estats governats pels seus generals, que lluitaren entre si durant dècades.
- Van crear dinasties com ara els ptolomeus a Egipte, els antigònides a Macedònia, etc. La majoria d’aquests regnes caigueren sota el domini de l’Imperi romà.

Època Clàssica Grega

- Millora del nivell econòmic, la creixent urbanització de la vida o els condicionament sociopolítics. --> Augment de la demanda cultural à Atenes il·lustrada.
- Diverses reformes van limitant el poder dels nobles en l’administració de justícia. Drets de ciutadania al poble i s’endega una democratització del poder polític.
- Desenvolupament comercial à Etapa de riquesa i prosperitat que explica bona part del protagonisme intel·lectual i artístic de l’Atenes clàssica.
- Declivi cultural de Jònia (causat per la conquesta persa) i pel propi lideratge polític que assoleix Atenes en la defensa de Grècia enfront els invasors. El desenllaç victoriós de les guerres contra medes i perses (Guerres Mèdiques) obre pas a l’esplendor d’Atenes.
- La lluita contra els perses accentua la decadència de la noblesa perquè s’ha d’acudir al poble per guanyar. --> Nova ciutadania.
- L’art de parlar bé en públic, el domini del raonament convincent, el saber sospesar els matisos dels mots...
- Pèricles: el seu lideratge democràtic es deu a l’honradesa, la intel·ligència, el patriotisme, la sensibilitat per la cultura, però també a l’eloqüència. Va afavorir la participació democràtica. Amb diner de poblacions tributàries, impulsà la reconstrucció d’Atenes i la realització dels nous edificis com el Partenó. Això donà treball i prosperitat a tot Atenes i un desenvolupament cultural fins aleshores impensable.

Sòcrates i els Sofistes

Mètode de la Pregunta (Sòcrates).
1) Ironia o refutació del fas saber --> "docta ignorància" saber que no se sap. "Només sé que no sé res".
"Jo no responc per`que no posseeixo saber".
"És possible que ni jo ni ell sapiguem cosa que valgui la pena, però jo sé que no sé".

2) Maièutica (ajuda a que l'altre pugui arribar a descobrir les idees que ja posseeix però les ha de despertar --> Idees innates). Descobrir les idees que cadascú té.

La teoria de l'intel·lectualisme ètic és molt important tant en Sòcrates com en Plató.

El saber condueix a la virtut, la virtut a la felicitat. (La virtut és la coherència entre el saber i el actuar).

- Crític i coherent.
- Se li acusà d'inpietat (no creure en el déus nacionals) i corrompre la joventut. El van executar.
- És partidari de complir les lleis.
- Es deixa guiar pel seu "geni".
- Es proposa demostrar l'artifici dels Sofistes.
- Practica el diàleg de les preguntes i dicursos breus mentre que els Sofistes són de discursos llargs i oratòria.
- Inducció i definició dels conceptes.
- Aristòtil coneix a Sòcrates indirectament, per Plató.
- Definir és dir allò que cada cosa és.

*La ignorància Socràtica --> fa possible la investigació racional, indicant al mateix temps els seus límits "el saber que no se sap" implica una sabiesa. Sòcrates diu que el reconeixement de la pròpia ignorància possibilita el descobriment de la veritat.
El mètode Socràtic pregunta sempre i no respón mai. És un mètode dialèctic que intenta despertar el saber innat (ironia i maièutica).
Sòcrates es fa seu el lema dèlfic "coneix-te a tu mateix", que és una invitació als humans perquè s'ocupin del seu perfeccionament moral sobre la base d'una anàlisi crítica dels seus coneixements. Sòcrates diu que s'ha d'indicar la fonamentació racional dels valors morals i la fixació d'aquests en definicions que serveixin de guíes de la conducta humana. Allò que més importa és el obrar moralment. L'ètica Socràtica és eudemonista; la felicitat és el summe bé, l'objectiu últim de la conducta de l'home. Ara bé, la felicitat s'aconsegueix per l'exercici de la virtut, i la virtut depèn del coneixement que es posseeix. La virtut es pot ensenyar, l'ensenyament de la virtut consisteix en guiar l'home en l'adquisició de genuines conviccions. El coneixement vertader ha de ser rector de la conducta de l'ésser humà. Sòcrates creu en un coneixement objectiu i universal contra el relativisme dels Sofistes.

ELS SOFISTES
- Escèptic --> examinar atentament.
* Protàgores va tenir molta influència a Atenes. La seva concepció de la realitat és relativista. Considera que no existeix un criteri de veritat per a tots. Circumstàncies diferents ofereixen perspectives diferents. La veritat d'una proposició depèn de les circumstàncies en que és formulada. No existeix la veritat objectiva, absoluta i per a tots. "L'home és la mesura de totes les coses". No existeix l'ésser en si, sinó els fenòmens, les aparences. En relació a la teoria del coneixement, Protàgores és escèptic. La raó no té capacitat de conèixer la veritat, l'ésser. "L'examinar atentament" no condueix a un saber ferm sinó a la suspensió del judici. Protàgores ajuda a cercar el discrus millor encara que no sigui el verdader. La conducta ha d'adequar-se a les circumstàncies.

Esquema curs

Bloc 2 : Edat mitjana
- Puer Natus Est ( canto gregoriano ) à un niño ha nacido
- Tant m’ableis à Berdeguer de Palou ( cançó profana )
- Stella Splendens à Llibre Vermell de Monserrat ( polifonía )

Bloc 3 : Renaixament
- Miserere me Deus à Sosquin Desprez ( polifonía )
- La bomba ensalada à El vell Mateu Fletxa
- Cruda amarilli à Luca Maren Sigi ( Italia )
- Diferencias sobre el canto del caballero à Antonio de cabezon
( viola mano )

Bloc 4: El Barroc
- Concierto grosso en sol menor à Antonio Vivaldi
- Adegio
- Allegio
- Dido y Eneas à Henry Purcell
- Recitativo: “ The hana belinda”
- Area: “ When I’m lard in earth”
- Obertura Suite 2 si menors à J.S. Bach
( BWV1067, part 5 :Polonesa / Double Menuet VIII Fanidere)
- Massias : “ For into us a child is born ” à G.F Handel

Bloc 5: Clasicisme
- La selva padions à G.B Pergolesi ( stirzzoso mío, strirzosso )
- Cuarteto de Cuerda à J.Hayon
( op 76à num VI, el emperador. Temps 2:Poco adagio cantabite )
- Sinfonía num 40 en sol menor à W.A Mozar
( R.sso. I Molto Alegio )
- Concierto para clarinete y orquestra en La menor à W.A.Mozar
( k622, II Adagidi)

Bloc 6: Romanticisme
- Sinfonía num. II en Mi b M, op. C “Heroica” à L.V.Betoben
- Gretehen am Spirade à F.Schubert
( D.118, LIED)
- Ji. Barbiere di Sivislia “una voce pocofa” à G.Rossini
- Estudio en Do menor, op10 nº12à F.Chopin
- Una nit a la muntanya pelada à Modesta Mussigrosky

Bloc 7: Segle XX
- Peludios para piano “ la Catedral sumergida”à L. Desbussy
- La consegración de la primavera à J.Stravinsky
(“ II dansa adolecents”)
- Dient Lunaire “ De Mond fleck”à A.Shonberg
- Jonisationà Edgar Vanese
- West Side Stary “ Dance at the gymn “ à Leonard Benistein
- Atmosferes per una gran orquestreà Gyorgi Listen


Enviat per Ivette =)

Registres

Si no ho podeu veure bé, m'ho demaneu :D intentare passar-ho a word.

Panteó

1.IDENTIFICACIÓ (Dades gene­rals de l'obra)
1.1. Nom de l'obra: Panteó
1.2 .Autor o escola: Apol·lodor de d’Amasc?
1.3 .Dates de construcció: 118 - 125
1.4. Tipus d'edifici: religiós
1.5. Període al qual pertany: romà imperial
1.6. Emplaçament: Camp de Mart, a Roma (Itàlia)
1.7. Ressenya breu:
1.7.1. Materials utilitzats: formigó, maó, marbre, pedra i fusta
1.7.2. Sistema constructiu: arquitravat
1.7.3. Mesures: pòrtic, 35m (ample); columnes, 18m (alt); tambor, 58m (diàmetre); cúpula 43’2m (alt).

2. ANÀLISI FORMAL:
2.1.Elements de suport: els murs que tenen un gruix de més de 8m en la zona en la qual hi trobem el pilars. Els contraforts, les columnes que són monolítiques (una sola peça) i de granit egipci. La columna té base, el fust és llis i els capitells coríntics. (Originàriament estaven vestits de bronze).
2.2.Elements suportats: podem observar un sistema arquitravat on es suporta l’entaulament i el frontó. Un sistema voltat on se suporta la cúpula semi-esfèrica.
2.3.Espai exterior: edifici monumental que dominen les línies verticals a l’exterior i les corbes a l’interior.
Façana à escalinata, podi, columnes, arquitrau a tres bandes, fris amb inscripció, cornisa, frontó i timpà.
Havia d’estar precedit d’una gran plaça porticada però en aquest moment hi ha una plaça amb una font barroca.
2.4.Espai interior: la planta té dues naus laterals, té una cel·la o naos, un pòrtic octàstil. El pòrtic octàstil que forma tres naus, les dues laterals estaven destinades a contenir les estàtues d’August i Agripa. La nau central ens conduirà a la cel·la (de forma rodona) amb un mosaic que combina les formes quadrades i les rodones.
Destaca de l’interior la cúpula semi-esfèrica, aquesta té la mateixa alçada que l’amplada de la naos. A més a més, podem trobar els espais semi-circulars (exedres) i rectangulars (edicles). Aquestes construccions estan separades pels gegantins pilars.
La cúpula semi-esfèrica estava formada per estructures d’anells i nervis que configuren cassetons. Les dimensions de la cúpula no es van superar fins al descobriment de l’arquitectura del ferro. Els cassetons --> compartiment buit de forma quadrada que en aquest cas, s’adapta a la mida decreixent de la cúpula. Aquesta té 5 cercles de 28 cassetons que simbolitzen els dies del mes lunar. L’òcul dibuixa un disc solar que es desplaça lentament per l’interior de la volta. Esta protegit per làmines d’alabastre. En tot l’interior hi ha la combinació del rodó i el quadrat.
2.5. Estil: típic temple romà aixecat sobre un podi amb un pòrtic únic d’entrada i una cel·la que ocupa el perímetre de l’edifici. Utilitza la cúpula pròpia de l’arquitectura de volta romana. Combina els materials constructius en funció dels interessos de resistència de l’edifici i ennobleix les zones on els materials considerats pobres quedaven a la vista. Influències: les mateixes que el Partenó. Està també influït pels temples grecs de forma rodona, anomenats tolos.

3. CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ DE L'EDIFICI:
3.1. Funció de l'edifici: religiós (destinat a totes les divinitats planetàries i als emperadors divinitzats, inclòs l’existent) i político-administratiu (fa propaganda del poder i de la romanització)
3.2. Elements simbòlics de l'edifici: la cúpula representa la volta Celeste (camí celestial) i mostra la unitat còsmica entorn aquest lloc. Els cassetons que simbolitzen els dies del mes lunar. 5 anells de cassetons, dedicats als 5 planetes que els romans coneixien. (Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn) i el Sol, que està representat per l’òculus.
3.3. Encàrrec i recepció: el primer Panteó l’encarrega Agripa; el segon l’encarrega Adrià.
3.4. Context històric i relació amb la cultura de l'època. (cal completar)
3.5. Història de l’edifici: el 25 a.C. Agripa va construir el primer Panteó, aquest es va incendiar, va ser restaurat per Domicià i devastat per un segon incendi. Entre els anys 110 i 125 Adrià va erigir un nou Panteó en el mateix indret. A l’època cristiana va ser donat al Papa Bonifaci IV que el convertí en església cristiana (Santa María dels Màrtirs). Les teules de la cúpula es van treure al segle XVII i es van portar a Sant Pere del Vaticà. Actualment custodia les restes dels reis d’Itàlia i del pintor Rafael Sanzio.

Esquema comentario texto Lengua Castellana

Cuando tenga algo de tiempo lo pasaré por word y lo copiaré aquí.

Mer, gracias! Nos servirá de ayuda =)

Introducció a Sòcrates i als Sofistes

- Segle V a.C --> Segle molt brillant --> Il·lustració Atenesa. (Segle de Pèricles).
Es va veure que Sòcrates era adversari dels Sofistes.

Sofistes
- Coneixen totes aquelles coses que es poden saber en aquella època. Són educadors, eduquen per poder defensar-se a les assamblees i en els tribunals.
Protàgores i Gòrgies són sofistes, Sòcrates va donar aquest nom a dos dels seus diàlegs. Menó és deixeble de Gòrgies.
Són escèptics*, utilitzen la teoria del coneixement. Hi ha dos tipus d'escèptics: radical (Gòrgies) i moderat (Protàgores), el qual creu que la veritat és relativa, depen de cadascú. Segons quines coses, unes són bones per alguns i unes altres dolentes.
*escèptic: no es pot arribar a la veritat objectiva, absoluta i per a tots.
Els Sofistes són els primers que profesionalitzen el rol d'ensenyar, són molt erudits (saben ensenyar)

El tema dels Sofiestes és --> physis (llei natural)-nomos (llei humana).
Tres posicions:
1- Protàgores --> defensa el nomos sense negar la physis. Ell diu que els homes han d'arribar a un pacte, sense la physis (la naturalesa humana) no tindriem la capacitat de raonar i arribar al nomos.
2- Tracímac --> defensa la physis. Diu que els homes som diferents quan neixem, la naturalesa fa a uns forts i als altres febles. Els forts manen sobre els febles.
3- Antifont --> defensa la physis. Diu que per naturalesa som iguals però les lleis humanes ens fan diferents (Humanista).

Sòcrates
- Diu que cadascú ha d'arribar a coneixe's a si mateix i ser moral.
- Sòcrates és igual que Plató en el període de jove.
- Discuteix amb els Sofistes
- La seva filosofia era oral. Anava per Atenes parlant amb la gent. Segons Plató, Sòcrates vol moralitzar a Atenes (concienciar de les normes, fonamentar la conducta en el saber que cadascú poseeix per comportars-e com a tal i viure en societat). Creu en la veritat.
- Diàlegs de Plató: discuteix amb els Sofistes, diu que són prostituts perque cobren. Els Sofistes diuen que ell no cobra perquè no sap.
- Mètode Socràtic --> segons Plató és el creador de la inducció (de les coses a les idees, d'allò concret a allò universal).

Constitucions Segle XIX

- El poble va acceptar el ridícul Estatut Reial que el ministre-poeta li va improvisar en lloc d'una Constitució Liberal.
El nombre d'electors segons l'Estatut Reial, en una nació de catorze milions d'habitants, era de 980. I els diputats nomenats per aquest cos electoral, devien gaudir de 12.000 rals de renda.
- Martínez de la Rosa va reservar a la corona la iniciativa legislativa.
- A l'Estatut Reial no hi havia llibertats públiques... Els liberals es van sentir enganyats i van pensar en enderrocar-lo.
Sobirania --> rei + corts (judicial, executiu, legislatiu).

- Els progressistes no estan d'acord, li demanen a la reina que posi un cap de govern --> Mendizabal (1835).
- És distituit però el 1836 Mendizabal es ministre d'hisenda. (política econòmica --> abolició jurisdiccions senyorals) --> Convertir les terres vinculades en terres de propietat privada.

*Diferència entre moderats i progressistes:
- El sofragi censatari en els moderats (0,15% de la població), en els progressistes també però amb el 2,2% de la població.
- Els progressistes tenen llibertat, els moderats no.


Diferències entre liberalisme moderat i progressista:

Liberalisme moderat: Caps: general Narváez. Grup social que els donen suport: noblesa reformista i burgesia industrial, financera i terratinent. Sobirania: sobirania compartida (el rei té el poder executiu i influencia en el poder legislatiu). Sufragi: sufragi censatari molt restringit. Drets: limitats. Constitució: 1845.

Liberalisme progressista: caps: general Espartero. Grup social que els donen suport: petita i mitjana burgesia industrial i comercial i grups populars urbans (dençà 1856 van donar suport: poder demòcrata: republicanisme). Sobirania: sobirania nacional (limitar la influència del rei en el poder legislatiu). Sufragi: sufragi censatari més ampli. Drets: més extensos. Constitució: 1812 i 1837.

Enviat per Pol.

1808 - 1837

- 1808 - 1814 --> Guerra Independència.

Característiques del segle XIX

- Creixement de la població, però no per parlar de Revolució demogràfica com a Europa.
- Règim senyorial: estructura de la propietat de la terra. La propietat esta vinculada al senyor feudal --> per poder-les vendres les desamortitzen. No dóna solució.
- 1814 - 1820 --> Per una part, retorn a l'absolutisme --> persecució de les idees liberals. D'una altra banda, hi ha pronunciamientos (aixecaments militars a favor del liberalisme) --> dirigit per militars que obtingueren càrrecs importants a la Guerra de l'Independència. Tots fracasen. Entre aquest període, al 1815, es crea la Santa Aliança.
- 1820 Pronunciamiento de Rafael Riego.
- 1820 - 1823 Trienni liberal (Trienni constitucional) --> Rafael Riego (himne de la 2ª República Espanyola). --> els Cent mil fills de Sant Lluís acaben amb el pronunciamiento de Rafael Riego.
1823 - 1833 Dècada Ominosa (fosca) absolutisme, execusions, persecució liberal... Al 1826 --> Realistes purs (Carlins): pensen que Ferran VII esta concedint "lleis" que afavoreixen el liberalisme. Els Carlins diuen que Carles d'Isidre, el germà, sera el successor. Ferran VII es casa amb Mª Cristina i al 1830 tenen a Isabel (s'aboleix la llei Sàlica i Isabel és l'hereva).
- 1833 Ferran VII mor, Mª Cristina és la regenta de la seva filla, la reina Isabel. --> Discurs totalment absolutista però s'acosta als liberalistes.


- Absolutisme.
- Liberalisme:
1) Moderats (Monarquia Constitucional) 2) Progressistes (República).
- Sobirania:
1) Rei --> Absolutista; 2) rei amb el poble --> liberalisme (moderats i progressistes); poble --> monarquia constitucional / república.

- Conflicte dinàstic --> abolició llei Sàlica <-> els que no accepten.
* Isabel (Mª Cristina) --> Liberal
* Carles Mª Isidre (Carles V) --> Absolutista.

- Liberals:
* Moderats --> mercantilisme
* Progressistes --> lliurecanvisme

- I Guerra Carlina 1833 - 1840 --> Tractat de Vergara (general Baldomero Espartero).
- Estatut Regial 1834 (Martínez de la Rosa) --> no és liberalisme --> els liberals es revolten
- 1835 Revolta (Juan Mendizábal) --> canvi de govern, més liberal.
- 1836 Desamortització de Mendizabal (terres esglèsia).
- 1837 Constitució

1788 - 1808

- 1788: Carles IV puja al tro.
- 1789: abolició de la Llei Sàlica.
- 1792: Godoy asumeix el govern.
- 1793-95: Guerra Gran. Espanya li declara la guerra a França perquè executen al rei Lluís XVI. Però, Espanya va ser vençuda. Tot això acaba amb la Pau de Basilea --> França i Espanya s'ajudaran mutuament.
- 1795-1808: els enfrontaments estan entre França (+ Espanya) i Anglaterra --> volen posar el domini francès. Espanya es veu involucrada en dues guerres més contra Anglaterra.
- 1807: el tractat de Fontainebleau signat per Godoy i Napoleó, en el qual es diu que es repartirà Portugal entre França i Espanya. Però, Napoló pretenia ocupar tota la península Ibèrica.
- 1808: Motí d'Aranjuez (17-18 de març). Abdicació de Carles IV (19 de març) a favor del seu fill Ferran.

Espanya comença el segle XIX amb:
- Guerres
- Crisi econòmica
- Conflictes socials
- Enfrontaments dinàstics (Carles IV i Ferran VII).
Un enfrontament entre el Liberalisme i l'Absolutisme.

El Reformisme Borbònic S. XVIII

La societat estava dividida:
1- Estructura --> feudal: privilegiats i no privilegiats (alta burgesia).
- Funcions: 1) poder econòmic (alta burgesia); 2) agricultura (poble).

- Absolutisme ple amb Felip V --> Despoteisme* Il·lustrat (treballar per al progrés del país). Desapareix la figura del "favorit". El monarca vol treballar per sí mateix. --> Il·luestració --> Raconalització --> Progrés --> Felicitat.
*Despoteisme: progrés i atenció al país des de l'Estat per mantenir les estructures i els privilegis feudals.
- Centralització i homogeització --> eficàcia i eficiència: administració eficaç amb creación d'un Gabinet amb secretaries equivalent al Consell de Ministres.
- Desapareix la figura del favorit --> els Consells tenen les funcions consultives.
- Desaparició virtual de les Corts substituides pels Decres de Nova Planta. Excepte el Consell de Castella i les Corts Castellanes.
- Reforma fiscal --> unificació d'impostos = cadastre* --> censos.
*Cadastre: control de la població i les propietats.
- Capitans generals <--> virreis.
- Audiències.
- Corregidors.
- Creixement demogràfic i expansió econòmica: agricultura extensiva i manufactures reials.
*Agricultura extensiva --> augmentar el conreu de les terres: + producció - productivitat.
Agricultura intensiva --> aplicar tecnologia: + producció + productivitat.

1470-1700

- 1470 --> Unificació dinàstica: Isabel I i Ferran II
- 1504 --> Mort d'Isabel I, Ferran II es queda amb la Corona d'Aragó (aquest té un fill però es mor i queda Joana la Boja com hereva).
- 1516 --> Joana la Boja + Felip el formós es veu incapaç de governar. Carles I és l'hereu i jura a les Corts fer la Corona Catalanoaragonesa.
- 1517 --> Feudalisme. El rei busca control polític a costa del noble --> monarquies autoritàries --> Monarquia Absoluta (XVII).
- Segle XVI --> Separació de l'Esglèsia, Proestantisme (Martin Luter). Espanya lluitava pel Catolicisme amb Carles V.
- Segle XVIII --> Carles II (1700) -->
1) Felip d'Anjou (nét de Lluís XIV) amb el suport de França i la monarquia hispànica.
2) Arxiduc Carles d'Àustria, amb el suport d'Anglaterra, Holanda, Imperi Austríac, Portugal i la Corona Catalanoaragonesa). Això dóna peu a la Guerra de Successió Espanyola.

El germà de l'arxiduc mor i aquest queda emperador d'Àustria, Anglaterra no esta d'acord i arriba a un pacte am França: accepten a Felip d'Anjou si promet no unir Espanya i França.

La oración compuesta

Sé que todavía no hemos dado nada sobre oraciones, pero aquí os pongo un esquema sobre la oración compuesta. Cuando lo demos, añadiré más cosas.
Si haceis click en la imagen se verá más grande.

La oración simple

Sé que todavía no hemos dado nada sobre oraciones, pero aquí os pongo un esquema sobre la oración simple. Cuando lo demos, añadiré más cosas.

Si haceis click en la imagen se verá más grande.

Maison Carrée

1.IDENTIFICACIÓ (Dades gene­rals de l'obra)
1.1. Nom de l'obra: Maison Carée
1.2 .Autor o escola: desconegut
1.3 .Dates de construcció: 16 a.C.
1.4. Tipus d'edifici: religiós

1.5. Període al qual pertany: roma imperial
1.6. Emplaçament: Nîmes (França)
1.7. Ressenya breu:
1.7.1. Materials utilitzats: pedra calcària blanca
1.7.2. Sistema constructiu: arquitravat

1.7.3. Mesures: 14m (ample) x 28m (llarg).

2. ANÀLISI FORMAL:
2.1.Elements de suport: el podi soporta els murs i les columnes, les columnes soporten l'entaulament. La columna té una base rectangular, fust acanalat i capitell corinti.
2.2.Elements suportats: la coberta interior de construcció arquitravada i la coberta exterior en la qual hi trobem un arquitrau a tres bandes, un fris on no podem observar cap relleu, cornisa i frontó.
2.3.Espai exterior: dimensions monumentals. Línies dominants horitzontals però, les línies verticals de les columnes també són importants. Fraçana --> alt podi que separa l'edifici del carrer (les cerimònies es feien al carrer). Elements decoratius --> columnes i enteulament, la construcció de la paret (opus quadratum). Relació amb l'entorn --> estava en mig del fòrum de la ciutat de Nîmes.
2.4.Espai interior: És un temple hexàstil (6 columnes a la façana), planta rectangular amb una longitud que fa el doble que l'amplada, un profund pòrtic a l'entrada i hi podem observar tres columnes exemptas (pots donar la volta), la planta esta dividida en una cel·la, una estança principal on es guardava l'estàtua del déu i a més a més un pòrtic. L'única il·luminació era a través de la porta principal. Elements decoratius --> tipus còrintic i cassetons.
2.5. Estil: romà imperial en el qual la part frontal esta clarament diferenciada de les laterals i posteriors. Hi ha una gran puresa de línies, una harmonia a les proporcions, interés per la simetria. El podi está influit per l'arquitectura grega i pels etruscs, i per l'època Hel·lenística. Influira en el Renaixament, l'art Neoclàssic (Noucentisme) i l'art Postmodern.

3. CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ DE L'EDIFICI:
3.1. Funció de l'edifici: religiós, político-administratiu. Vol reflectir la grandesa de l'imperi Romà i del seu emperador August.
3.2. Elements simbòlics de l'edifici: dedicat a les divinitats i als emperadors divinitzats.
3.3. Encàrrec i recepció: el va fer construir l'emperador Agripa.
3.4. Context històric i relació amb la cultura de l'època: Agripa era governador de la Gàl·lia i el 19 a.C. va acabar amb les revoltes. Va ser un personatge molt influent en l'emperador August. Aquesta època s'anomena el segle d'August. Aquest va acumular 4 poders (executiu, legislatiu, judicial i religiós). Durant la seva època va ser una etapa de pau interna. Època de la romanització. PAX AUGUSTA.
3.5. Història de l’edifici: és un exemple de la gran quantitat de temples que els romans van construir arreu dels territoris conquerits.

Altar de Zéus a Pèrgam

1.IDENTIFICACIÓ (Dades gene­rals de l'obra)
1.1. Nom de l'obra: Altar de Zéus a Pèrgam
1.2 .Autor o escola: desconegut
1.3 .Dates de construcció: 188 a.C. (aproximadament)
1.4. Tipus d'edifici: religiós
1.5. Període al qual pertany: grec Hel·lenìstic
1.6. Emplaçament: Pergamonmuseum, Berlín (Alemanya)
1.7. Ressenya breu:
1.7.1. Materials utilitzats: marbre
1.7.2. Sistema constructiu: arquitravat

1.7.3. Mesures: 36,44m x 34,29m

2. ANÀLISI FORMAL:
2.1.Elements de suport: l'escalinata sosté el podi, el podi sosté les columnes, les columnes jòniques aguanten el sostre.
2.2.Elements suportats: coberta i tots els esmentats anteriorment. A la coberta trobem animals reals (lleons i cavalls) i fantàstics (tritons i grius).
2.3.Espai exterior: diomensions en forma de rectangle, gran desproporció entre el podi i la columnata. Tenim un enorme podi macís de 2,5m d'alt. Les línies predominants són les horitzontals. A la façana podem observar escales, podi, columnes, entaulament. La façana té forma de U. Elements decoratius: façana --> columnata jònica, fris, animals del sostre. Relació amb l'entorn --> museu.

2.4.Espai interior: La planta és rectangular amb tendència aquadrada (37 x 34) donava accés a un pati tancat a l'interior del qual havia l'altar dels sacrificis. Il·luminació: espai lliure entre les columnes i del pati interior. Elements decoratius: a les cares interiors de l'altar hi havia un fris que relatava la vida de Telef.

Regne de Pèrgam --> Dinastia Atàlida (el fundador és Telef) --> Atal I --> Aumenes II (lluiten contra els bàrbars).
2.5. Estil: monumental, riquesa decorativa, gust --> composició complexa i moviment, utilització de diagonals per composar les escenes, representació dels mites fundacionals de la religió grega. Influirà en l'època romana (Ara Pacis), la columna trajana, l'època barroca, romanticisme i l'expressionisme. Durant l'època de l'unificació alemanya i els nazis també sera una sobra referent.

3. CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ DE L'EDIFICI:
3.1. Funció de l'edifici: religiós, político-administratiu.
3.2. Elements simbòlics de l'edifici: altar consagrat a Zéus i a la deesa Atena en funció de cult i agraïment. Compara els déus amb els reis de Pèrgam i els gegants amb els gaigs (invasors). Vol donar a entendre que igual que els déus havien vençut els brutals gegants, els atàlides havien triomfat sobre els bàrbars invasors. La gigantomàquia (Atena tiba dels cabells als gegants. També esta la mare d'aquest. La deesa de la victòria esta coronant a Atenes).
3.3. Encàrrec i recepció: l'encarrega Eumenes II. Va fer aixecar aquest monument a Pèrgam per commemorar les seves victòries a Pont i Bitínia.
3.4. Context històric i relació amb la cultura de l'època: Hel·lenísme. Consultar llibre de filosofia.
3.5. Història de l’edifici: La façana está a Berlín (Pergamonmuseum) i els fonament del temple estan a Bergama per donar testimoni de la seva existència.

Independència de les colònies americanes

Causes
- Espanya perd la guerra contra Anglaterra, pèrdua de vaixells i de recursos econòmics.
- Com Espanya no té control marítim, les colònies tenen menys control.
- L’exèrcit francès entra a Espanya amb l’objectiu d’envair Portugal, però Napoleó fa abdicar a Ferran VII i el seu pare. Posa a Josep I, el seu germà, al càrrec.
- Idees liberals.
- L’exemple de la independència dels EUA.
- Anglaterra i EUA estava a favor de la independència per poder comercialitzar.
- Els millors càrrecs els ostentaven els que venien de la península.
- Proteccionisme dels productes espanyols.

Conseqüències
- Espanya es va mostrar indiferent. Ho consideraven un problema “ajeno”.
- Va desaparèixer una font d’ingressos important. (Indianes).
- Espanya va continuar amb les guerres civils.
- Fragmentació de països.
- No va haver canvis en la estructura administrativa ni canvis socials (criollos, mestizos, morenos... Ni per als indígenes ni per als esclaus negres).
- Desapareix el proteccionisme à Empobriment de regions llatinoamericanes que no poden competir amb les indústries europees.

Primera fase (1810-1816)
- Coincideix amb la Guerra de la Independència a Espanya. Després de l’abdicació de Ferran VII i el seu pare, els criollos es van negar a reconèixer com a rei a Josep Bonaparte. Van formar juntes (imitació de les espanyoles) van prendre el poder i es van manifestar a favor de Ferran VII. La Junta Suprema Central va traspassar els seus poders al Consell de Regència i molts territoris americans es van sentir deslligats d’Espanya, les Juntes es van declarar autònomes. Hi havia dues postures: els realistes, fidels a Ferran VII i a l’autoritat peninsular. I els independentistes, que consideraven que les Juntes tenien sobirania.
Els principals punts revolucionaris van ser: 1- El virreinat de Río de Plata, el 1810 el cabdill de Buenos Aires va formar una Junta que va proclamar la independència. A Xile també va triomfar el moviment i es va proclamar la revolució a altres territoris. Al 1811 Paraguai es farà independent i al 1813 ho farà Uruguai. 2- Al virreinat de Nueva Granada i Veneçuela els criollos van tomar l’iniciativa. Simón Bolívar es va fer el cabdill i va proclamar la I República de Veneçuela al 1810. 3- Al virreinat de Nueva España (Mèxic) la revolta del cura Hidalgo en 1810, recolzat pels campesins indis que van sacsejar i van exterminar a terratinents, va adquirir popularitat. Criollos i peninsular es van unir contra ell i aquest va ser fosilat. En 1812 el cura Morelos va intentar fer el mateix però fracassà.
El virreinat de Perú serà un bastió realista. El virrei Abascal va tenir una actuació decisiva, sufocant les rebel·lions. El 1815 una expedició militar de 10.000 homes a les mans del general Morillo restablí l’autoritat de Ferran VII, menys al virreinat de Río de la Plata, que conservà la seva indepencència.

Segona fase (1815-1818)
- Al 1816 Argentina s’independitza totalment. En 1817 el general José de San Martín va organitzar un exèrcit amb el que va creuar els Andes i va derrotar els realistes a Chacabuco i Maipú, que donaren la independència a Xile. El 1820 va avançar cap a Perú.
El 1818 va ressorgir l’independentisme veneçolà amb Bolívar, qui va absorbir masses per abolir el tractament de negres i prometre recompenses. Després de les seves victòries, va aconseguir formar la Gran Colòmbia (Veneçuela, Colòmbia i Equador), del qual Bolívar va ser president.

Tercera fase (1818-1824)
- El pronunciamiento liberal de Riego en 1820 va provocar un gir en la política de la Península (Trienni Liberal 1820-23) i accelerà el procés d’independència. San Martín i Bolívar van vèncer els realistes de Perú. Ayacucho va ser l’ultima batalla de la independència. Perú va aconseguir l’ independència; en 1825 ho va fer Bolivia.
A Mèxic els decrets anticlericals de les Corts al Trienni Liberal crearen gran malestar entre els criollos. El 1821 el general Agustín de Itúrbide garantitzava l’independència, la defensa de la religió catòlica i la unió de tots els mexicans.
Les colònies d’Amèrica central es van anant independitzant des de 1821; la República Centroamèrica (1823) es separarà més tard en cinc repúbliques (Costa Rica, Hondures, Guatemala, El Salvador i Nicaragua).

Teatre d'Epidaure

1.IDENTIFICACIÓ (Dades gene­rals de l'obra)
1.1. Nom de l'obra: Teatre d'Epidaure
1.2 .Autor o escola: Policlet el Jove
1.3 .Dates de construcció: 330 a.C.
1.4. Tipus d'edifici: públic
1.5. Període al qual pertany: grec Hel·lenístic
1.6. Emplaçament: Epidaure, al Peloponès (Grècia)
1.7. Ressenya breu:
1.7.1. Materials utilitzats: pedra
1.7.2. Sistema constructiu: arquitravat
1.7.3. Mesures: 120m (diàmetre)

2. ANÀLISI FORMAL:
2.1.Elements de suport: murs de contenció (el vessant de la muntanya té murs de contenció, on está recolzada la graderia). Al prosceni hi havia columnes jòniques.
2.2.Elements suportats: la graderia
2.3. - 2.4 Espai exterior i interior: és un teatre que podía acollir a 14.000 espectadors, está realitzar a escala humana. Les línies dominants són les corves. Forma: és un semicercle enfonsat. No té una façana principal sinó que podem parlar per una banda de la graderia i per l'altra, del prosceni i de l'escena. Elements decoratius: a tota l'escena hi havia element decoratius que ara no podem distingir. A la part de la graderia hi ha diferents seients segons la categoria dels que asisteixen al teatre. Relació amb l'entorn: espai obert amb estreta relació amb la natura i la càvea está totalment integrada en el paissatge. Les parts de la planta: l'escena és el lloc on es canviaven els actors mentre el cor cantava i ballava, estava decorat com a fons d'escena i dues rampes comunicaven l'escena amb el prosceni. Prosceni --> espai elevat on actuaven els artistes, entre l'escena i el prosceni hi havia un teló rudimentàri per tal de variar els decorats o fer canvis, el teló pujava. L'orquestra --> lloc on el cor cantava i ballava, s'explica l'acció i hi havia un espai destinat al déu Dionís. Càvea --> és la graderia. És un semicercle dividit per 13 escales, amb 30 files cada grada. Més tard afegeixen una altra graderia que té 20 files i estan dividides en 23 escales, un ampli passadís separa una grada de l'altra.

Punts ordenadors: orquestra, prosceni i escena. Il·luminació que permet la natura. Material: marbre. També és un element decoratiu.
2.5. Estil: estil jònic, la regularitat geomètrica, càlculs precisos (per aconseguir una inmillorable acústica), grandiositat en la concepció dels espais, influiran en teatres i anfiteatres romans, estadis, places de toros...

3. CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ DE L'EDIFICI:
3.1. Funció de l'edifici: religiós, político-administratiu. Qualsevol ciutat que volgués demostrar categoria tenia el seu teatre recreatiu.
3.2. Elements simbòlics de l'edifici: l'altar i els seiens de més rellevància.
3.3. Encàrrec i recepció: la ciutat d'Epidaure per tenir més prestigi.
3.4. Context històric i relació amb la cultura de l'època: època Hel·lenística. Llibre filosofia pàg: 63-65. L'espai del teatre fou una de les grans invencions de l'arquitectura i cultura grega, cal considerar dins de la cultura el càlcul matemàtic i geomètric.
3.5. Història de l’edifici: inicialment les representacions de teatre i les reunions col·lectives formaven part de les festes celebrades en honor de Dionís, déu del vi i de la gresca. En aquests espais es feien les ofrenes a aquest déu. Acualment, en juliol i agost s'hi representen tragèdies antigues que atreuen a espectadors grecs i estrangers. És el festival d'Epidaure. És el teatre més gran i impresionant de la grècia antiga.

Erectèon

1.IDENTIFICACIÓ (Dades gene­rals de l'obra)
1.1. Nom de l'obra: Erectèon
1.2 .Autor o escola: Mnèsicles, Fílocles
1.3 .Dates de construcció: 421-406 a.C.
1.4. Tipus d'edifici: religiós
1.5. Període al qual pertany: grec clàssic
1.6. Emplaçament: Acròpolis d'Atenes
1.7. Ressenya breu:
1.7.1. Materials utilitzats: marbre del Pantèlic
1.7.2. Sistema constructiu: arquitravat

1.7.3. Mesures: edifici principal 11,63m (ample) x 22,76m (llarg).

2. ANÀLISI FORMAL:
2.1.Elements de suport: murs, columnes jòniques, cariàtides, pilars.
2.2.Elements suportats: coberta interior (arquitravat) i exterior (a dues aigües), enteulament.
2.3.Espai exterior: línies dominants horitzontals però la vertical de les columnes jòniques també és important. 3 façanes diferents: la complexitat de l'edifici va requerir solucions diferents per a les diverses façanes. La façana principal correspon al pòrtic exàstil i la tribuna de les cariàtides.
2.4.Espai interior: als elements decoratius, podem parlar dels frisos i de les cariàtides. Les cariàtides tenen capitell d'òvul i el coll reforçat aprofitant els cabells. Les seves causes inicien un lleu moviment. Els braços i les mans no s'han conservat, potser sostenien objectes litúrgics. S'ha utilitzat la tècnica dels draps mullats, miren cap al Partenó i cap a la Via Sacra (lloc on es feien les procesons). Tanquen l'espai on es troba la tomba de Cecrops. Era un edifici molt refinat, amb una riquesa decorativa. La planta és irregular, s'adapta a la topografia de l'espai i als desnivells de terreny. Está fragmentada, está il·luminada per les obertures de portes i finestres. Degut a la mala conservació, gairebé no es pot parlar de la decoració interior. Dins de la planta trobem la nàos de la deesa Atena i els recintes corresponents a Posidó, Erecteu i Cecrops.
2.5. Estil: estil jònic, té les mateixes influències que el Partenó

3. CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ DE L'EDIFICI:
3.1. Funció de l'edifici: religiós, político-administratiu.
3.2. Elements simbòlics de l'edifici: l'olivera, les cariàtides, els diversos recintes dedicats als déus i herois (Posidó --> déu; Erecteu --> rei Atenes; Cecrops --> rei mític de l'Àtica).
3.3. Encàrrec i recepció: la polis d'Atenes per augmentar el seu prestigi devant les altres polis.
3.4. Context històric i relació amb la cultura de l'època: llibre filosofia pàg: 23. Al final de la guerra del Peloponès, durant la qual les polis gregues es van enfrontar entre elles i es van sotmetre totes a la monarquia macedònica, d'aquesta manera s'iniciarà l'època Hel·lenìstica.
3.5. Història de l’edifici: durant l'edat mitjana es va convertir en esglèsia, al segle XV els turcs el van convertir en residència particular, al segle XIX es va destruir el pòrtic nord ja que va ser afectat per un terratrèmol. Actualment, a causa del seu estat enronat és difícil distingir-ne les diverses estances.

Partenó

1.IDENTIFICACIÓ (Dades gene­rals de l'obra)
1.1. Nom de l'obra: Partenó
1.2 .Autor o escola: Ictinos i Cal·lícrates, Fídies en fou el supervisor.
1.3 .Dates de construcció: 447-432 a.C. Segle de Pèricles.
1.4. Tipus d'edifici: religiós i públic.
1.5. Període al qual pertany: Grec clàssic
1.6. Emplaçament: Acròpolis d'Atenes (Grècia)
1.7. Ressenya breu:
1.7.1. Materials utilitzats: pedra, marbre rosat del Pantèlic i fusta.
1.7.2. Sistema constructiu: arquitravat.
1.7.3. Mesures: planta --> 69,5m x 31m; columnes --> 10,5m x 1.8m.

2. ANÀLISI FORMAL:
2.1.Elements de suport: murs, columnes estil jònic (fust, capitell dòric -abac, collarí,esquí-), murs que tanquen les dues cambres del Partenó però no és necessari tants elements de suport.
2.2.Elements suportats: coberta interior decorada i substentada per bigues. Coberta exterior a dues aigües (aiguavessos). Se suporta tot l'entaulament format per arquitrau, fris, cornisa.
2.3.Espai exterior: És un edifici de grans dimensions, l'alçada de les columnes fan 10 metres. Línies cominants horitzontals, cal destacar la verticalitat de les columnes. Cal destacar que tenim dues façanes identiques, l'únic que les diferencia és la decoració del timpà des de l'esteriobat i l'estilobat, columna, enteulament, cornisa i frontó. S'han trobat restes de pintura sobre el marbre, la qual cosa fa suposar que estava policromat i que predominavem els colors vermells, blaus i daurats. També podem parlar de decoració de les mètopes i dels frontons, el marbre és un element decoratiu. Espai exterior: èntasi --> les columnes tenen una corva suau en la part mitjana. Les columnes estan inclinades cap a l'interior. L'espai entre elles no és sempre igual, tot això es fa per tal de corregir la impressió de corva que percep l'ull humà devant d'aquestes altres construccions.
2.4.Espai interior: planta rectangular, rodejada de columnes (perípter), octàstil (8 columnes a la façana) i 17 columnes als laterals. Està compartimentat en 3 parts: pronaos o vestíbul, naos o cel·la, opistodomos o partenó. A causa d'aquesta sala l'edifici es diu així, on es guardava el tresor. Dins de la naos hi havia l'estàtua de la deesa Atena rodejada de dues fileres de columnes laterals i una de posterior. Il·luminació: les dues portes (que rarament s'obrien ja que les cerimònies es feien a l'exterior). Elements decoratius: columnates, restes de pintura i la deesa Atena.
2.5. Estil: dòric. Influències i relacions: influit per l'art egipci i influirà en l'art romà, l'art del renaixement, l'art neoclàssic i l'art postmodern.

3. CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ DE L'EDIFICI:
3.1. Funció de l'edifici: religiós, político-administratiu (volen demostrar el poder de la polis d'Atenes respecte les altres polis)
3.2. Elements simbòlics de l'edifici: la deesa Atena és una estàtua d'or i d'ivori, el timpà oriental representant el naixement de la deesa Atena. Al timpà occidental hi ha la disputa entre Atena i Posidó per la disposició d'Atenes. El fris de les Panatenees: es duia a terme cada 4 anys, era una processó, encapsalada per les noies de la noblesa que duien a la deesa al pèplum que havien brodat per ella. Les mètopes, que n'hi ha 92, representaven lluites dels centàures, dels gegants i de les amazones.
3.3. Encàrrec i recepció: l'encarrega la polis d'Atenes.
3.4. Context històric i relació amb la cultura de l'època: llibre de filosofia, S.V. Pàg: 23.
3.5. Història de l’edifici: al S. V va ser transformat en esglèsia, l'esglèsia de Santa Sofia, li van fer un absís, al S. XV es va transformar en mesquita islàmica, ja que en l'any 1456 Atenes és conquerida pels turcs. Al S. XVII hi va haver una guerra entre venecians i turcs, els venecians bombardejaren el Partenó, on hi havia un magatzem de pólvora turc, va quedar destrossat. Des d'aleshores va quedar abandonat. Al S. XIX Lord Elgin va descobrir la bellesa del Partenó i dels edificis grecs. Va demanar al soldà de Turquía que li deixés emportar tot el que volgués de l'Acròpolis, va arrancar durant 10 anys l'hornomentació esculpida del Partenó i la va vendre al British Museum. Actualment s'està restaurant.