Panteó

1.IDENTIFICACIÓ (Dades gene­rals de l'obra)
1.1. Nom de l'obra: Panteó
1.2 .Autor o escola: Apol·lodor de d’Amasc?
1.3 .Dates de construcció: 118 - 125
1.4. Tipus d'edifici: religiós
1.5. Període al qual pertany: romà imperial
1.6. Emplaçament: Camp de Mart, a Roma (Itàlia)
1.7. Ressenya breu:
1.7.1. Materials utilitzats: formigó, maó, marbre, pedra i fusta
1.7.2. Sistema constructiu: arquitravat
1.7.3. Mesures: pòrtic, 35m (ample); columnes, 18m (alt); tambor, 58m (diàmetre); cúpula 43’2m (alt).

2. ANÀLISI FORMAL:
2.1.Elements de suport: els murs que tenen un gruix de més de 8m en la zona en la qual hi trobem el pilars. Els contraforts, les columnes que són monolítiques (una sola peça) i de granit egipci. La columna té base, el fust és llis i els capitells coríntics. (Originàriament estaven vestits de bronze).
2.2.Elements suportats: podem observar un sistema arquitravat on es suporta l’entaulament i el frontó. Un sistema voltat on se suporta la cúpula semi-esfèrica.
2.3.Espai exterior: edifici monumental que dominen les línies verticals a l’exterior i les corbes a l’interior.
Façana à escalinata, podi, columnes, arquitrau a tres bandes, fris amb inscripció, cornisa, frontó i timpà.
Havia d’estar precedit d’una gran plaça porticada però en aquest moment hi ha una plaça amb una font barroca.
2.4.Espai interior: la planta té dues naus laterals, té una cel·la o naos, un pòrtic octàstil. El pòrtic octàstil que forma tres naus, les dues laterals estaven destinades a contenir les estàtues d’August i Agripa. La nau central ens conduirà a la cel·la (de forma rodona) amb un mosaic que combina les formes quadrades i les rodones.
Destaca de l’interior la cúpula semi-esfèrica, aquesta té la mateixa alçada que l’amplada de la naos. A més a més, podem trobar els espais semi-circulars (exedres) i rectangulars (edicles). Aquestes construccions estan separades pels gegantins pilars.
La cúpula semi-esfèrica estava formada per estructures d’anells i nervis que configuren cassetons. Les dimensions de la cúpula no es van superar fins al descobriment de l’arquitectura del ferro. Els cassetons --> compartiment buit de forma quadrada que en aquest cas, s’adapta a la mida decreixent de la cúpula. Aquesta té 5 cercles de 28 cassetons que simbolitzen els dies del mes lunar. L’òcul dibuixa un disc solar que es desplaça lentament per l’interior de la volta. Esta protegit per làmines d’alabastre. En tot l’interior hi ha la combinació del rodó i el quadrat.
2.5. Estil: típic temple romà aixecat sobre un podi amb un pòrtic únic d’entrada i una cel·la que ocupa el perímetre de l’edifici. Utilitza la cúpula pròpia de l’arquitectura de volta romana. Combina els materials constructius en funció dels interessos de resistència de l’edifici i ennobleix les zones on els materials considerats pobres quedaven a la vista. Influències: les mateixes que el Partenó. Està també influït pels temples grecs de forma rodona, anomenats tolos.

3. CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ DE L'EDIFICI:
3.1. Funció de l'edifici: religiós (destinat a totes les divinitats planetàries i als emperadors divinitzats, inclòs l’existent) i político-administratiu (fa propaganda del poder i de la romanització)
3.2. Elements simbòlics de l'edifici: la cúpula representa la volta Celeste (camí celestial) i mostra la unitat còsmica entorn aquest lloc. Els cassetons que simbolitzen els dies del mes lunar. 5 anells de cassetons, dedicats als 5 planetes que els romans coneixien. (Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn) i el Sol, que està representat per l’òculus.
3.3. Encàrrec i recepció: el primer Panteó l’encarrega Agripa; el segon l’encarrega Adrià.
3.4. Context històric i relació amb la cultura de l'època. (cal completar)
3.5. Història de l’edifici: el 25 a.C. Agripa va construir el primer Panteó, aquest es va incendiar, va ser restaurat per Domicià i devastat per un segon incendi. Entre els anys 110 i 125 Adrià va erigir un nou Panteó en el mateix indret. A l’època cristiana va ser donat al Papa Bonifaci IV que el convertí en església cristiana (Santa María dels Màrtirs). Les teules de la cúpula es van treure al segle XVII i es van portar a Sant Pere del Vaticà. Actualment custodia les restes dels reis d’Itàlia i del pintor Rafael Sanzio.