Escola d'Elea: Xenòfanes, Parmènides, Zenó

Parmènides, deixeble de Xenòfanes, és monista; la seva filosofia és el monisme de l'ésser. Crea l'ontologia, l'estudi de l'ésser u, etern, immòbil. Escriu un poema en hexàmetres sobre la naturalesa, dividit en tres parts: proenni (introducció), vía de la veritat i vía de l'opinió. La vía de la veritat és un discurs sobre l'ésser. Mitjançant la raó, i sense l'ajut dels sentits, dedueix el coneixement sobre l'ésser. La filosofia de Parmènides és un panlogisme*.
Com racionalista nega el món de l'aparença, considerant que allò racional és real, i allò real és racional. En Parmènides es confonen lògica i metafísica. Proposicions fonamentals:
1- L'ésser és
2- El no-ésser no és
3- És igual pensar i ésser
La vía del no-ésser és impracticable; Parmènides es refereix a ella a la vía de la veritat, de lésser. La vía de l'opinió és la que segueixen els ignorants bicèfals, els qui no saben distingir l'ésser del no-ésser, utilitzant un llenguatge equívoc i confús. Parmènides profunditzà en l'identitat ésser i pensament; quan es pensa, es pensa quelcom, l'ésser. Parmènides fa una ruptura entre el món de la raó i el món dels sentits.
Les filosofies d'Heràclit i Parmènides s'han vist sempre en relació antagònica; però modernament es veuen més pròximes.
Parmènides critica la física jònica, el dualisme pitagòric i l'esdevenir d'Heràclit. Parmènides fonamenta la seva filosofia, el seu panlogisme en els principis lògics d'identitat i no contradicció.

*Panlogisme: pensar i ésser és el mateix.

Veritat subjacent (oculta) --> diversitat i el canvi (ho intueix com a unitat, -unitat del riu- l'esdevenir), Parmènides.
Lògica metafísica --> Creador de l'ontologia (estudi de l'ésser).
L'ésser és --> u (ésser o no-ésser), continu, etern, immòbil.
- El racionalista menysprea les coses pures.
- Ell només conrea el món de la raó.
- Zenó inventà les dificultats lògiques insuperables (apories) antimònimes.

Pluralistes:
- Empèdocles: 4 elements (Terra, Aigua, Aire, Foc) + amor + odi (dues forces mítiques).
- Anaxàgones: nombre invinit de llavors (homeomeries segons Aristòtil). "Tot està en tot". Nombre infinit de llavors + Noûs (intel·ligència, esperit...).
Automistes:
- Leucip i Demòcrit: nombre infinit d'àtoms (allò primer) que es mouen en el buit amb moviment etern.