Sòcrates i els Sofistes

Mètode de la Pregunta (Sòcrates).
1) Ironia o refutació del fas saber --> "docta ignorància" saber que no se sap. "Només sé que no sé res".
"Jo no responc per`que no posseeixo saber".
"És possible que ni jo ni ell sapiguem cosa que valgui la pena, però jo sé que no sé".

2) Maièutica (ajuda a que l'altre pugui arribar a descobrir les idees que ja posseeix però les ha de despertar --> Idees innates). Descobrir les idees que cadascú té.

La teoria de l'intel·lectualisme ètic és molt important tant en Sòcrates com en Plató.

El saber condueix a la virtut, la virtut a la felicitat. (La virtut és la coherència entre el saber i el actuar).

- Crític i coherent.
- Se li acusà d'inpietat (no creure en el déus nacionals) i corrompre la joventut. El van executar.
- És partidari de complir les lleis.
- Es deixa guiar pel seu "geni".
- Es proposa demostrar l'artifici dels Sofistes.
- Practica el diàleg de les preguntes i dicursos breus mentre que els Sofistes són de discursos llargs i oratòria.
- Inducció i definició dels conceptes.
- Aristòtil coneix a Sòcrates indirectament, per Plató.
- Definir és dir allò que cada cosa és.

*La ignorància Socràtica --> fa possible la investigació racional, indicant al mateix temps els seus límits "el saber que no se sap" implica una sabiesa. Sòcrates diu que el reconeixement de la pròpia ignorància possibilita el descobriment de la veritat.
El mètode Socràtic pregunta sempre i no respón mai. És un mètode dialèctic que intenta despertar el saber innat (ironia i maièutica).
Sòcrates es fa seu el lema dèlfic "coneix-te a tu mateix", que és una invitació als humans perquè s'ocupin del seu perfeccionament moral sobre la base d'una anàlisi crítica dels seus coneixements. Sòcrates diu que s'ha d'indicar la fonamentació racional dels valors morals i la fixació d'aquests en definicions que serveixin de guíes de la conducta humana. Allò que més importa és el obrar moralment. L'ètica Socràtica és eudemonista; la felicitat és el summe bé, l'objectiu últim de la conducta de l'home. Ara bé, la felicitat s'aconsegueix per l'exercici de la virtut, i la virtut depèn del coneixement que es posseeix. La virtut es pot ensenyar, l'ensenyament de la virtut consisteix en guiar l'home en l'adquisició de genuines conviccions. El coneixement vertader ha de ser rector de la conducta de l'ésser humà. Sòcrates creu en un coneixement objectiu i universal contra el relativisme dels Sofistes.

ELS SOFISTES
- Escèptic --> examinar atentament.
* Protàgores va tenir molta influència a Atenes. La seva concepció de la realitat és relativista. Considera que no existeix un criteri de veritat per a tots. Circumstàncies diferents ofereixen perspectives diferents. La veritat d'una proposició depèn de les circumstàncies en que és formulada. No existeix la veritat objectiva, absoluta i per a tots. "L'home és la mesura de totes les coses". No existeix l'ésser en si, sinó els fenòmens, les aparences. En relació a la teoria del coneixement, Protàgores és escèptic. La raó no té capacitat de conèixer la veritat, l'ésser. "L'examinar atentament" no condueix a un saber ferm sinó a la suspensió del judici. Protàgores ajuda a cercar el discrus millor encara que no sigui el verdader. La conducta ha d'adequar-se a les circumstàncies.