Teatre d'Epidaure

1.IDENTIFICACIÓ (Dades gene­rals de l'obra)
1.1. Nom de l'obra: Teatre d'Epidaure
1.2 .Autor o escola: Policlet el Jove
1.3 .Dates de construcció: 330 a.C.
1.4. Tipus d'edifici: públic
1.5. Període al qual pertany: grec Hel·lenístic
1.6. Emplaçament: Epidaure, al Peloponès (Grècia)
1.7. Ressenya breu:
1.7.1. Materials utilitzats: pedra
1.7.2. Sistema constructiu: arquitravat
1.7.3. Mesures: 120m (diàmetre)

2. ANÀLISI FORMAL:
2.1.Elements de suport: murs de contenció (el vessant de la muntanya té murs de contenció, on está recolzada la graderia). Al prosceni hi havia columnes jòniques.
2.2.Elements suportats: la graderia
2.3. - 2.4 Espai exterior i interior: és un teatre que podía acollir a 14.000 espectadors, está realitzar a escala humana. Les línies dominants són les corves. Forma: és un semicercle enfonsat. No té una façana principal sinó que podem parlar per una banda de la graderia i per l'altra, del prosceni i de l'escena. Elements decoratius: a tota l'escena hi havia element decoratius que ara no podem distingir. A la part de la graderia hi ha diferents seients segons la categoria dels que asisteixen al teatre. Relació amb l'entorn: espai obert amb estreta relació amb la natura i la càvea está totalment integrada en el paissatge. Les parts de la planta: l'escena és el lloc on es canviaven els actors mentre el cor cantava i ballava, estava decorat com a fons d'escena i dues rampes comunicaven l'escena amb el prosceni. Prosceni --> espai elevat on actuaven els artistes, entre l'escena i el prosceni hi havia un teló rudimentàri per tal de variar els decorats o fer canvis, el teló pujava. L'orquestra --> lloc on el cor cantava i ballava, s'explica l'acció i hi havia un espai destinat al déu Dionís. Càvea --> és la graderia. És un semicercle dividit per 13 escales, amb 30 files cada grada. Més tard afegeixen una altra graderia que té 20 files i estan dividides en 23 escales, un ampli passadís separa una grada de l'altra.

Punts ordenadors: orquestra, prosceni i escena. Il·luminació que permet la natura. Material: marbre. També és un element decoratiu.
2.5. Estil: estil jònic, la regularitat geomètrica, càlculs precisos (per aconseguir una inmillorable acústica), grandiositat en la concepció dels espais, influiran en teatres i anfiteatres romans, estadis, places de toros...

3. CONTINGUT I SIGNIFICACIÓ DE L'EDIFICI:
3.1. Funció de l'edifici: religiós, político-administratiu. Qualsevol ciutat que volgués demostrar categoria tenia el seu teatre recreatiu.
3.2. Elements simbòlics de l'edifici: l'altar i els seiens de més rellevància.
3.3. Encàrrec i recepció: la ciutat d'Epidaure per tenir més prestigi.
3.4. Context històric i relació amb la cultura de l'època: època Hel·lenística. Llibre filosofia pàg: 63-65. L'espai del teatre fou una de les grans invencions de l'arquitectura i cultura grega, cal considerar dins de la cultura el càlcul matemàtic i geomètric.
3.5. Història de l’edifici: inicialment les representacions de teatre i les reunions col·lectives formaven part de les festes celebrades en honor de Dionís, déu del vi i de la gresca. En aquests espais es feien les ofrenes a aquest déu. Acualment, en juliol i agost s'hi representen tragèdies antigues que atreuen a espectadors grecs i estrangers. És el festival d'Epidaure. És el teatre més gran i impresionant de la grècia antiga.