1.IDENTIFICACIÓ
1.1.Nom de l'obra: Diadumenus
1.2.Autor o escola: Policlet el vell
1.3.Datació:430 aC
1.4.Període al qual pertany: grec clàssic
1.5.Ubicació (original i actual): Museu Arqueològic Nacional d’Atenes
1.6.Ressenya breu:
1.6.1.Tècnica: talla
1.6.2.Material: marbre
1.6.3.Formes: volum rodó: exempta
1.6.4.Tipologia: dempeus
1.6.5.Cromatisme: monocroma
1.6.6.Textures: llis i brunyit,
1.6.7.Mesures: 1.95 m
1.7.Estat de conservació: Li manquen les dues mans.
1.1.Nom de l'obra: Diadumenus
1.2.Autor o escola: Policlet el vell
1.3.Datació:430 aC
1.4.Període al qual pertany: grec clàssic
1.5.Ubicació (original i actual): Museu Arqueològic Nacional d’Atenes
1.6.Ressenya breu:
1.6.1.Tècnica: talla
1.6.2.Material: marbre
1.6.3.Formes: volum rodó: exempta
1.6.4.Tipologia: dempeus
1.6.5.Cromatisme: monocroma
1.6.6.Textures: llis i brunyit,
1.6.7.Mesures: 1.95 m
1.7.Estat de conservació: Li manquen les dues mans.
2. COMENTARI FORMAL
2.1.Composició:
Es una figura proporcionada, l’autor ha buscat una harmonia tant en les verticals com en les horitzontals. Hi ha una simetria pròpia del cos humà, els braços en aspes accentuen aquesta simetria.
Pel que fa a la llum cal dir que les diferents formes del cos i el material formen un joc de llum i ombres.
2.2.Ritme: Contrapposto, equilibri entre un moviment i l’estabilitat en la captació del moment en què el cos es disposa a fer una acció.
2.4.Volum: obert,
2.5.Temps: voluntat d'eternitat.
2.7. Característiques de l'estil, influències i relacions.
Cal esmentar la poca expressivitat de la cara, el treball naturalista del cos. Recerca de la bellesa de la figura mitjançant la relació entre les diverses parts.
L’autor no deixa que l’atleta expressi cap sentiment i busca l’expressió d’un equilibri corporal i espiritual.
Està influenciat pels Kourous i pel Dorífor. Influenciarà en l’escultura grega posterior, en l’escultura romana, en el Renaixement, el neoclàssic i l’art actual.
2.1.Composició:
Es una figura proporcionada, l’autor ha buscat una harmonia tant en les verticals com en les horitzontals. Hi ha una simetria pròpia del cos humà, els braços en aspes accentuen aquesta simetria.
Pel que fa a la llum cal dir que les diferents formes del cos i el material formen un joc de llum i ombres.
2.2.Ritme: Contrapposto, equilibri entre un moviment i l’estabilitat en la captació del moment en què el cos es disposa a fer una acció.
2.4.Volum: obert,
2.5.Temps: voluntat d'eternitat.
2.7. Característiques de l'estil, influències i relacions.
Cal esmentar la poca expressivitat de la cara, el treball naturalista del cos. Recerca de la bellesa de la figura mitjançant la relació entre les diverses parts.
L’autor no deixa que l’atleta expressi cap sentiment i busca l’expressió d’un equilibri corporal i espiritual.
Està influenciat pels Kourous i pel Dorífor. Influenciarà en l’escultura grega posterior, en l’escultura romana, en el Renaixement, el neoclàssic i l’art actual.
DESCRIPCIÓ DE L'OBRA
S'hi pot veure l'aplicació del cànon ideat per aquest escultor, tot i que, com que és una obra de maduresa, queda suavitzat respecte al Dorífor, veritable punt de partida de les seves teories. Les formes són més soltes i naturals, el tronc ja no és tan compacte i s'allarga una mica i es detecta una certa influència de Fídies en la corba del cos. El gest dels braços sembla indicar que s'acaba de lligar la diadema i confereix gràcia a la figura.
S'hi pot veure l'aplicació del cànon ideat per aquest escultor, tot i que, com que és una obra de maduresa, queda suavitzat respecte al Dorífor, veritable punt de partida de les seves teories. Les formes són més soltes i naturals, el tronc ja no és tan compacte i s'allarga una mica i es detecta una certa influència de Fídies en la corba del cos. El gest dels braços sembla indicar que s'acaba de lligar la diadema i confereix gràcia a la figura.
COMENTARI DEL CONTINGUT:
3.1.Contingut i significació:
Tema: Diadomenus, fa referència al moment en què l’atleta se cenyia la cinta al cap dels campions.
Alguna interpretació diu que és es déu Apolo.
3.2.Funció: decorativa,mitològica, històrica,commemorativa,costumista.
3.4.Aportacions, innovacions.
Recerca de la perfecció en les proporcions del cos humà. Vol expressar la força unida a l’equilibri i a la bellesa. Busca l’expressivitat en el cos però no a l’ànima.
3.5.Context històric, relació amb la cultura de l’època
Les estructures socioeconòmiques comencen a prendre noves formes. És consoliden les polis, es produeix una gran extensió del món hel·lenístic, es contra el poder i la riquesa en mans de molt pocs
La polis és la ciutat-estat, on desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època hel·lenística. La unificació entre el nucli urbà i el camp, característica essencial de la polis arcaica i clàssica. L'estructura de la polis comporta un establiment urbà, generalment instal·lat al peu d'una acròpoli
Pèricles va afavorir l'accés dels atenencs amb menys recursos a la vida pública, proposant un canvi de lleis i un sou per als servidors de la polis. Pèricles es va proposar fer d'Atenes la ciutat més bella del món. S'hi van construir el Partenó, l'Erectèon i altres grans edificis. També va impulsar lleis que afavorien el comerç marítim, la principal font d'ingressos de la polis. La supremacia creixent d'Atenes va causar el descontentament de les altres ciutats gregues, origen de la Guerra del Peloponès. Guerres mèdiques les quals van enfrontar els grecs amb els perses
3.6.Història de l'obra comentada.
L’original era de bronze, però aquest no s’ha conservat i el coneixem gràcies a les copies romanes. Els romans van conquerir Grècia i van quedar enlluernats per la bellesa de l’art grec. Van agafar a molts i grecs i els van convertir en esclaus, aquests es dedicaven a copiar les escultures.
Policlet va ser un teòric de l’anatomia humana que va recollir els seus ideals anatòmics de bellesa i els va esculpir. La seva obra més important és el Kanon,, fa una recopilació del seu concepte d’escultura i en aquesta obra destaquen els seus estudis minuciosos de la proporcionalitat del cos humà,i la seva idea de que la bellesa es troba en l’harmonia del cos. Aquesta s’aconsegueix a través de les relacions numèriques. Crea un sistema codificat.
El cos humà segons Policlet ha de tenir la mida de 7 caps, la cara es divideix en tres punts iguals, front nas i mentó.
3.1.Contingut i significació:
Tema: Diadomenus, fa referència al moment en què l’atleta se cenyia la cinta al cap dels campions.
Alguna interpretació diu que és es déu Apolo.
3.2.Funció: decorativa,mitològica, històrica,commemorativa,costumista.
3.4.Aportacions, innovacions.
Recerca de la perfecció en les proporcions del cos humà. Vol expressar la força unida a l’equilibri i a la bellesa. Busca l’expressivitat en el cos però no a l’ànima.
3.5.Context històric, relació amb la cultura de l’època
Les estructures socioeconòmiques comencen a prendre noves formes. És consoliden les polis, es produeix una gran extensió del món hel·lenístic, es contra el poder i la riquesa en mans de molt pocs
La polis és la ciutat-estat, on desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època hel·lenística. La unificació entre el nucli urbà i el camp, característica essencial de la polis arcaica i clàssica. L'estructura de la polis comporta un establiment urbà, generalment instal·lat al peu d'una acròpoli
Pèricles va afavorir l'accés dels atenencs amb menys recursos a la vida pública, proposant un canvi de lleis i un sou per als servidors de la polis. Pèricles es va proposar fer d'Atenes la ciutat més bella del món. S'hi van construir el Partenó, l'Erectèon i altres grans edificis. També va impulsar lleis que afavorien el comerç marítim, la principal font d'ingressos de la polis. La supremacia creixent d'Atenes va causar el descontentament de les altres ciutats gregues, origen de la Guerra del Peloponès. Guerres mèdiques les quals van enfrontar els grecs amb els perses
3.6.Història de l'obra comentada.
L’original era de bronze, però aquest no s’ha conservat i el coneixem gràcies a les copies romanes. Els romans van conquerir Grècia i van quedar enlluernats per la bellesa de l’art grec. Van agafar a molts i grecs i els van convertir en esclaus, aquests es dedicaven a copiar les escultures.
Policlet va ser un teòric de l’anatomia humana que va recollir els seus ideals anatòmics de bellesa i els va esculpir. La seva obra més important és el Kanon,, fa una recopilació del seu concepte d’escultura i en aquesta obra destaquen els seus estudis minuciosos de la proporcionalitat del cos humà,i la seva idea de que la bellesa es troba en l’harmonia del cos. Aquesta s’aconsegueix a través de les relacions numèriques. Crea un sistema codificat.
El cos humà segons Policlet ha de tenir la mida de 7 caps, la cara es divideix en tres punts iguals, front nas i mentó.
No hay comentarios:
Publicar un comentario