Hermes amb Dionís infant

1.IDENTIFICACIÓ
1.1.Nom de l'obra: Hermes amb Dionís infant
1.2.Autor o escola: Praxítales
1.3.Datació: 343 aC
1.4.Període al qual pertany: grec clàssic
1.5.Ubicació (original i actual): L’estàtua ornava el temple d’Hera, a Olímpia. Actualment es troba al Museu Arqueològic d’Olímpia.
1.6.Ressenya breu:
1.6.1.Tècnica: talla
1.6.2.Material: marbre
1.6.3.Formes: volum rodó: exempta
1.6.4.Tipologia: grup escultòric.
1.6.5.Cromatisme: monocroma
1.6.6.Textures: acabat llis i brunyit
1.6.7.Mesures: 2.13m
1.7.Estat de conservació: Li manca el braç dret de l’Hermes i el braç esquerra de l’infant Dionís.

2. COMENTARI FORMAL
2.1.Composició:
Contrast de la sinuositat d’Hermes amb la base on està reposat Dionís. A la banda esquerra predominen les línies corbes i a la banda dreta les línies rectes.
Les diferents formes del cos i el material formen un joc de llum i ombres.
2.2.Ritme: moviment: corba praxiteliana, aquesta corba es caracteritza per l’elevació del maluc i la ondulació del tronc, accentua la sensació de dinamisme i flexibilitat i de contra balanceig acusat fins a adquirir traços curvilinis en forma de S.
2.4.Volum: tancat
2.5.Temps: voluntat d'eternitat.
2.7. Característiques de l'estil, influències i relacions.
Suavitat en les corbes, corba praxitaliana, aplicació del cànon de Policlet, naturalisme en el rostre i en els cabells, sensació de distanciament.
Està influenciat pel seu pare i per Policlet, Diadomenus, Dorífor. Influenciarà en el Renaixement, en el Neoclàssic i en l’art actual.

DESCRIPCIÓ DE L'OBRA
Mostra Hermes com un jove idealitzat. El déu sosté Dionís infant en braços i el mira amb tendresa. És evident la corba praxiteliana, que suavitza la tensió de les figures i les fa més humanes, i un coneixement excepcional de l'anatomia gràcies al qual els músculs i els ossos són tractats amb naturalitat i delicadesa i fa que en ressalti la morbidesa de la pell. Mostra vivacitat i sentiments.

COMENTARI DEL CONTINGUT:
3.1.Contingut i significació:
Representa el déu Hermes en l’acte de transportar a Dionís infant des de l’Olimp fins a la mansió de les nimfes que eren les encarregades de la seva infància. El déu missatger fa una parada en la ruta i ofereix al nen un godí de raím. Hermes fill de Zeus i Maia. Dionís fill de Zeus i Semele. Tots dos són fills del mateix pare i fruit de les infidelitats de Zeus. Dionís confia en Hermes el qual tem la venjança d’Hera(dona de Zeus)
3.2.Funció: decorativa, mitològica.
3.4.Aportacions, innovacions.
Característiques pròpies de l’estil
3.5.Context històric, relació amb la cultura de l’època
Les estructures socioeconòmiques comencen a prendre noves formes. És consoliden les polis, es produeix una gran extensió del món hel·lenístic, es contra el poder i la riquesa en mans de molt pocs
La polis és la ciutat-estat, on desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època hel·lenística. La unificació entre el nucli urbà i el camp, característica essencial de la polis arcaica i clàssica. L'estructura de la polis comporta un establiment urbà, generalment instal·lat al peu d'una acròpoli
Pèricles va afavorir l'accés dels atenencs amb menys recursos a la vida pública, proposant un canvi de lleis i un sou per als servidors de la polis. Pèricles es va proposar fer d'Atenes la ciutat més bella del món. S'hi van construir el Partenó, l'Erectèon i altres grans edificis. També va impulsar lleis que afavorien el comerç marítim, la principal font d'ingressos de la polis. La supremacia creixent d'Atenes va causar el descontentament de les altres ciutats gregues, origen de la Guerra del Peloponès. Guerres mèdiques les quals van enfrontar els grecs amb els perses.
3.6.Història de l'obra comentada.
Ornava el templa d’Hera a Olímpia on fou trobada en unes excavacions. Alguns autors pensen que el treball del nen Dionís i el teixit que hi ha a sota es d’una altre època.
Es pensa que l’obra pertany a l’època hel·lenística.