Independència de les colònies americanes

Causes
- Espanya perd la guerra contra Anglaterra, pèrdua de vaixells i de recursos econòmics.
- Com Espanya no té control marítim, les colònies tenen menys control.
- L’exèrcit francès entra a Espanya amb l’objectiu d’envair Portugal, però Napoleó fa abdicar a Ferran VII i el seu pare. Posa a Josep I, el seu germà, al càrrec.
- Idees liberals.
- L’exemple de la independència dels EUA.
- Anglaterra i EUA estava a favor de la independència per poder comercialitzar.
- Els millors càrrecs els ostentaven els que venien de la península.
- Proteccionisme dels productes espanyols.

Conseqüències
- Espanya es va mostrar indiferent. Ho consideraven un problema “ajeno”.
- Va desaparèixer una font d’ingressos important. (Indianes).
- Espanya va continuar amb les guerres civils.
- Fragmentació de països.
- No va haver canvis en la estructura administrativa ni canvis socials (criollos, mestizos, morenos... Ni per als indígenes ni per als esclaus negres).
- Desapareix el proteccionisme à Empobriment de regions llatinoamericanes que no poden competir amb les indústries europees.

Primera fase (1810-1816)
- Coincideix amb la Guerra de la Independència a Espanya. Després de l’abdicació de Ferran VII i el seu pare, els criollos es van negar a reconèixer com a rei a Josep Bonaparte. Van formar juntes (imitació de les espanyoles) van prendre el poder i es van manifestar a favor de Ferran VII. La Junta Suprema Central va traspassar els seus poders al Consell de Regència i molts territoris americans es van sentir deslligats d’Espanya, les Juntes es van declarar autònomes. Hi havia dues postures: els realistes, fidels a Ferran VII i a l’autoritat peninsular. I els independentistes, que consideraven que les Juntes tenien sobirania.
Els principals punts revolucionaris van ser: 1- El virreinat de Río de Plata, el 1810 el cabdill de Buenos Aires va formar una Junta que va proclamar la independència. A Xile també va triomfar el moviment i es va proclamar la revolució a altres territoris. Al 1811 Paraguai es farà independent i al 1813 ho farà Uruguai. 2- Al virreinat de Nueva Granada i Veneçuela els criollos van tomar l’iniciativa. Simón Bolívar es va fer el cabdill i va proclamar la I República de Veneçuela al 1810. 3- Al virreinat de Nueva España (Mèxic) la revolta del cura Hidalgo en 1810, recolzat pels campesins indis que van sacsejar i van exterminar a terratinents, va adquirir popularitat. Criollos i peninsular es van unir contra ell i aquest va ser fosilat. En 1812 el cura Morelos va intentar fer el mateix però fracassà.
El virreinat de Perú serà un bastió realista. El virrei Abascal va tenir una actuació decisiva, sufocant les rebel·lions. El 1815 una expedició militar de 10.000 homes a les mans del general Morillo restablí l’autoritat de Ferran VII, menys al virreinat de Río de la Plata, que conservà la seva indepencència.

Segona fase (1815-1818)
- Al 1816 Argentina s’independitza totalment. En 1817 el general José de San Martín va organitzar un exèrcit amb el que va creuar els Andes i va derrotar els realistes a Chacabuco i Maipú, que donaren la independència a Xile. El 1820 va avançar cap a Perú.
El 1818 va ressorgir l’independentisme veneçolà amb Bolívar, qui va absorbir masses per abolir el tractament de negres i prometre recompenses. Després de les seves victòries, va aconseguir formar la Gran Colòmbia (Veneçuela, Colòmbia i Equador), del qual Bolívar va ser president.

Tercera fase (1818-1824)
- El pronunciamiento liberal de Riego en 1820 va provocar un gir en la política de la Península (Trienni Liberal 1820-23) i accelerà el procés d’independència. San Martín i Bolívar van vèncer els realistes de Perú. Ayacucho va ser l’ultima batalla de la independència. Perú va aconseguir l’ independència; en 1825 ho va fer Bolivia.
A Mèxic els decrets anticlericals de les Corts al Trienni Liberal crearen gran malestar entre els criollos. El 1821 el general Agustín de Itúrbide garantitzava l’independència, la defensa de la religió catòlica i la unió de tots els mexicans.
Les colònies d’Amèrica central es van anant independitzant des de 1821; la República Centroamèrica (1823) es separarà més tard en cinc repúbliques (Costa Rica, Hondures, Guatemala, El Salvador i Nicaragua).