Laocoont i els seus fills

1.IDENTIFICACIÓ
1.1.Nom de l'obra: Laocoont i els seus fills
1.2.Autor o escola: Agesandre,Polidor i Atenodor
1.3.Datació: I aC
1.4.Període al qual pertany: grec hel·lenístic
1.5.Ubicació (original i actual): ruïnes del palau de Titus a Roma l’any 1506, actualment es troba al pati del Belvedere dels Musei Vaticani, a Roma
1.6.Ressenya breu:
1.6.1.Tècnica: talla
1.6.2.Material: marbre
1.6.3.Formes: volum rodó: exempta
1.6.4.Tipologia: grup escultòric.
1.6.5.Cromatisme: monocroma
1.6.6.Textures: acabat llis i brunyit
1.6.7.Mesures: 2.42m
1.7.Estat de conservació: manquen els braços drets de les tres figures

2. COMENTARI FORMAL
2.1.Composició:
Triangular,format pel cap del pare i dels dos fills, i diagonal que comença en el colze enlairat del pare fins el peu del fill que està a la dreta.
No està proporcionada la figura del pare comparada amb la dels fills. Guarda una certa simetria, té un fill a cada banda, però n’hi ha un que queda sobre de l’altar i l’altre fill fora. Laocoont també té una part dins i a una altre fora de l’altar.
La serp entrellaça els tres personatges. Les diferents formes dels cabells, ulls, boca i músculs fan un efecte de clarobscur. Les anatomies dels fills són més clàssiques i més refinades que la del pare.
2.2.Ritme: moviment serpentinata
2.4.Volum: obert,
2.5.Temps: voluntat d'eternitat.
2.7. Característiques de l'estil, influències i relacions.
Intenta crear una sensació de dolor, tensió muscular, l’expressió de la cara especialment la del pare.
Influenciat per l’altar de Zeus, influenciarà en el Romanticisme i en l’art del Barroc.

DESCRIPCIÓ DE L'OBRA
Composició de gran dramatisme que mostra un dels episodis en què els déus de l'Olimp es van mostrar més malvats i desconsiderats amb els humans. L'objectiu de l'autor va ser plasmar l'expressivitat del tema per sobre del tema tractat o de qualsevol judici sobre la conducta dels déus. Aquest grup, basat possiblement en un original grec de bronze, é l'escultura més significativa de l'escola de Rodes, que treballava a partir de la monumentalitat, el patetisme i la preferència per les composicions piramidals.

COMENTARI DEL CONTINGUT:
3.1.Contingut i significació:
Aquesta escena va estar descrita per Virgili a l’Eneida. En el cavall de Troia estaven amagats els soldats grecs i Laocoont que era sacerdot d’Apol·lo va desaconsellar l’entrada del cavall de fusta a Troia. Els déus en veure frustrats els seus plans de destruir Troia, van enviar dues serps gegantines de mar per a que matessin a Laocoont i els seus fills.
3.2.Funció: decorativa,mitològica
3.4.Aportacions, innovacions.
Expressió universal del dolor, expressió dels sentiments i del moviment.
3.5.Context històric
època hel·lenística, comença amb la desfeta de l’imperi persa quan Alexandre el Gran, que ja dominava tot el món grec es proclama sobirà de l’imperi persa l’any 331 aC. El inici d’aquest període està determinat per un canvi radical en les condicions polítiques a Grècia. Es crea el gran concepte de ciutat. La cultura i la llengua grega van originar la unificació de les diverses civilitzacions i pobles que formaven l’Imperi d’Alexandre.
Quan Alexandre el Gran mor es va fraccionar l’immens imperi que havia conquerit, es va dividir en diversos estats governats per generals, aquests i els seus descendents van crear dinasties importants.
La cultura grega s’universalitza i neix una nova civilització, la hel·lenística
3.6.Història de l'obra comentada.
Adaptació original en bronze del segle II aC en la qual només hi havia un fill, en el relat de l’Eneida en surten dos.