Constitucions Segle XIX

- El poble va acceptar el ridícul Estatut Reial que el ministre-poeta li va improvisar en lloc d'una Constitució Liberal.
El nombre d'electors segons l'Estatut Reial, en una nació de catorze milions d'habitants, era de 980. I els diputats nomenats per aquest cos electoral, devien gaudir de 12.000 rals de renda.
- Martínez de la Rosa va reservar a la corona la iniciativa legislativa.
- A l'Estatut Reial no hi havia llibertats públiques... Els liberals es van sentir enganyats i van pensar en enderrocar-lo.
Sobirania --> rei + corts (judicial, executiu, legislatiu).

- Els progressistes no estan d'acord, li demanen a la reina que posi un cap de govern --> Mendizabal (1835).
- És distituit però el 1836 Mendizabal es ministre d'hisenda. (política econòmica --> abolició jurisdiccions senyorals) --> Convertir les terres vinculades en terres de propietat privada.

*Diferència entre moderats i progressistes:
- El sofragi censatari en els moderats (0,15% de la població), en els progressistes també però amb el 2,2% de la població.
- Els progressistes tenen llibertat, els moderats no.


Diferències entre liberalisme moderat i progressista:

Liberalisme moderat: Caps: general Narváez. Grup social que els donen suport: noblesa reformista i burgesia industrial, financera i terratinent. Sobirania: sobirania compartida (el rei té el poder executiu i influencia en el poder legislatiu). Sufragi: sufragi censatari molt restringit. Drets: limitats. Constitució: 1845.

Liberalisme progressista: caps: general Espartero. Grup social que els donen suport: petita i mitjana burgesia industrial i comercial i grups populars urbans (dençà 1856 van donar suport: poder demòcrata: republicanisme). Sobirania: sobirania nacional (limitar la influència del rei en el poder legislatiu). Sufragi: sufragi censatari més ampli. Drets: més extensos. Constitució: 1812 i 1837.

Enviat per Pol.