Heràclit d'Efes

Heràclit i Parmènides intueixen la realitat com a unitat; són monistes*. (Els primers monistes són els milecis).
*Monista: intuició del món de la naturalesa tota com a una sola unitat.
L'esdevenir contitueix la vida de les coses. Tot flueix, tot passa. No és possible ingressar dues vegades en el mateix riu; la unitat del riu depèn del fluix incesant de les aigües.
Heràclit és un filòsof dialèctic; considera l'oposició dels contraris com el motor de l'esdevenir. El canvi és possible per la lluita dels contraris. La contradicció o negació és necessaria per al progrés, per a la comprensió de la realitat una i diversa.
L'harmonia subjacent en la multiplicitat i el canvi és possible gràcies al lógos (raó, paraula), el fonament del tot. L'esdevenir s'origina per l'oposició dels contraris i es regeix per la llei, la norma, el lógos.
El lógos és comú, universal; però també és particular, la raó d'això i d'allò; la mateixa raó uneix i diversifica. El lógos és la llei eterna. La raó de l'ésser humà, el lógos particular pot conèixer el lógos universal. Escoltant el lógos es pot conèixer la unitat, l'harmonia oculta.
Però aquest escoltar és difícil; només uns pocs fan aquest esforç.
- Saber
- Esdevenir
- L'oposició dels contraris (oposats), la lluita
- Logos: 1) Universal; 2) Particular --> A partir del lógos particular, podem arribar a l'universal.

Contradicció: la negació en Heràclit és tan real com l'afirmació.
Per a que sigui un principi lògic s'ha de negar.

Heràclit relaciona lógos i foc (el sustrat material, el constitutiu real de les coses), no és un arkhé semblant als dels Milècis. Per a Heràclit el foc és un símbol (una metàfora) que oculta un coneixement abstracte, el lógos. El foc és allò inestable permanent; estable com a principi i dinàmic com a procés. L'ànima és de naturalesa ignia (de foc); com més seca, més sàvia i perfecta és. La conducta dels éssers humans com els canvis del món, ha de regir-se pel lógos. La recerca de sí mateix és fonamental.
"M'he investigat a mi mateix" (autodidacte).
El lógos que governa la naturalesa, haurà d'il·luminar la conducta dels éssers humans i la seva activitat política.
"Tot i que el lógos existeis sempre (és comú a tots), els humans es tornen incapaços de comprendre"
"A la naturalesa li agrada amagar-se"
"Aquest cosmos, el mateix de tots, no el va fer ni cap dels déus, ni cap dels homes, sinó que sempre ha estat, i és, i serà: un foc vivent, que s'encén segons la mesura, i s'apaga segons la mesura"
"Molta erudició no ensenya comprensió" (només l'erudició no ajuta a la intel·ligència).

Metàfores d'Heràclit:
Riu --> tot passa, canvi, esdevenir.
Foc --> lógos (llei, norma, raó). Tot allò que alimenta el foc, va esdevenint i va desapareixent.